JEREMIES 51
51
Judicis del Senyor contra Babilònia
1Això diu el Senyor: “Heus aquí que jo aixeco un vent devasta-dor contra Babilònia i contra els habitants d’enmig dels meus enemics.
2I enviaré a Babilònia estrangers que la ventin i que buidin la seva terra; serà atacada per tots costats, el dia de la seva dissort.
3Que els arquers tibin l’arc contra el qui dispara i contra el qui es refia de la seva cuirassa. No planyeu els seus joves, destruïu totalment el seu exèrcit.
4Així cauran morts a la terra dels cal-deus, i traspassats en els seus carrers.
5Perquè Israel i Judà no són pas viudos del seu Déu, el Senyor dels exèrcits, si bé la seva terra era coberta de pecats contra el Sant d’Israel.”
6Fugiu d’enmig de Babilònia i que ca-dascú salvi la seva vida, no sigui que sucumbiu per la seva culpa, perquè és el temps de la revenja del Senyor; ell li donarà la paga que es mereix.
7Babilònia era una copa d’or en mans del Senyor, que embriagava tota la terra; del seu vi n’han begut totes les nacions, per això han embogit.
8De sobte Babilònia ha caigut i s’ha esmicolat! Planyeu-la, porteu bàlsam per a les seves ferides, potser es resta-blirà!
9Hem intentat guarir Babilònia, però no té remei; deixem-la i marxem, cadas-cú a la seva terra, perquè la seva con-demna arriba fins al cel, s’eleva fins als núvols.
10El Senyor ha fet triomfar els nostres drets; veniu i proclameu a Sió l’obra del Senyor, el nostre Déu.
L’atac dels medes
11Aguseu les fletxes, ompliu els bui-racs! El Senyor ha excitat l’esperit dels reis de Mèdia, perquè té contra Babilònia propòsits de destrucció; és la revenja del Senyor, la vindicació del seu temple.
12Alceu l’estendard contra les muralles de Babilònia, reforceu la guàrdia, poseu guaites, pareu emboscades, perquè el Senyor ho té planejat i executarà el que ha pronunciat contra els habitants de Babilònia.
13Ah, tu que habites entre grans rius, que abundes en tresors: ha arribat la teva fi, la mesura de la teva cobdícia.
14El Senyor Totpoderós ha jurat per ell mateix: “Ben cert que t’ompliré de com-batents com una plaga de llagostes i llançaran contra tu el crit de guerra.”
Himne de cloenda
15Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
16Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel; fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per a anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
17Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.
18Són vanitat, un treball inútil, desapa-reixeran al temps de la visita del Senyor.
19No és pas d’aquesta mena el qui és la “Porció de Jacob”, ja que ell és el creador de totes les coses, i Israel és la tribu del seu heretatge; el seu nom és “Senyor Totpoderós”.
El martell del Senyor i la gran muntanya
20Tu, Babilònia, em serveixes de maça, d’arma de guerra: amb tu esclafo nacions i amb tu destrueixo reialmes;
21amb tu he aixafat cavall i cavaller, el carro i el seu conductor;
22amb tu he aixafat homes i dones, vells i nens, adolescents i donzelles;
23amb tu he aixafat el pastor i el seu ramat, el llaurador i la seva arada, amb tu he aixafat governadors i magistrats.
24Però faré que Babilònia i tots els habitants de Caldea paguin per tot el mal que han fet a Sió davant dels vostres ulls –diu el Senyor.
25Aquí em tens contra tu, muntanya destructora que destrueixes tota la terra: estendré la mà contra tu i et faré rodolar daltabaix dels penyals, i et convertiré en una muntanya cremada – diu el Senyor.
26No vindran a cercar en tu pedra an-gular ni pedra de fonament, sinó que seràs una desolació perpètua –diu el Senyor.
27Alceu un estendard en el país, toqueu la trompeta entre les nacions, mobilitzeu els pobles contra Babilònia, convoqueu contra ella els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz; per a atacar-la, designeu un general en cap, feu pujar la cavalleria com llagostes embogides.
28Recluteu entre les nacions una lleva santa contra ella: els reis de Mèdia, amb els seus governadors i magistrats, i tots els de les regions que domina.
29La terra tremola i s’estremeix, perquè contra Babilònia s’acompleixen els designis del Senyor de convertir aquell país en una desolació, un lloc on no hi visqui ningú.
30Els guerrers de Babilònia han deixat de lluitar, s’han retirat a les seves fortificacions; s’han quedat sense forces, i han acabat com dones atemorides. Els seus edificis han estat cremats, i els seus forrellats, esbotzats.
31Un correu relleva corrents un altre correu, un missatger relleva un altre missatger, per notificar al rei de Babilònia que la seva ciutat ha estat presa de l’un cap a l’altre,
32que els guals del riu són ocupats, que els forts han estat incendiats i els combatents estan desmoralitzats.
33Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel ha dit això: “La filla de Babilònia és com una era en temps de trepitjar-la; d’aquí a poc li arribarà la collita.”
