Mateu 8:13-34 - Compara totes les versions

Comparteix

Després Jesús digué al centurió: – Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut. I en aquell mateix moment el criat es va posar bo. Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo. Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties . Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué: – Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: – Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. Un altre, un dels seus deixebles, li digué: – Senyor, deixa’m anar primer a en-terrar el meu pare. Jesús li respon: – Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts. Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: – Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! Ell els diu: – Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: – Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen? Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar: – Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora? Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús: – Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. Ell els digué: – Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

Aleshores digué al centurió: “Vés, i que et sigui fet tal com has cregut.” I en aquell moment el criat es va posar bo. Quan Jesús va arribar a casa de Pere, va trobar la sogra d’aquest enllitada i amb febre. Llavors li prengué la mà i la febre desaparegué; i ella, un cop llevada, es posà a servir-los. En ser el capvespre, li portaren molts endimoniats; i amb una paraula va ex-pulsar el esperits i va guarir tots els malalts. Així es complia la predicció del pro-feta Isaïes, quan diu: Ell prengué les nostres xacres i es carregà les nostres malalties. Veient Jesús que l’envoltava massa gent, va manar que passessin a l’altra riba. Llavors, un mestre de la Llei que se li havia acostat li digué: “Mestre, vagis on vagis, jo et seguiré.” Jesús li respongué: “Les guineus te-nen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.” Un altre dels deixebles li digué: “Senyor, deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare.” Jesús replicà: “Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.” Després, Jesús va pujar a la barca i els seus deixebles el van acompanyar. De sobte es va aixecar una gran tem-pesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca; tot i així, ell dormia. Llavors se li van atansar i el van despertar dient-li: “Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!” Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança. I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?” Quan va arribar a l’altra riba, a la regió dels gadarens, li van sortir a l’en-contre, des del cementiri, dos endimo-niats. Eren tan violents que ningú no gosava passar per aquell camí. Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?” Més enllà hi havia un gran ramat de porcs que furgaven. Els dimonis li van pregar: “Si ens treus, envia’ns al ramat de porcs.” Els digué: “Aneu-hi.” Ells van sortir i es van ficar en els porcs. Aleshores tot el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es va ofegar. Els porquers van fugir corrents i ana-ren a la vila a explicar tot el que havia passat amb els endimoniats. Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió.