YouVersion Logo
Search Icon

L’ECLESIASTÈS 4

4
La injustícia social
1Després em vaig girar a considerar les opressions que es fan en aquest món, i heus aquí les llàgrimes dels oprimits que no tenen qui els consoli. A mans dels seus opressors estava el po-der, i per a ells no hi havia consolador.
2Per això tenia per més feliços els difunts, que ja són morts, que no pas els vius, que encara viuen.
3Però més feliç que aquests dos és aquell qui encara no existeix, que no ha vist les maldats que es fan en aquest món.
4He comprovat també que tot el treball i l’èxit d’una obra provoca l’enveja dels uns contra els altres, i això també és vanitat i afany inútil.
5Cert! L’insensat que s’està creuat de braços es consumeix ell mateix;
6però més val un grapat amb repòs que no pas dos grapats amb fatigues i amb afany inútil.
7Em vaig girar a observar una altra vanitat que hi ha en aquest món:
8El cas d’un home que està sol, sense ningú; no té fills ni parents, però treballa sense parar i els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa, tot i que es pregunta: “Per què treballo tant, jo, i em nego el propi benestar?” També això és vanitat i afany inútil.
La unió fa la força
9Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
10En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
11Igualment, si dos jeuen plegats, s’es-calfaran; però un de sol, com s’escal-farà?
12També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
L’edat no és garantia de saviesa
13Més val un jove pobre, però assenyat, que no pas un rei vell i neci que ja no vol ser aconsellat.
14Perquè de la presó ha sortit qui ha arribat a regnar, malgrat haver nascut pobre en els propis dominis.
15He vist una multitud de persones que transiten per aquest món posar-se al costat del jove successor que havia d’ocupar el lloc d’ell.
16No tenia fi la munió de gent que ell comandava; tot i així, els qui vindran després tampoc no estaran contents amb ell. També això és vanitat i afany inútil.

Currently Selected:

L’ECLESIASTÈS 4: BEC

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in