Joan 11
11
La mort de Llàtzer
1Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.#x 2Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.#x Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
3Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
– Senyor, aquell que estimes#x està malalt.
4Jesús, en sentir-ho, digué:
– Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:#x per ella el Fill de Déu serà glorificat.
5Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7Després digué als deixebles:
– Tornem a Judea.
8Ells li diuen:
– Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,#x i ara tornes a anar-hi?
9Jesús contestà:
– ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,#x 10però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
11Dit això, va afegir:
– Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,#x però vaig a despertar-lo.
12Els deixebles li digueren:
– Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.#x
13Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14Llavors Jesús els digué obertament:
– Llàtzer és mort, 15i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
16Tomàs, l’anomenat Bessó,#x va dir als altres deixebles:
– Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!#x
Jesús és la resurrecció i la vida
17Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,#x 19i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21Marta digué a Jesús:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. 22Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
23Jesús li diu:
– El teu germà ressuscitarà.
24Marta li respon:
– Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.#x
25Li diu Jesús:
– Jo sóc la resurrecció i la vida.#x Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.#x ¿Ho creus, això?
27Ella li respon:
– Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.#x
El dol per Llàtzer
28Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
– El Mestre és aquí i et crida.
29Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. 30Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. 31Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
33Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34Llavors preguntà:
– On l’heu posat?
Li diuen:
– Senyor, vine i ho veuràs.
35Jesús començà a plorar.#x 36Els jueus deien:
– Mireu com l’estimava.
37Però alguns d’ells replicaren:
– Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.#x
La resurrecció de Llàtzer
39Jesús digué:
– Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
– Senyor, després de quatre dies,#x ja deu fer fortor.
40Li respon Jesús:
– ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls#x i digué:
– Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
43Havent dit això, cridà amb tota la força:
– Llàtzer, surt a fora!
44I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador.#x Jesús els diu:
– Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Decisió de matar Jesús#x
45Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.#x 46Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí#x i es preguntaven:
– Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. 48Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant#x i el nostre poble.
49Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot,#x els digué:
– Vosaltres no enteneu res. 50¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble,#x i no pas que es perdi tot el poble?
51Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.#x 53Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.#x 54Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm,#x i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
55Era a prop la Pasqua dels jueus,#x i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.#x 56Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
– Què us sembla? No vindrà pas a la festa.#x
57Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.
Chwazi Kounye ya:
Joan 11: BCI
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Joan 11
11
La mort de Llàtzer
1Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.#x 2Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.#x Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
3Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
– Senyor, aquell que estimes#x està malalt.
4Jesús, en sentir-ho, digué:
– Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:#x per ella el Fill de Déu serà glorificat.
5Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7Després digué als deixebles:
– Tornem a Judea.
8Ells li diuen:
– Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,#x i ara tornes a anar-hi?
9Jesús contestà:
– ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,#x 10però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
11Dit això, va afegir:
– Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,#x però vaig a despertar-lo.
12Els deixebles li digueren:
– Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.#x
13Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14Llavors Jesús els digué obertament:
– Llàtzer és mort, 15i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
16Tomàs, l’anomenat Bessó,#x va dir als altres deixebles:
– Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!#x
Jesús és la resurrecció i la vida
17Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,#x 19i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21Marta digué a Jesús:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. 22Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
23Jesús li diu:
– El teu germà ressuscitarà.
24Marta li respon:
– Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.#x
25Li diu Jesús:
– Jo sóc la resurrecció i la vida.#x Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.#x ¿Ho creus, això?
27Ella li respon:
– Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.#x
El dol per Llàtzer
28Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
– El Mestre és aquí i et crida.
29Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. 30Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. 31Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
33Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34Llavors preguntà:
– On l’heu posat?
Li diuen:
– Senyor, vine i ho veuràs.
35Jesús començà a plorar.#x 36Els jueus deien:
– Mireu com l’estimava.
37Però alguns d’ells replicaren:
– Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.#x
La resurrecció de Llàtzer
39Jesús digué:
– Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
– Senyor, després de quatre dies,#x ja deu fer fortor.
40Li respon Jesús:
– ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls#x i digué:
– Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
43Havent dit això, cridà amb tota la força:
– Llàtzer, surt a fora!
44I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador.#x Jesús els diu:
– Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Decisió de matar Jesús#x
45Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.#x 46Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí#x i es preguntaven:
– Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. 48Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant#x i el nostre poble.
49Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot,#x els digué:
– Vosaltres no enteneu res. 50¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble,#x i no pas que es perdi tot el poble?
51Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.#x 53Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.#x 54Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm,#x i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
55Era a prop la Pasqua dels jueus,#x i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.#x 56Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
– Què us sembla? No vindrà pas a la festa.#x
57Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.
Chwazi Kounye ya:
:
Pati Souliye
Pataje
Kopye
Ou vle gen souliye ou yo sere sou tout aparèy ou yo? Enskri oswa konekte
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso