JOB 24
24
L’Omnipotent no ha fixat els temps
1Per què l’Omnipotent no ha fixat els temps,
i els qui el reconeixen no veuen els seus dies?
2Es canvien de lloc les fites,
són robats els ramats que després pasturen;
3s’emporten l’ase dels orfes,
prenen de garantia el bou de la viuda;
4empenyen els captaires fora del camí,
tots a l’una s’han d’amagar els des-valguts del país.
5Com uns ases salvatges van a la seva feina pel camp obert,
cercant amb fatigues el seu menjar,
i el despoblat forneix aliment per als seus fills;
6recullen en el camp dels altres,
i veremen la vinya del potentat;
7passen la nit despullats, per falta de roba,
i sense abrigall contra el fred;
8el ruixat de la muntanya els deixa xops,
i mancats d’aixopluc, s’ajoquen en-tre les roques.
L’ànima dels ferits crida auxili
9L’orfe és arrencat del pit,
i prenen en penyora la roba del pobre.
10Han d’anar despullats, sense vestit,
i, passant gana, han de carregar les garbes;
11entre les bancades premen l’oli,
trepitgen els cups i passen set.
12Des de la població, la gent llança gemecs
i l’ànima dels ferits crida auxili,
però Déu no escolta nimietats.
Abans de l’alba s’aixeca l’assassí
13N’hi ha que odien la llum,
no han conegut els camins de Déu
i no volen seguir les seves rutes.
14Abans de l’alba s’aixeca l’assassí,
mata el pobre i el desvalgut,
ronda com un lladre a la nit;
15l’ull de l’adúlter sotja el crepuscle
i pensa: “Ningú no em veurà”,
i es tapa la cara amb un vel.
16Altres, en la foscor, rebenten les cases,
de dia s’amaguen,
odien la llum;
17el matí és per a ells una fosca temença,
estan habituats a la basarda de les tenebres.
Fins el ventre que l’infantà l’oblidarà (Sofar)
18Són lleugers com el corrent de l’ai-guat,
però la seva heretat és maleïda al país,
no recorreran més el camí de les vinyes.
19Com la sequera i la xardor dissipen l’aigua de neu,
així el país dels morts farà amb els pecadors;
20fins el ventre que l’infantà l’obli-darà,
esdevindrà una delícia per als cucs,
i no serà mai més recordat el seu nom:
com un tronc d’arbre serà trosseja-da la iniquitat!
21Afligia l’estèril que no tenia fills,
i no ha tractat mai bé la viuda.
22Però Aquell qui, amb el seu poder,
regeix la vida dels poderosos,
s’aixeca i ja ningú no té la vida segura.
23Li permetia que es confiés segur,
però tenia els ulls clavats en els seus camins;
24per un instant són exaltats, però ja no existeixen,
són enfonsats, i, com altres, es moren,
cauen assecats, com el cap d’una espiga.
25No és així? Qui pot desmentir-me
o desvirtuar les meves paraules?
Currently Selected:
JOB 24: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya