YouVersion Logo
Search Icon

Job 37

37
1Per tot això el meu cor batega
com si s’escapés del pit.
2Escolteu bé l’esclat del seu tro,
el retruny que surt de la seva boca;#x
3el descarrega sota el cel
i etziba el seu llampec
d’un cap a l’altre de la terra.#x
4Després ve el bramul del tro,
la veu de Déu majestuosa.
Ningú no li pot seguir el rastre
quan fa sentir el seu brogit.
5Quan trona aquesta veu, esclaten meravelles,
ell fa coses grans que no podem comprendre.#x
6Diu a la neu que davalli a la terra,
i al xàfec, que sigui impetuós.
7Talla de cop l’activitat dels homes
perquè tots reconeguin que això és obra d’ell.#x
8L’animal entra al cau
i s’aclofa en el seu jaç.
9L’huracà arriba del seu amagatall
i el fred entra des del nord.#x
10El buf de Déu forma el gel
i en tota l’amplària es glacen les aigües.#x
11Déu carrega els núvols d’humitat
i el seu llamp els escampa.
12Es mouen d’ací d’allà,
complint les seves ordres,
observant els seus decrets
sobre la faç de la terra.#x
13Ell hi envia les pluges
per beneir-la o castigar-la.#x
14Presta tota l’atenció, Job,
medita les meravelles de Déu.#x
15¿Saps com ell les realitza,
com brilla el llamp en el núvol?
16¿Coneixes com planen els núvols,
meravella de perfecta intel·ligència?
17Tu, que t’acalores sota els vestits
quan el vent del sud escalfa la terra,
18¿has ajudat Déu a forjar el cel blau,
sòlid com un mirall de bronze?#x
19Ensenya’ns què li hem de dir!
Però si no podem dir res de la fosca estant!
20Quan jo parlo, ¿l’ha d’informar algú?
¿Li han de fer saber que un altre parla?#x
21Tot d’una no es veu el sol
que s’amaga entre els núvols,
però arriba el vent i els escombra.#x
22Del nord ve la llum daurada
i envolta Déu de terrible majestat.#x
23No podem abastar el Totpoderós,
immens en força i justícia;
ell, ric en bondat,
no viola mai el dret.
24Per això els homes l’han de respectar:
Déu no fa cas dels aprenents de savi!#x

Currently Selected:

Job 37: BCI

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in