Lluc 15:11-32
Lluc 15:11-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I afegí encara: “Un home tenia dos fills. El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda. Pocs dies després, el fill petit, aple-gant-ho tot, se’n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa. Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana. Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d’aquell indret, que el va en-viar als seus camps a guardar porcs. I hauria volgut atipar-se amb les gar-rofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res. Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: ‘Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta’m com un de tants jornalers teus.’ Es va aixecar i se’n va anar a trobar el seu pare. Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commo-gut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà. Llavors el seu fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu.’ Però el pare va manar als seus criats: ‘Porteu de seguida la roba millor i ves-tiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i san-dàlies als peus. Agafeu el vedell gras, mateu-lo i fes-tegem-ho amb un banquet, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure; s’havia perdut, i ha estat trobat.’ I es van posar a celebrar-ho. El fill gran era al camp, i de tornada, mentre s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball, i, cridant un dels mossos, li preguntà què era allò. Aquest li digué: ‘El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i bo.’ Llavors s’enfurismà i no volia entrar, però el seu pare va sortir a persuadir-lo. Però ell va contestar al seu pare: ‘Mira, tants anys com et serveixo sense haver desobeït mai una ordre teva, i mai no m’has donat ni un cabrit per fer un festí amb els meus amics; en canvi, quan ha vingut aquest fill teu, que s’ha cruspit els teus béns amb males dones, has fet matar per a ell el vedell gras.’ Ell li digué: ‘Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és per a tu; però ara hem de festejar i celebrar que aquest germà teu, que era mort, ha tornat a viure; s’havia perdut i ha estat trobat’.”
Lluc 15:11-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
I digué encara: – Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: »– Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors recapacità i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: »– Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. »Però el pare digué als seus criats: »– De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho. »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: »– El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. »El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: »– Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. »El pare li contestà: »– Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.