YouVersion Logo
Search Icon

Job 23

23
Vuitè poema de Job
1Job va replicar:
Tant de bo que jo sabés on trobar Déu
2Encara avui és rebel la meva queixa,
tot i que encadeno el meu gemec.
3Tant de bo que jo sabés on trobar Déu!#x
M’arribaria fins al seu soli,
4exposaria davant d’ell la meva causa,
la meva boca s’ompliria d’arguments.#x
5Coneixeria les seves respostes,#x
em faria càrrec de la seva rèplica.
6I ell, ¿pledejaria contra mi amb tot el seu poder?
No, tan sols m’escoltaria amb atenció.
7Ell tindria al seu davant un home honrat
i jo m’alliberaria per sempre del meu jutge.
8Però, si vaig a llevant, no hi és;
a ponent, no l’hi veig.
9Si es mou pel nord, no me n’adono;
s’amaga cap al sud i no l’albiro.#x
El Totpoderós m’esfereeix
10Ell, en canvi, sap per on camino:#x
si em prova en el gresol, en sortiré com l’or.#x
11Els meus peus segueixen els seus passos,
segueixo el seu camí sense desviar-me.#x
12No m’aparto mai dels seus preceptes,
guardo sempre al cor els seus decrets.#x
13Déu té un parer: ¿qui el pot fer canviar?
Ell sempre porta a terme els seus projectes.#x
14Ell executarà la sentència que em pertoca,
com tantes altres que ha decidit.
15Per això m’esfereeix la seva presència.#x
Com més hi penso, més por li tinc.
16Déu m’ha omplert el cor de basarda,
el Totpoderós em té esfereït.
17Encara no m’he perdut en la tenebra,#x
però ell m’ha cobert de foscor.#x

Currently Selected:

Job 23: BCI

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in