Plany de Jerusalem i promesa de revenja
34M’ha devorat, m’ha destrossat Nabu-codonossor, rei de Babilònia, i m’ha deixat com un plat buit; m’ha engolit com un monstre marí, s’ha omplert el ventre de les meves delícies, i m’ha expulsat.
35“Allò que m’ha fet, i la meva carn aixafada, que recaigui sobre Babilònia!”, exclamarà la gent resident de Sió. “I la meva sang caigui sobre els habitants de Caldea!”, exclamarà Jerusalem.
36Per això el Senyor ha parlat així: “Jo defensaré la teva causa i duré a terme la teva venjança: eixugaré la seva mar i estroncaré les seves fonts.
37Babilònia serà un munt d’enderrocs, un cau de xacals, un lloc esfereïdor i menyspreable, sense cap habitant.
38Rugiran plegats, com lleons, grunyi-ran com cadells de lleona.
39En plena passió ardent els prepararé un festí, els embriagaré fins que s’ator-deixin eufòrics i s’adormin en un son etern, del qual no despertaran mai més –diu el Senyor.
40Els faré baixar com xais a l’escor-xador, igual que moltons i bocs.”
Complanta per Babilònia
41Com ha estat capturada Xeixac, con-querida la més famosa de tot el món! Com ha esdevingut Babilònia un horror entre les nacions!
42El mar ha pujat contra Babilònia, ha quedat coberta per les tumultuoses onades.
43Les seves ciutats s’han convertit en una desolació, en una terra seca i este-pària, una terra on no hi viurà ningú, ni cap mortal no gosarà acostar-s’hi.
Càstig de la idolatria
44Castigaré el déu Bel a Babilònia, li trauré de la boca allò que ha engolit, i les nacions ja no hi acudiran més! Ja han caigut les muralles de Babilònia.
45Surt d’enmig d’ella, poble meu, i que cadascú salvi la seva vida, davant la ira ardent del Senyor.
46Que el vostre cor no defalleixi ni tingueu por a causa dels rumors que s’escamparan pel país; durant un any correrà un rumor, capgirat a l’any se-güent: rumors de violència al país, i d’un dominador contra un altre.
47Ja s’acosta el dia que jo castigaré els ídols de Babilònia; tot el seu país quedarà humiliat, i un munt de ferits cauran enmig d’ella.
48El cel i la terra, amb tot el que hi habita, cantaran de goig sobre Babilònia, perquè del nord li vindran saquejadors –diu el Senyor.
El profeta
49També caurà Babilònia per les víctimes d’Israel, com també per les víctimes que ha causat en tot el món.
50Els qui heu escapat de l’espasa, mar-xeu, no us atureu. De lluny estant re-cordeu-vos del Senyor; que Jerusalem retorni al vostre cor.
Resposta del poble
51Hem quedat avergonyits quan hem sentit l’ultratge; la confusió ens ha co-bert el rostre quan gent estranya ha entrat al santuari del temple del Senyor.
El Senyor
52Per això –diu el Senyor– vénen dies en què castigaré els seus ídols, i per tot el país gemegaran els ferits.
53Ni que Babilònia pugés fins al cel, i fortifiqués la seva força a les altures, fins allà hi faria arribar els qui l’han de saquejar –diu el Senyor.
El profeta
54De Babilònia arriba la cridòria de dolor, del país dels caldeus, els crits d’un gran desastre.
55Perquè el Senyor devasta Babilònia i ofega la seva immensa gatzara: les seves onades bramulen com una allau d’aigües, ressona el brogit del seu tro.
56És que sobre Babilònia s’aboca el devastador: captura els seus herois i trenca els seus arcs; perquè el Senyor és Déu justicier, dóna la paga merescuda.
57“Jo embriagaré els seus prínceps i els seus savis, els seus governadors, els seus magistrats i els seus herois: dormiran un son etern i no se’n despertaran mai” –diu el Sobirà, que duu el nom de Senyor Totpoderós.
Babilònia arrasada
58Això diu el Senyor Totpoderós: “Les extenses muralles de Babilònia seran totalment arrasades, i les seves altes portalades seran cremades. Així que els pobles hauran treballat en va, les nacions s’hauran fatigat només per al foc.”
El missatge llençat a l’Eufrates
59Missatge que el profeta Jeremies va trametre a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, quan anava a Babilònia amb Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat. Aquest Seraià era l’encarregat de l’allotjament.
60Jeremies, doncs, va escriure en un llibre tota la desgràcia que sobrevindria a Babilònia, és a dir, tot el que hi havia escrit sobre ella.
61Jeremies digué a Seraià: “Quan arri-bis a Babilònia llegeix i proclama totes aquestes paraules.
62Digues: ‘Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc a fi que no hi habiti ningú, ni homes ni animals, sinó que sigui una solitud perpètua’.
63Quan hagis acabat la lectura d’aquest llibre, hi lligaràs una pedra i el llençaràs al mig de l’Eufrates
64tot dient: “D’aquesta manera s’en-fonsarà Babilònia, i no es refarà de la dissort que abocaré damunt d’ella. Només per això s’hauran fatigat!”
Aquí acaba el missatge de Jeremies.
Currently Selected:
JEREMIES 51: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
