Mateu 23:1-39

Comparteix

Mateu 23:1-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Aleshores Jesús, adreçant-se al poble i als seus deixebles, digué: “A la càtedra de Moisès s’hi han asse-gut els mestres de la Llei i els fariseus. Per tant, feu i compliu tot el que ells us diguin, però no feu el que ells fan, perquè diuen i no fan. Lliguen fardells pesats i els carreguen a les espatlles de la gent, però ells, ni amb el dit no els volen moure. Totes les obres que ells fan són per fer-se veure de la gent; per això eixam-plen els seus filacteris i s’allarguen les borles dels vestits, els agraden els llocs d’honor als convits i els seients principals a les sinagogues, les reverències a les places i que tot-hom els anomeni mestre. Però vosaltres no us feu dir mestres, perquè un de sol és el vostre Mestre i tots vosaltres sou germans. A ningú no anomeneu pare vostre en aquest món, perquè un de sol és el vostre Pare: el celestial. No deixeu que us diguin preceptors, perquè un de sol és el vostre preceptor: el Crist. I el més important d’entre vosaltres ha de ser el vostre servidor. Aquell qui s’enlaira serà humiliat, i aquell qui s’humilia serà enlairat. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes el Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els qui voldrien entrar-hi! [Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que devoreu els béns de les viudes amb l’excusa de fer llargues pregàries! Per això sereu condemnats més severament.] Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que volteu mar i terra per guanyar un prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: Qui jura pel santuari no es compromet a res, però qui jura per l’or del santuari, hi queda obligat! Insensats i cecs! Què és més, l’or o el santuari que consagra l’or? També dieu: Qui jura per l’altar no es compromet a res, però qui jura per l’ofrena que hi ha al damunt, hi queda obligat. Cecs! Què és més, l’ofrena o l’altar que consagra l’ofrena? De fet, qui jura per l’altar jura també per tot el que hi ha al damunt; i qui jura pel santuari, jura també pel qui hi habita; i qui jura pel cel jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu. Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre. Guies cecs, que coleu el mosquit i us empasseu el camell! Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que netegeu el defo-ra de la copa i del plat, mentre per dins són plens de rapacitat i disbauxa! Fariseu cec! Neteja primer la copa per dins per tal que també el defora sigui net. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que us assembleu als sepulcres emblanquinats, que, si bé per fora es veuen bonics, per dintre són plens d’ossos de mort i de tota mena d’immundícia! Així també vosaltres: per fora la gent us veu com unes bones persones, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu els sepulcres dels profetes i embelliu els monuments funeraris dels justos i dieu: ‘Si haguéssim viscut en temps dels nostres avantpassats no hauríem estat còmplices en la mort dels profetes!’ D’aquesta manera testifiqueu contra vosaltres mateixos, que sou descendents dels qui van matar els profetes. Acabeu d’omplir, també vosaltres, la mesura dels vostres pares! Serps, cria d’escurçons! Com esca-pareu de la condemna de l’infern? Mireu, per això jo us envio profetes, savis i mestres de la Llei; alguns els matareu i crucificareu, alguns altres els assotareu a les sinagogues i, encara, alguns altres els perseguireu de ciutat en ciutat. Així recaurà damunt vostre tota la sang innocent vessada arreu de la terra; des de la sang del just Abel fins a la sang de Zacaries, fill de Baraquies, que vau matar entre el santuari i l’altar. Us ben asseguro que tot això recaurà sobre aquesta generació. Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són en-viats! Quantes vegades he volgut aple-gar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut! Doncs, mireu, la vostra casa us queda buida; i us asseguro que no em tornareu a veure fins que exclameu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!”

Mateu 23:1-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué: – Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. () »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiquen sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern? »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar. En veritat us dic que tot això caurà sobre aquesta generació. »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. Doncs bé, la vostra casa és abandonada i queda deserta. Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!