GÈNESI 50
50
Exèquies de Jacob
1Llavors Josep es va abocar da-munt la cara del seu pare, el va cobrir de llàgrimes i l’omplí de petons.
2Després, Josep va encarregar als met-ges que tenia al seu servei que embal-samessin el seu pare; i els metges van embalsamar Israel.
3Hi van emprar quaranta dies, que és el temps que cal esmerçar en els embal-samaments. I els egipcis el van plorar durant setanta dies.
4Un cop acomplerts els dies de dol, Josep va parlar als domèstics del faraó i els digué: “Si he trobat gràcia als vos-tres ulls, feu arribar aquestes paraules al faraó:
5El meu pare em va fer jurar dient-me: “Aviat em moriré; enterra’m al sepulcre que em vaig excavar a la terra de Ca-naan. Ara, doncs, deixa que pugi a en-terrar el meu pare, i ja tornaré.”
6El faraó va contestar: “Vés i enterra el teu pare, tal com et va fer jurar.”
7Josep va pujar a enterrar el seu pare, i amb ell van pujar tots els servents del faraó, els ancians de la seva cort i els ancians del país d’Egipte;
8i tota la família de Josep, els seus germans i la família del seu pare. Només van deixar a la terra de Goixen la mainada, les ovelles i les vaques.
9També el van acompanyar amb car-ros i genets, formant un seguici força gran.
10Així que van arribar a l’era d’Aatad, que és a l’altra banda del Jordà, allà li van fer el dol amb una gran i solemne lamentació, i Josep va guardar dol pel seu pare durant set dies.
11Els cananeus, que habitaven el país, quan veieren el dol de l’era d’Aatad, digueren: “Que n’és de compungit el dol dels egipcis!” Per això van anome-nar aquell lloc, situat a l’altra banda del Jordà, Abel-Misraim.#50,11 prat i dol dels egipcis.
12D’aquesta manera els seus fills van complir el que els havia manat.
13El dugueren a la terra de Canaan i el sepultaren a la cova del camp de Macpelà, que Abraham havia comprat a Efron, l’hitita, com a propietat sepulcral, al davant de Mambré.
14Després d’enterrar el seu pare, Josep va tornar a l’Egipte amb els seus germans i tots els qui havien pujat amb ell.
Conclusió de la història de Josep
15Els germans de Josep, veient que el seu pare era mort, van pensar: “Vegem si ara Josep ens guarda rancúnia i ens retorna tot el mal que li vam fer.”
16De manera que van fer dir a Josep: “El teu pare, abans de morir, va deixar aquest encàrrec:
17Parleu així a Josep: Et prego que perdonis el crim dels teus germans i el seu pecat, ja que es van portar malament amb tu. Perdona, doncs, el pecat dels servents del Déu del teu pare.” I Josep plorava mentre li donaven l’encàrrec.
18Llavors els seus germans hi van anar personalment i, llençant-se als seus peus, li van dir: “Aquí ens tens com a esclaus teus!”
19Però Josep els va dir: “No tingueu por. És que em puc posar jo al lloc de Déu?
20És cert que vosaltres vau maquinar un mal contra mi, però Déu ho va preveure per al bé, a fi que es complís el fet d’avui: preservar un poble nombrós.
21No us preocupeu, doncs, perquè jo us mantindré a vosaltres i les vostres fa-mílies.” Així els va consolar, parlant-los afectuosament.
22Josep va habitar al país d’Egipte amb la família del seu pare, i visqué cent deu anys.
23I Josep va aconseguir de veure els fills d’Efraïm fins a la tercera genera-ció. Fins els fills de Maquir, el fill de Manassès, van néixer a la falda de Josep.
24Finalment, Josep va dir als seus germans: “Jo em moriré aviat, però tingueu per segur que Déu us visitarà i us farà pujar d’aquest país a la terra que va prometre a Abraham, Isaac i Jacob.”
25Després va fer jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.”
26Josep va morir a l’edat de cent deu anys; el van embalsamar i el van dipo-sitar en un sarcòfag, a l’Egipte.
Currently Selected:
GÈNESI 50: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
