ROMANS 7
7
Ara estem eximits de la Llei
1¿No sabeu, germans –perquè sé que em dirigeixo a gent entesa en lleis–, que la llei obliga les persones només durant el temps que viuen?
2Així, per exemple, la dona casada es troba legalment lligada al marit, mentre és viu; però, si el marit mor, queda le-galment deslligada del marit.
3Per això, si en vida del marit s’unia a un altre home, seria titllada d’adúltera; però si el marit mor, és una dona lliure legalment, de manera que si s’uneix a un altre home no és adúltera.
4De la mateixa manera, germans meus, també vosaltres vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist, perquè fóssiu d’un altre, d’aquell qui va ser ressuscitat d’entre els morts, a fi que fructifiquem per a Déu.
5Quan érem a mercè de la carn, les passions pecaminoses, activades per la Llei, dominaven els nostres membres i donaven fruits per a mort.
6Ara, però, estem eximits de la Llei, ja que som morts a allò que ens lligava i podem servir segons un esperit nou, i no segons una lletra antiquada.
La Llei i el pecat
7Què direm, doncs? ¿La Llei equival a pecat? De cap manera! Amb tot, el pecat se’m va descobrir només per la Llei. De fet, jo hauria ignorat la maldat de la concupiscència si la Llei no hagués dit: “No desitjaràs.”
8Però el pecat, prenent per base el precepte, em va despertar tota mena de co-bejances. Perquè, sense intervenció de la Llei, el pecat no existeix.
9Jo, en aquell temps, fora del règim de la Llei, era viu; però, quan vingué el precepte, el pecat va prendre vida
10i jo vaig morir, i em vaig trobar que el precepte que havia de dur-me a la vida em va dur a la mort.
11Perquè el pecat, prenent per base el precepte, em va enganyar i, servint-se’n, em va fer morir.
12Per tant, la Llei és santa, així com el manament és sant, just i bo.
13Però, allò que és bo en si, ¿pot haver esdevingut mortífer per a mi? De cap manera! Sinó que el pecat, per mostrar-se tal com és, m’ha donat la mort valent-se del bé, per acabar sent el pecat en extrem culpable davant el precepte.
Actuo com no voldria
14Sabem, certament, que la Llei és es-piritual, però jo sóc terrenal i venut com esclau sota el pecat.
15De fet, allò que faig no ho entenc, ja que no faig allò que vull, sinó que faig allò que detesto.
16Quan actuo com no voldria reconec que la Llei és correcta.
17Per tant, ja no sóc jo qui ho duu a terme, sinó el pecat que hi ha en mi.
18Sé per experiència que el bé no ha-bita en mi, és a dir, en la meva condició humana, perquè, estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa im-possible de dur-ho a terme,
19atès que no faig el bé que vull, sinó que faig el mal que no vull.
20Si faig allò que no vull, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita en mi.
21De manera que trobo aquesta regla constant: ni que vulgui obrar correctament, no tinc a l’abast més que el mal.
22De fet, atenent l’home interior, sento atracció per la Llei de Déu,
23però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu.
24Pobre de mi! Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort?
25Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre! En resum, doncs, jo mateix, per un costat serveixo la Llei de Déu amb la raó, però per l’altre serveixo la llei del pecat amb la carn.
Currently Selected:
ROMANS 7: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
