Salms Introducció
Introducció
El llibre
El llibre dels Salms o Salteri inicia la tercera part de la Bíblia hebrea, els Escrits, després de la Llei (és a dir, el Pentateuc) i dels Profetes.
El títol prové de l’antiga versió grega (Psalmoi) que amb aquest nom indica una col·lecció de poemes per a ser cantats. El text hebreu anomena el llibre Tehil·lim (lloances). A més a més, molts salms tenen unes indicacions que volen donar una idea de les seves característiques literàries: mizmor (poema acompanyat d’instruments), tefil·là (pregària), tehil·là (lloança), xir (cant), xir iedidot (cant d’amor) i altres que no sabem exactament què signifiquen, com masquil (traduït per «cant» o «poema») i xigaion (traduït per «complanta»). Sovint van acompanyades per anotacions litúrgiques i musicals. De vegades s’hi afegeixen noms propis referits al suposat autor del salm, o bé a un recull que se li atribueix o està relacionat amb ell. Els noms citats són els de Moisès, Salomó, Assaf, els fills de Corè, Eman, Etan, Jedutun i, sobretot, David, considerat per la tradició com l’autor de tots els salms (vegeu 1Sa 16,16-23; 2Sa 1,17.19-27; 3,33-34; 1Cr 15-16; 23,5). Totes aquestes indicacions formen part de l’encapçalament de molts salms i són editades en cursiva.
El llibre dels Salms està format per 150 poemes, si bé en algunes versions antigues i els textos de Qumran trobem un darrer salm que no té correspondència en el text hebreu. Els salms estan agrupats en cinc blocs o «llibres» (1-41; 42-72; 73-89; 90-106; 107-150), probablement a imatge dels cinc llibres del Pentateuc. Cada un d’aquests blocs acaba amb una doxologia o una benedicció. Aquest tipus de divisió formal no exclou, però, altres agrupaments de salms. Un dels més notables és el que distingeix entre salms que usen sobretot el nom propi «el Senyor» (1-41; 84-150) i els que fan servir habitualment el nom genèric «Déu» (42-83). Alguns salms estan agrupats segons els autors o reculls, o bé per temes comuns, i formen veritables col·leccions: cants de la reialesa de Déu (95-99); càntics de pelegrinatge (120-134); cants de lloança (113-118; 136; 146-150), etc. Els salms 1-2 i 150 pràcticament fan d’introducció i de conclusió, respectivament, de tot el Salteri.
Tenim testimonis de poemes força antics semblants als salms en altres textos bíblics: Ex 15,1-18; Jt 5,2-31; 1Sa 2,1-10; Is 38,10-20; Jo 2,3-10; Na 1,2-8; Ha 3,1-19; Lm 5; Dn 2,20-23; Tb 13. D’altra banda, alguns dels poemes recollits en el Salteri es repeteixen també en altres llocs de l’Escriptura: el Sl 18 es troba en 2Sa 22; el Sl 96 es troba en 1Cr 16,23-33; Sl 105,1-15 es troba en 1Cr 16,8-22. A més, són comprovables alguns paral·lels amb diverses literatures de l’Orient Pròxim: egípcia, mesopotàmica i ugarítica.
Juntament amb els testimonis externs hi ha, dins el mateix llibre dels Salms, indicis de la història de la seva formació. Per exemple, alguns textos hi apareixen dues vegades: 14 = 53; 40,14-18 = 70; 57,8-12 + 60,7-14 = 108. És probable que la majoria de salms fossin escrits en l’època monàrquica (ss. X-VI aC). Posteriorment, durant els períodes persa i hel·lenístic, haurien estat retocats, completats i reagrupats en l’ordre actual.
També cal remarcar la diferència entre la numeració habitual del text hebreu i la del text grec, provocada per la unificació o la divisió d’alguns salms. En aquesta edició donem primerament el número del salm segons el text hebreu i, al costat, entre parèntesis, la numeració de les antigues versions grega (anomenada dels Setanta) i llatina (la Vulgata). Resumit en un quadre tindríem:
| hebreu | grec (= llatí) | |
|---|---|---|
| 1 a 8 | = | 1 a 8 |
| 9 i 10 | = | 9 |
| 11 a 113 | = | 10 a 112 |
| 114 i 115 | = | 113 |
| 116 | = | 114 i 115 |
| 117 a 146 | = | 116 a 145 |
| 147 | = | 146 i 147 |
| 148 a 150 | = | 148 a 150 |
Un recull de poemes
El Salteri és el llibre eminentment poètic de l’Antic Testament. Tots els salms estan escrits en vers, i s’hi poden reconèixer fàcilment les característiques típiques de la poesia hebrea. Una de les més notables és el paral·lelisme o correspondència entre dues frases, de manera que la segona repeteix el mateix pensament que la primera, o bé estableix un contrast amb l’altra, o bé la completa (vegeu Introducció al llibre dels Proverbis). Pel que fa al ritme dels salms, no es basa en el nombre de síl·labes, com en la nostra poesia, sinó en els accents tònics. Un altre element present en alguns salms és la repetició d’un o més versos que formen una mena de tornada i que assenyalen la divisió en estrofes (vegeu 42; 43; 46; 49; 59; 67; 80; 99; 107).
