Lluc 12:13-33
Lluc 12:13-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors un dels presents li va dir: “Mestre, digues al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.” Però ell li contestà: “Home, qui m’ha constituït jutge o àrbitre entre vosaltres?” I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.” Llavors els ho va exposar amb una paràbola: “Els camps d’un home ric van donar un gran rendiment, i ell reflexionava interiorment: ‘Què faré? No tinc pas prou lloc per aplegar la meva collita.’ I es va dir: ‘Ja sé el que faré. Tiraré a terra els graners i en construiré uns altres de més grans; hi aplegaré tot el gra i les meves provisions. Llavors diré a la meva ànima: Àni-ma, tens aplegada una gran provisió per a molts anys; ara reposa, menja, beu i passa-t’ho bé.’ Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’ Així passa amb tothom qui acabala per a si mateix i no és ric de cara a Déu.” Després digué als seus deixebles: “Per això us dic: No us neguitegeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us abrigareu. Que la vida val més que l’aliment, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells! Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada? Si, doncs, no podeu modificar ni la cosa més minsa, per què us amoïneu per les altres? Fixeu-vos en els lliris, que no filen ni teixeixen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuosi-tat, no es va poder vestir com un d’ells. I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, amb més motiu estarà per vosaltres, gent descreguda! No aneu cercant, doncs, què menja-reu ni què beureu, ni us neguitegeu, ja que afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi de la gent del món; el vostre Pare ja sap prou bé que en teniu necessitat. Busqueu més aviat el seu Regne, i això altre us ho donarà de més a més. No temeu, petit ramat, que al vostre Pare li ha plagut de donar-vos el Regne. Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res
Lluc 12:13-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un d’entre la gent digué a Jesús: – Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència. Ell li respongué: – Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres? Aleshores digué a la gent: – Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns. I els explicà una paràbola: – A un home ric, la terra li va donar molt. Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” »Però Déu li digué: »– Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu. Després digué als seus deixebles: – Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? Fixeu-vos com creixen els lliris: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. I si l’herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més. »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res.