ข้อพระคัมภีร์ยอดนิยมจาก GÈNESI 2

แบ่งปัน

Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”

Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.”

Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser vivent.

Llavors l’home digué: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà ‘do-na’, perquè ha estat presa de l’home.

I Déu va beneir el dia setè i el santificà, perquè fou en ell que Déu va reposar de tota l’obra creadora que havia efectuat.

I tots dos, l’home i la dona, anaven despullats i no se n’avergonyien.