El món simbòlic que apareix en els salms és molt ric i variat. Els salms integren múltiples camps de la realitat de l’univers i de l’experiència de l’home. Així, per exemple, són constants les referències a tota mena de situacions de la vida humana, que, tal com apareixen en aquests poemes, es poden agrupar entorn de tres eixos: estar dret/pujar/aixecar-se; asseure’s/habitar/prosternar-se; caminar/seguir/perseguir.
La teologia dels salms
Les estructures poètiques contribueixen notablement a remarcar la teologia dels salms. Aquesta teologia, que no és unitària, reprèn una vegada i una altra els elements que en formen el nucli central: el (re)coneixement de Déu; l’amor, la misericòrdia i la bondat del Senyor; les seves intervencions salvífiques en la història; l’elecció del seu poble... Alguns encapçalaments dels salms contenen indicacions precises que provenen del seu context cultual: «per a la dedicació del temple» (Sl 30); «per a la diada del dissabte» (Sl 92); «lloança» (Sl 100); «per a una ofrena de memorial» (Sl 38 i 70). Altres salms –la majoria– només tenen indicis que ens permeten tot just d’intuir l’àmbit cultual i litúrgic en el qual podien haver nascut o eren recitats (vots i prometences, benediccions sacerdotals, lletanies, oracles de salvació, pelegrinatges, processons, intervencions corals de l’assemblea reunida...).
Els elements teològics i els litúrgics ens apropen, doncs, a l’espiritualitat dels salms; el qui els recita busca de gaudir de la presència del Senyor mitjançant totes les formes bàsiques de la pregària: lloança, petició d’ajuda, acció de gràcies...
Els grups de salms
Els salms, tot i la seva gran diversitat, es poden agrupar a efectes pràctics en tres grups o famílies, cada un amb les seves peculiaritats i les seves originalitats: els cants de lloança, les pregàries i els poemes didàctics. La delimitació no sempre és fàcil, ja que sovint un salm té elements de més d’un grup; per tant, quan es diu que un salm pertany a un grup o a un altre, es vol fer notar tan sols quin és el gènere literari predominant en aquell salm. En aquesta versió, les notes de després de cada un dels títols indiquen amb quin grup es pot relacionar cada salm.
Els cants o càntics de lloança formen un conjunt de textos sobre temes molt variats. En primer lloc hi ha els cants de lloança pròpiament dits (8; 19; 33; 65; 100; 103; 104; 111; 113-114; 117; 134-136; 145-150), que van desenvolupant elements concrets de la fe en el Déu únic, creador i Senyor de l’univers i de la història. Un altre bloc el formen els cants d’aclamació al Senyor, rei de tot el món (29; 47; 93; 95-99); són generalment salms amb fortes connotacions universalistes i plens d’esperança. Relacionats amb aquests, hi ha també els cants a l’Ungit del Senyor (2; 18; 20; 21; 45; 72; 89; 101; 110; 132); en el seu origen eren destinats a glorificar els reis d’Israel, però aviat van ser interpretats en sentit messiànic, i per això molts han estat represos en el Nou Testament. Finalment, els càntics de Sió (46; 48; 76; 84; 87; 122; 137) exalcen la ciutat de Jerusalem i el seu temple; juntament amb aquests, cal recordar els cants de pelegrinatge (120-134), que segurament eren usats pels qui pujaven a Jerusalem en ocasió de les festes principals.
Els salms que reben la qualificació genèrica de pregàries tenen en comú que neixen d’una situació de necessitat, ja sigui present o passada. En primer lloc hi ha les pregàries de súplica, que poden ser individuals o col·lectives, i solen tenir un esquema semblant: una invocació a Déu, una descripció de la situació de necessitat, la petició i una expressió de confiança (que de vegades consisteix en una acció de gràcies o en una prometença). Les pregàries de súplica que es presenten sota la forma de pregària individual són el tipus de salm més freqüent en el Salteri (5-7; 13; 17; 22; 25; 26; 28; 31; 35; 38; 39; 41-43; 51; 54-57; 59; 61; 64; 69; 70; 71; 86; 88; 102; 109; 120; 130; 140-143); també hi ha les pregàries de súplica del poble, que miren d’implicar directament el Senyor en els esdeveniments de la vida col·lectiva (12; 44; 58; 60; 74; 77; 79; 80; 82; 83; 85; 90; 94; 106; 108; 123; 126; 137). Un altre bloc el constitueixen les pregàries de confiança en el Senyor (3; 4; 11; 16; 23; 27; 36; 62; 63; 91; 115; 121; 125; 129; 131); els temes principals d’aquests salms són la pau, l’alegria i la felicitat que vénen de Déu. Un tercer tipus de pregàries són les d’acció de gràcies (9-10; 30; 32; 40; 66-68; 92; 107; 116; 118; 124; 138; 144).
