JOAN 12
12
Jesús és ungit a Betània
1Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer, aquell qui Jesús havia ressus-citat d’entre els morts.
2Allí li van preparar un sopar: Marta servia i Llàtzer era un dels qui l’acompanyaven a taula.
3Aleshores, Maria, prenent una lliura de perfum de nard pur, de molt preu, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells; i la casa s’omplí de la fragància del perfum.
4Judes Iscariot, un dels seus deixebles, el qui l’havia de trair, va dir:
5“Per què no s’ha venut aquest perfum per tres-cents denaris i s’ha donat als pobres?”
6Però això ho deia no pas perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era lladre i, com que guardava la bossa dels diners, del que hi posaven en sostreia.
7Jesús digué: “Deixa-la estar, que el guardava per al dia de la meva sepultura.
8Perquè els pobres sempre els teniu amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre.”
9Un gran nombre de jueus va saber que Jesús era allí i hi anà, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, el qui Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.
10Però els principals sacerdots van decidir de matar també Llàtzer,
11perquè molts dels jueus els deixaven a causa d’ell i creien en Jesús.
L’entrada triomfal a Jerusalem
(Mt 21,1-11 Mc 11,1-11 Lc 19,28-40)
12L’endemà, la gran multitud que ha-via vingut a la festa, quan va saber que Jesús arribava a Jerusalem,
13van tallar rams de les palmeres i van sortir a rebre’l cridant: “Hosanna! Be-neït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel!”
14Jesús va trobar un pollí i s’hi assegué al damunt, tal com diu l’Escriptura:
15No temis, filla de Sió;
mira el teu rei, que ve muntat en un pollí de somera.
16Els seus deixebles, de moment, no ho van entendre, però quan Jesús fou glo-rificat, llavors van recordar que aques-tes coses havien estat escrites d’ell, tal com li havien succeït.
17La gent que havia estat present quan va cridar Llàtzer del sepulcre i el va ressuscitar d’entre els morts, en dona-ven testimoniatge.
18I per això la gent anava a rebre’l: perquè va saber que havia realitzat aquest miracle.
19Però els fariseus comentaven entre ells: “Ja veieu que no hi ha res a fer; mireu com tothom se’n va darrere seu.”
Ha arribat l’hora del Fill de l’Home
20Entre els qui havien pujat a adorar amb motiu de les festes, hi havia alguns grecs.
21Aquests van anar a trobar Felip, el de Betsaida de Galilea, i li van demanar: “Senyor, voldríem veure Jesús.”
22Felip anà a dir-ho a Andreu, i Andreu va anar amb Felip a dir-ho a Jesús.
23Ell els respongué: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’Home sigui glorificat.
24Us ho asseguro: si el gra de blat cau a terra i no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit.
25Qui estima la pròpia vida, la perd; qui menysprea la seva vida en el món present, la conservarà per a la vida eterna.
26Si algú em vol servir, que em se-gueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà.
27En aquest moment sento angoixa dins l’ànima, però, què puc dir? ¿Pare, deslliura’m d’aquesta hora? Si justament jo he vingut per assumir aquesta hora!
28Pare, glorifica el teu nom!” Alesho-res vingué una veu del cel: “Jo t’he glo-rificat i et tornaré a glorificar!”
29La gent que era present i ho havia sentit, deia que havia estat un tro. Altres deien: “Un àngel li ha parlat.”
30Jesús digué: “Aquesta veu no era dirigida a mi, sinó a vosaltres.
31Ara serà jutjat aquest món; ara serà expulsat el príncep d’aquest món.
32I jo, quan m’alcin de la terra, atrauré tothom cap a mi mateix.”
33Això ho deia per donar a entendre de quina manera havia de morir.
34La gent, aleshores, li replicà: “La Llei ens diu que el Crist resta per sempre més, com és, doncs, que tu dius que el Fill de l’Home ha de ser alçat? Qui és aquest Fill de l’Home?”
35Jesús els digué: “Encara teniu la llum entre vosaltres, si bé per poc temps; ca-mineu mentre teniu llum, abans que no us atrapin les tenebres. Qui camina a les fosques no sap on va;
36mentre teniu llum, creieu en la llum, a fi que esdevingueu fills de la llum.” Després de dir això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells.
L’encegament dels jueus
37Tot i que va fer tants senyals davant d’ells, encara no creien en ell.
38Així es complien les paraules del profeta Isaïes:
Senyor, qui ha cregut el nostre mis-satge
i a qui s’ha revelat la força del Senyor?
39I no podien creure, tal com digué també Isaïes:
40Els he encegat els ulls i els he endurit el cor,
perquè els seus ulls no hi vegin ni el seu cor comprengui,
ni es converteixin, i jo els guareixi.
41Isaïes va dir això perquè va veure la seva glòria i profetitzava d’ell.
42Tot i així, n’hi va haver molts que van creure, fins i tot d’entre els princi-pals; si bé no ho confessaven per por dels fariseus i per evitar d’ésser exclo-sos de la sinagoga.
43De fet, s’estimaven més la glòria humana que no pas la glòria de Déu.
44Jesús digué cridant: “Qui creu en mi, no sols creu en mi, sinó també en aquell qui m’ha enviat.
45Qui em veu a mi, veu aquell qui m’ha enviat.
46Jo he vingut al món com a llum, per tal que tots els qui creuen en mi no es quedin en les tenebres.
47Si algú escolta les meves paraules i no les vol complir, jo no el condemno, perquè no he vingut per judicar el món, sinó per salvar-lo.
48Qui em rebutja i no accepta les me-ves paraules, ja té qui el condemnarà: la paraula que he parlat el sentenciarà el darrer dia.
49Perquè jo no he parlat pas pel meu compte, sinó que el Pare que m’ha en-viat m’ha donat ordres sobre què havia de dir i predicar.
50I sé que el meu manament és vida eterna. Així, doncs, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha manat.”
Currently Selected:
JOAN 12: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
