LLUC 7
7
La fe del centurió
(Mt 8,5-13 Jn 4,43-54)
1Quan va acabar de parlar al poble, que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.
2Un centurió tenia un criat a qui apreciava molt, i aquest estava malalt, a punt de morir.
3Havent sentit parlar de Jesús, li va enviar uns ancians de la congregació jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat.
4Van presentar-se a Jesús i li pregaven insistentment dient-li: “Es mereix que li ho concedeixis,
5perquè estima el nostre poble, i ha estat ell mateix qui ens ha fet construir la sinagoga.”
6Jesús se n’anava amb ells, i quan ja no era gaire lluny de la casa, el centurió li va fer arribar uns amics perquè li di-guessin: “Senyor, no et molestis, que jo no sóc ningú perquè et dignis entrar a casa meva.
7És per això que no he gosat de venir a trobar-te personalment; n’hi ha prou amb què ho diguis de paraula perquè el meu criat es posi bo.
8Ja que també jo, que sóc un simple subordinat, tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se’n vagi, se’n va; si a un altre que vingui, ve; i si dic al meu criat que faci una cosa, la fa.”
9En sentir això, Jesús l’admirà, i, gi-rant-se cap a la multitud que el seguia, exclamà: “Us asseguro que ni a Israel no he trobat una fe semblant.”
10En tornar a casa, els enviats van trobar el criat restablert.
Resurrecció del fill d’una viuda
11Poc després se n’anà, acompanyat dels seus deixebles i d’una gran genta-da, en un poble anomenat Naín.
12Quan eren prop de l’entrada de la població, heus aquí que s’enduien a en-terrar un mort, fill únic de la seva mare, que era viuda, i molta gent del poble anava amb ella.
13En veure-la, el Senyor se’n va com-padir i li digué: “No ploris.”
14Acostant-se, va tocar el fèretre, i els qui el portaven es van aturar. Llavors digué: “Noi, t’ho mano, aixeca’t!”
15El mort s’incorporà i es va posar a enraonar; i ell el tornà a la seva mare.
16Tots van quedar atemorits, i glorifi-caven Déu dient: “Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres”; i també: “Déu ha visitat el seu poble.”
17Aquesta notícia s’escampà per tot Judea i per tots els voltants.
Els enviats de Joan Baptista
(Mt 11,2-19)
18Els deixebles de Joan li van fer saber totes aquestes coses. Llavors, Joan en va escollir dos,
19i els envià al Senyor a preguntar-li: “¿Ets tu el qui havia de venir, o n’espe-rarem un altre?”
20Quan aquells homes van ser davant d’ell li digueren: “Joan Baptista ens ha enviat a preguntar-te: ¿Ets tu el qui ha de venir, o n’esperarem un altre?”
21En aquella ocasió n’havia guarit molts de malalties, xacres i esperits malignes, i a molts cecs els havia fet el do de la vista.
22Per resposta ell els va dir: “Aneu a contar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sord hi senten, els morts ressusciten, el pobres són evangelitzats;
23i és feliç tothom qui amb mi no troba causa de topada.”
24Quan els emissaris de Joan van ser fora, es posà a parlar de Joan a la gent: “Què heu sortit a contemplar al desert? Una canya a mercè del vent?
25Doncs, què heu sortit a veure, si no? ¿Un home vestit amb elegància? Fixeu-vos que els qui duen vestits elegants i viuen amb luxe són als palaus reials.
26Aleshores, què heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ben cert, i més que un pro-feta.
27Aquest és de qui diu l’Escriptura:
Mira, envio al teu davant el meu missatger;
ell et prepararà el camí davant teu.
28Us asseguro que d’entre els nascuts de dona no hi ha cap profeta més gran que Joan; però el més petit del Regne de Déu és més gran que ell.”
29Tot el poble que el va escoltar, inclosos els recaptadors, van reconèixer la justícia del designi de Déu acceptant el baptisme de Joan.
30En canvi, els fariseus i els mestres de la Llei, en no acceptar el seu bateig, van rebutjar el propòsit que Déu tenia per a ells.
31A qui, doncs, compararé aquesta me-na d’homes? A qui s’assemblen?
32S’assemblen a uns vailets que, asse-guts a la plaça, es criden els uns als altres: ‘Hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat lamentacions, i no heu plorat’.
33Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menjava pa ni bevia vi, i vau dir: ‘Està endimoniat.’
34Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i dieu: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de re-captadors i descreguts.’
35Però la saviesa ha estat acreditada per tots els seus fills.”
El fariseu i la pecadora
36Un fariseu el va convidar a dinar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es recolzà a taula.
37Amb això, una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que dinava a casa del fariseu, s’hi presentà amb un flascó d’alabastre ple de perfum
38i se li acostà per darrere; es posà als seus peus tot plorant i començà a banyar-los-hi amb les llàgrimes, i amb els cabells del seu cap els hi eixugava, li besava tendrament els peus i els hi ungia amb el perfum.
39En veure-ho, el fariseu que l’havia invitat raonava dintre seu: “Si aquest fos profeta, sabria qui és i quina mena de dona l’està tocant, ja que és una peca-dora.”
40Llavors Jesús li va dir: “Simó, haig de dir-te una cosa.” Ell li respon: “Digues, Mestre.”
41“Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta.
42Com que no tenien amb què pagar, va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que li estarà més agraït?”
43Simó li respongué: “Suposo que aquell a qui ha perdonat més.” Ell li va dir: “Justament.”
44I girant-se vers la dona digué a Simó: “¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has presentat aigua per als peus; ella, en canvi, m’ha regat els peus amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells.
45Tu no m’has besat; ella, en canvi, des que sóc aquí, no ha parat de besar-me els peus.
46Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.
47Per això et dic que, si demostra tant d’amor, és perquè li han estat perdonats els seus nombrosos pecats. A qui poc li és perdonat, poc estima.”
48I digué a la dona: “Et són perdonats els teus pecats.”
49Els altres convidats van començar a fer-se la pregunta: “Qui és aquest que fins perdona pecats?”
50Però ell digué a la dona: “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.”
Currently Selected:
LLUC 7: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