Els poemes didàctics exalcen les qualitats de la saviesa segons Déu, la seva Llei i els seus camins, amb una orientació bàsicament pedagògica. Els poemes d’aquest grup aprofiten certes circumstàncies per a insistir en punts importants: alguns remarquen la història del poble (patriarques, èxode, desert, terra promesa) i fan una crida a la fidelitat (78; 105; 106); d’altres es fixen en els comportaments de les persones i tenen finalitats didàctiques, com ara presentar la veritable innocència o puresa i el model de persona íntegra (15; 24; 95; 134); uns altres encara, es poden considerar exhortacions profètiques, que accentuen les exigències de l’aliança de Déu amb Israel i denuncien les infidelitats pel cantó del poble (14; 50; 53; 58; 75; 81; 82; 95); finalment hi ha poemes sapiencials sobre diversos temes, com ara el tema de la Llei o bé la sort contraposada del just i de l’injust (1; 34; 37; 49; 52; 73; 112; 119; 127; 128; 133; 139); alguns d’aquests poemes utilitzen tècniques de memorització, com és el cas dels salms alfabètics (per exemple, 37; 112; 119).
En resum, doncs, la fe que es va dibuixant en els salms abraça el passat, el present i el futur de cada situació personal o col·lectiva. A partir de les lliçons del passat, que són el fonament de la fe en la fidelitat del Senyor, cada situació es pot viure com una exigència i una possibilitat real d’alliberament. Aquesta acció salvadora de Déu fonamenta la fe del qui anhela la vida plena amb ell.
Lectura cristiana dels salms
Pràcticament podem dir que ha estat aquesta fe en la plenitud de la vida la que ha fet que els salms, a més de ser la pregària d’Israel (vegeu Esd 3,10-11; Ne 11,17; 1Cr 16,25; 2Cr 7,3), ben aviat també ho fossin de les primeres comunitats cristianes (vegeu Ef 5,19; Col 3,16; Jm 5,13). L’influx va ser doble: alguns salms van servir per a explicar en un primer temps la fe en Jesucrist, i, alhora, la fe en el Crist ressuscitat va provocar la relectura i reinterpretació d’aquests salms. El Nou Testament és ple de citacions de textos sàlmics i les al·lusions que s’hi fan són innombrables. Els més citats són Sl 2, 8, 22 i 110.
Els evangelis se’n serveixen sobretot per a il·luminar els relats de la passió i, implícitament, per a explicar el sentit de la mort salvadora de Jesús. Així, Sl 8,3 és citat en Mt 21,16; Sl 110,1 ho és en Mt 22,44 (= Mc 12,36 = Lc 20,40-43); Sl 22,19 és citat en Mt 27,35 (= Mc 15,24 = Lc 23,34 = Jn 19,24); Sl 22,2 ho és en Mt 27,46 (= Mc 15,34).
El llibre dels Fets dels Apòstols fa un ús abundant dels salms referits a l’Ungit o Messies del Senyor, a l’hora d’interpretar la resurrecció de Jesucrist com la victòria sobre la mort, fruit de la promesa del Senyor. Déu fa seure el Fill a la seva dreta: Ac 2,34 (Sl 110,1); 4,25-26 (Sl 2,1-2); 13,33 (Sl 2,7).
La Carta als Hebreus, amb les seves nombroses citacions dels salms, insistirà en la condició de Crist, el qual, en la seva condescendència, ha volgut fer-se solidari dels homes i n’ha esdevingut el salvador. Ara continua intercedint eficaçment pels seus germans, com a únic sacerdot de la nova aliança: He 1,5 (Sl 2,7); 2,6-8 (Sl 8,5-7); 2,12 (Sl 22,23); 5,5 (Sl 2,7); 7,17.21 (Sl 110,4).
Per als cristians de tots els temps, els salms han estat una font inexhaurible per a la pregària personal i comunitària. En els nostres dies continuen mantenint la seva profunditat i el seu vigor.
SALM
Currently Selected:
Salms Introducció: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso