Mateu 22
22
Paràbola del banquet de noces
(Lc 14,15-24)
1Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles.#x Els digué:
2– Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. 4Llavors envià uns altres servents a dir-los:
»– Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
5»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; 6i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar.#x 7El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.#x 8Llavors va dir als seus servents:
»– El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; 9aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents;#x i la sala del banquet s’omplí de convidats.#x
11»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12i li digué:
»– Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13Llavors el rei digué als qui servien:
»– Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.#x
14»Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.#x
El tribut al Cèsar
(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)
15Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.#x 16I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes#x a dir-li:
– Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?#x
18Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
– Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari.#x 20Jesús els preguntà:
– De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?#x
21Li responen:
– Del Cèsar.
Llavors els diu:
– Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.#x
22En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.
Els saduceus i la resurrecció
(Mc 12,18-27; Lc 20,27-38)
23Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;#x per això li van plantejar aquesta dificultat:
24– Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt.#x 25Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. 26El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. 27Després de tots va morir la dona. 28Així, doncs, quan arribi la resurrecció,#x de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat?#x
29Jesús els respongué:
– Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 30Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.#x
31»I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: 32Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?#x Ell no és Déu de morts, sinó de vius.#x
33La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.
El primer manament
(Mc 12,28-34; Lc 10,25-28)
34Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36– Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37Jesús li digué:
– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.#x 38Aquest manament és el més gran i el primer. 39El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.#x 40Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.#x
El Messies, fill de David
(Mc 12,35-37; Lc 20,41-44)
41Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta:
42– Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?
Li responen:
– De David.
43Ell els diu:
– ¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu:#x
44 »El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
mentre poso els enemics
sota els teus peus?#x
45»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?#x
46Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.
Currently Selected:
Mateu 22: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
