Lluc 2:1-40
Lluc 2:1-40 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué: – No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: – Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells: – Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor . Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins . Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: – Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble. El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: – Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts. Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.
Lluc 2:1-40 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria. I tothom anava a empadronar-se, ca-dascú a la seva localitat. També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s’anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David, a empadronar-se juntament amb Ma-ria, la seva muller, que estava encinta. Mentre eren allà se li va complir el temps del part, i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menja-dora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala d’hostes. En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat. Se’ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits. Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nas-cut un Salvador, que és el Crist, el Senyor. Això us servirà d’indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora.” Tot d’una s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima.” Així que els àngels els van deixar, anant-se’n cap al cel, els pastors deien entre ells: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer.” Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infantó ajagut a la men-jadora. Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen; i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors. Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor. Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat. Quan es van complir els vuit dies preceptuats i hagueren de circumcidar-lo, li van posar el nom de Jesús, com l’havia anomenat l’àngel abans de la seva concepció. Arribat el dia de la purificació, tal com mana la Llei de Moisès, el van pujar a Jerusalem a fi de presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà tingut com a consagrat al Senyor. I per oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, tal com espe-cifica la Llei del Senyor. Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell. L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor. Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent, segons la teva promesa, perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que has posat a disposició de tots els pobles; llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.” El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell. Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Is-rael, i com a estendard de controvèrsia, i a tu mateixa una espasa et traspas-sarà l’ànima, perquè així quedin al des-cobert els sentiments de molts cors.” Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem. Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.