Salms 139:7-10 - Compara totes les versions

Comparteix

On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència? Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà. Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar, també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.

On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva mirada? Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries.