ROMANS 11
11
La reserva d’Israel Ara jo em pregunto:
1¿És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! També jo sóc israelita, del llinatge d’Abraham per la tribu de Benjamí.
2Déu no ha rebutjat el seu poble, que ja coneixia per endavant. ¿No recordeu allò que explica l’Escriptura sobre Elies, com apel·lava a Déu queixant-se d’Israel?
3“Senyor, han mort els teus profetes i han arrasat els teus altars;
m’he quedat jo tot sol, i encara pro-curen matar-me.”
4Però, quina és la resposta de Déu?
“M’he reservat set mil homes que no han reverenciat Baal.”
5Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia.
6I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia.
7Què vol dir, doncs? Que allò que Is-rael està buscant no ho ha obtingut; en canvi, ho ha obtingut una part de gent escollida, i els altres s’han obcecat,
8tal com diu l’Escriptura:
“Déu els fa insensibles espiritualment,
amb ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi,
fins al dia present.”
9A més, David, en un salm, diu:
“Que la seva taula se’ls torni un parany i una trampa,
un motiu d’escàndol i el càstig que es mereixen.
10Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin;
i fes que els flaquegin sempre els lloms.”
11Pregunto, doncs: ¿És que han ensopegat per a caure definitivament? De cap manera! Però sí que per la seva caiguda ha arribat la salvació als gentils, i per a ells serà esperonador.
12I, si la seva caiguda ha estat un guany per al món, i el seu fracàs ha fet enriquir els gentils, penseu quant més no ho farà la seva integració total.
Els qui no són jueus
13Ara em dirigeixo a vosaltres, els qui no sou jueus: com a apòstol que sóc dels gentils, miro de fer ressaltar el meu mi-nisteri,
14amb l’esperança de fer engelosir els de la meva raça i guanyar-ne uns quants.
15Perquè, si el refús d’ells ha estat reconciliació per al món, ¿la seva reintegració no serà com un pas de mort a vida?
16Si les primícies són consagrades, també ho és la massa; i si l’arrel és consagrada, també ho són les branques.
17Però, si algunes de les branques han estat esqueixades, i tu, que ets d’olivera borda, has estat empeltat en elles per compartir la saba de l’arrel de l’olivera,
18no presumeixis a costa de les branques; i si vols presumir pensa que no ets pas tu qui suportes l’arrel, sinó que l’arrel et suporta a tu.
19Potser diràs: “Les branques han estat esqueixades per empeltar-me a mi.”
20Molt bé: van ser esqueixades per causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.
21Que si Déu no va plànyer les branques naturals, potser tampoc no et planyi a tu.
22Observa, doncs, la bondat i la se-veritat de Déu: la severitat envers els qui caigueren, i la bondat de Déu envers tu, mentre perseveris en la bondat; altrament, també tu pots ser tallat.
23Fins i tot ells, si deixen de ser incrèduls, seran empeltats, que Déu té prou poder per a empeltar-los de nou.
24Perquè, si a tu et van arrancar de l’olivera silvestre i, forçant la teva con-dició, et van empeltar a l’olivera bona, amb més facilitat seran empeltats a la pròpia olivera els qui hi pertanyen per condició natural.
Tot Israel se salvarà
25No vull que ignoreu, germans, que en això s’hi oculta un misteri, a fi que no us sentiu massa confiats en vosaltres mateixos: una part d’Israel s’ha endurit fins que el conjunt de nacions hagi entrat,
26i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l’Escriptura:
“Vindrà de Sió l’alliberador, apar-tarà la impietat de Jacob.
27I aquest serà el pacte que faré amb ells, quan trauré els seus pecats.”
28Pel que fa a l’acceptació de l’evan-geli, són contraris en benefici vostre, però segons l’elecció divina són prefe-rits a causa dels patriarques,
29ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables.
30Així com vosaltres en altre temps no éreu obedients a Déu i ara per la seva desobediència heu obtingut misericòr-dia,
31igualment ells ara són desobedients a causa de la misericòrdia que se us ha dispensat a vosaltres, a fi que també ells puguin obtenir misericòrdia.
32Perquè Déu ha reclòs tothom en la rebel·lia, en vista a exercir misericòrdia amb tothom.
33Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
34Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller?
35O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?
36Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
Currently Selected:
ROMANS 11: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
