Oblíbené biblické verše z Lluc 17

Sdílet

I li digué: – Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat.

I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar.

Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.

Estigueu alerta! »Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l.

Jesús digué: – ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?

Ell va respondre: – Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.

Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà.

Jesús digué als seus deixebles: – Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits.

»Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir.