Job 36
36
Quart discurs d’Elihú
1Elihú va continuar encara i va dir:
Déu fa justícia i salva
2Tingues paciència i t’instruiré,
encara he de parlar a favor de Déu.
3Faré servir tots els meus coneixements
per a donar la raó al meu creador.
4T’asseguro que no diré res de fals:
tens al davant un savi de cap a peus.
5Déu té el poder i no n’abusa,
és poderós i decideix amb fermesa.#x
6No deixa viure l’impiu
i fa justícia als oprimits.#x
7No es desentén dels justos;
els posa amb els reis dalt el tron,
els hi fa seure per sempre.
Però ells s’enorgulleixen
8i, llavors, queden presos en cadenes,
capturats pels lligams de l’aflicció.
9Déu els mostra el mal que han fet,
la seva culpable prepotència;
10els fa parar l’orella a la correcció,
els diu que es converteixin de la maldat.
11Si escolten i obeeixen,
passen els seus dies en el goig,
acaben en pau la seva vida.#x
12Però si no escolten, moren amb violència,
expiren sense haver entès res.#x
13Aquesta gent de mala fe s’encenen,
no supliquen quan Déu els afligeix.
14Moren en plena joventut,
acaben la vida en el deshonor.#x
15Però Déu salva el pobre amb la pobresa,
li fa parar l’orella#x amb l’aflicció.#x
16També a tu, Déu et sostreia
de l’estretor de l’angoixa
i et portava a un espai de llibertat:
la teva taula era plena de menjar.#x
17Ara el mal que has fet t’omple de càstigs,
el judici i la sentència t’aclaparen.
18No et deixis vèncer per la ràbia,
ni vagis darrere un fort suborn:
19no te’n sortiràs ni amb or ni amb els teus béns
ni amb tots els recursos de la força.
20No confiïs en la nit,
perquè els pobles s’hi esfumen.
21No et decantis cap al mal
preferint-lo a l’aflicció.#x
Déu és savi i poderós
22Déu té força i majestat.
¿Qui pot ser mestre com ell?
23¿Qui pot dir-li com ha d’obrar?
¿Qui li retraurà un mal fet?#x
24Recorda’t de lloar les seves obres,
que tots els homes proclamen.
25Tothom les pot contemplar
ni que les miri de lluny.
26Déu és gran, inabastable,
no es poden comptar els seus anys.#x
27Ell atrau les gotes d’aigua
i, llavors, d’aquesta boira en fa pluja,
28que els núvols del cel aboquen
i escampen sobre els humans.
29¿Qui comprèn que els núvols planin
i que el tro retrunyi a la volta del cel?
30Ell desplega el seu llampec sobre la mar,
la vesteix de llum fins als peus.#x
31Així vetlla sobre els pobles,#x
dóna menjar en abundància.#x
32Amb les mans branda el llampec
i l’envia contra el blanc.
33El so del tro l’anuncia,
fins i tot els ramats el pressenten.#x
Currently Selected:
Job 36: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Job 36
36
Quart discurs d’Elihú
1Elihú va continuar encara i va dir:
Déu fa justícia i salva
2Tingues paciència i t’instruiré,
encara he de parlar a favor de Déu.
3Faré servir tots els meus coneixements
per a donar la raó al meu creador.
4T’asseguro que no diré res de fals:
tens al davant un savi de cap a peus.
5Déu té el poder i no n’abusa,
és poderós i decideix amb fermesa.#x
6No deixa viure l’impiu
i fa justícia als oprimits.#x
7No es desentén dels justos;
els posa amb els reis dalt el tron,
els hi fa seure per sempre.
Però ells s’enorgulleixen
8i, llavors, queden presos en cadenes,
capturats pels lligams de l’aflicció.
9Déu els mostra el mal que han fet,
la seva culpable prepotència;
10els fa parar l’orella a la correcció,
els diu que es converteixin de la maldat.
11Si escolten i obeeixen,
passen els seus dies en el goig,
acaben en pau la seva vida.#x
12Però si no escolten, moren amb violència,
expiren sense haver entès res.#x
13Aquesta gent de mala fe s’encenen,
no supliquen quan Déu els afligeix.
14Moren en plena joventut,
acaben la vida en el deshonor.#x
15Però Déu salva el pobre amb la pobresa,
li fa parar l’orella#x amb l’aflicció.#x
16També a tu, Déu et sostreia
de l’estretor de l’angoixa
i et portava a un espai de llibertat:
la teva taula era plena de menjar.#x
17Ara el mal que has fet t’omple de càstigs,
el judici i la sentència t’aclaparen.
18No et deixis vèncer per la ràbia,
ni vagis darrere un fort suborn:
19no te’n sortiràs ni amb or ni amb els teus béns
ni amb tots els recursos de la força.
20No confiïs en la nit,
perquè els pobles s’hi esfumen.
21No et decantis cap al mal
preferint-lo a l’aflicció.#x
Déu és savi i poderós
22Déu té força i majestat.
¿Qui pot ser mestre com ell?
23¿Qui pot dir-li com ha d’obrar?
¿Qui li retraurà un mal fet?#x
24Recorda’t de lloar les seves obres,
que tots els homes proclamen.
25Tothom les pot contemplar
ni que les miri de lluny.
26Déu és gran, inabastable,
no es poden comptar els seus anys.#x
27Ell atrau les gotes d’aigua
i, llavors, d’aquesta boira en fa pluja,
28que els núvols del cel aboquen
i escampen sobre els humans.
29¿Qui comprèn que els núvols planin
i que el tro retrunyi a la volta del cel?
30Ell desplega el seu llampec sobre la mar,
la vesteix de llum fins als peus.#x
31Així vetlla sobre els pobles,#x
dóna menjar en abundància.#x
32Amb les mans branda el llampec
i l’envia contra el blanc.
33El so del tro l’anuncia,
fins i tot els ramats el pressenten.#x
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso