JOB 33
33
Jo sóc igual que tu per a Déu
1Per tant, Job, digna’t escoltar les meves paraules,
i para atenció a totes les meves raons.
2Ja veus que he obert la meva boca,
ha parlat la meva llengua en el paladar,
3les meves paraules expressen la rectitud del meu cor,
el que saben dir el meus llavis amb sinceritat.
4L’esperit de Déu m’ha fet,
l’alè de l’Omnipotent m’ha donat vida.
5Si és que pots, refuta’m!
Enfronta’t a mi! Alça’t!
6Mira, jo sóc igual que tu per a Déu,
també jo he estat pastat d’argila.
7Així, doncs, el meu terror no t’ha d’espantar,
i la meva càrrega no t’aclapararà.
També és corregit amb el dolor
8Només has fet que parlar a les me-ves orelles,
i he sentit el so dels teus mots:
9“Sóc pur, sense pecat,
estic net i no tinc cap falta!
10Però, vet aquí que Déu inventa re-prensions contra mi
i em té per enemic seu;
11ha ficat els meus peus dintre el cep
i vigila tots els meus camins.”
12Ara bé, en això no tens raó; jo et respondré,
perquè Déu és més gran que l’home.
13Per què et querelles amb ell?
¿Perquè no explica totes les seves raons?
14Si Déu parla un cop,
i un altre cop, i no se li fa cas!
15En somnis, en visió nocturna,
quan cau la letargia sobre els humans,
mentre dormen als seus llits,
16aleshores destapa l’oïda dels homes,
i amb reprensions els espaordeix
17per fer tornar l’home de les pròpies accions
i prevenir el mortal contra la supèrbia,
18preservant la seva ànima de la fossa
i la seva vida de passar per l’espasa.
19També és corregit amb el dolor, quan està enllitat,
i amb el desfici continu dels seus membres;
20de manera que la seva vida arriba a avorrir el pa,
i la seva ànima el menjar més delicat.
21La seva carn es consumeix a ulls veients,
i apareixen els ossos, que no se li veien.
22La seva ànima es va acostant a la fossa,
i la seva vida, a l’extinció.
23Si té al seu costat un àngel,
un mitjancer, un dels milers
que recordi a l’home la seva re-prensió,
24que s’apiadi d’ell i digui:
“Lliura’l de baixar a la fossa;
he trobat el rescat!”,
25la seva carn recupera la frescor ju-venil,
retorna als dies de la seva adoles-cència.
26Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor,
li deixa veure el seu rostre amb alegria,
i així restitueix al mortal la seva justícia.
27Llavors entona públicament un càntic i diu:
“Havia pecat i torçat la rectitud,
però Déu no m’ha pagat com me-reixia;
28ha salvat la meva ànima de baixar a la fossa,
i la meva vida pot veure la llum.”
Que brilli la llum de la vida
29Heus aquí tot el que Déu fa a l’home,
més de dues i tres vegades,
30per apartar de la fossa la seva ànima,
perquè brilli en ell la llum de la vida.
31Para atenció, Job, escolta’m!
Guarda silenci mentre parlo.
32Si tens res a dir, contesta’m,
parla, que jo vull donar-te la raó;
33però si no és així, escolta’m,
estigues callat, i jo et faré ente-nimentat.
Currently Selected:
JOB 33: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya