Versets bíblics populars de JOB 2

Comparteix

Llavors la seva dona li digué: “Encara t’entossudeixes en la teva integritat? Maleeix Déu i more’t d’una vegada!” Però ell li replicà: “Parles com una ximpleta qualsevol. Si vam acceptar el bé que Déu ens enviava, per què no hem d’acceptar el mal?” En tot això, Job no va pecar de paraula.

I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi? Encara es manté ferm en la seva integritat, tot i que m’has induït a arruïnar-lo sense cap motiu.”

Llavors el Senyor digué a Satan: “Bé, doncs, el deixo a les teves mans, només que li respectis la vida.”

De tots aquests mals que li havien sobrevingut se’n van assabentar tres amics de Job, i van decidir acudir-hi, cadascun des del seu lloc. Eren: Elifaz, el temanita, Bildad, el xuhita, i Sofar, el naamita, que havien convingut d’anar-hi junts a condoldre’s i consolar-lo. Quan eren a certa distància miraven per veure’l, però gairebé no el podien reconèixer. Llavors es van posar a cridar i plorar, i es van esquinçar els vestits, i llançaven pols a l’aire sobre els seus caps. Després es van asseure a terra, al seu costat, durant set dies i set nits, sense dir ni una paraula, perquè comprenien que el seu dolor era molt gran.