Versets bíblics populars de Nehemies 9

Comparteix

»Però ells, els nostres pares, plens d’arrogància, van anar a la seva i no obeïren els teus manaments. Es negaren a obeir, s’oblidaren de les meravelles que havies fet a favor d’ells. Van anar a la seva i s’entestaren a tornar a l’esclavitud d’Egipte. Tu, però, ets un Déu que sempre perdona, benigne i compassiu, lent per al càstig, ric en l’amor, i no els vas abandonar.

«Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dónes vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu.

»Però tu, per la teva gran misericòrdia, no els vas abandonar en el desert: la columna de núvol que, de dia, els guiava pel camí no es va allunyar d’ells, ni tampoc la columna de foc que, durant la nit, il·luminava el camí per on havien de passar. Els vas donar el teu bon esperit perquè fossin capaços d’entendre; no els mancava l’aliment del mannà, i els donaves aigua per calmar la seva set. Vas vetllar pel seu sosteniment durant quaranta anys al desert: no els va faltar res; els seus vestits no es feren malbé, els seus peus no van inflar-se.