1 CORINTIS 3
3
Enveges i dissensions
1Per tant, jo, germans, no us vaig poder parlar com a espirituals, sinó com a carnals, com a cristians infantils.
2Us he nodrit amb llet i no amb menjar sòlid, perquè llavors no estàveu prou capacitats; i tampoc no n’esteu ara,
3perquè encara sou carnals. En efecte, mentre hi ha entre vosaltres enveges i dissensions, ¿no demostreu que sou car-nals amb el comportament propi de l’home natural?
4Quan l’un diu: “Jo sóc de Pau”, i l’altre: “Jo, d’Apol·ló”, ¿no sou com l’altra gent?
5Què és Apol·ló i què es Pau? Uns simples servidors per mitjà dels quals heu arribat a creure, i cadascun segons el do que el Senyor li ha concedit.
6Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu ha donat la creixença.
7Per tant, no compten ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer.
8El qui planta i el qui rega són iguals, però cadascú rebrà la recompensa ajus-tada al treball que hagi fet.
9De fet, nosaltres som cooperadors de Déu; vosaltres sou conreu de Déu, la hisenda de Déu.
10Segons la gràcia de Déu que se m’ha donat, vaig posar els fonaments com a expert arquitecte, però un altre hi edifica al damunt. Cadascú, doncs, que miri com sobreedifica.
11Perquè ningú no pot posar cap altre fonament sinó el que hi ha posat, que és Jesucrist.
12Però si algú, sobre aquest fonament, hi edifica amb or, plata, marbres precio-sos, fusta, herba seca o palla,
13l’obra de cadascú es farà evident, perquè el dia del Senyor la revelarà, serà comprovada amb el foc, i el foc demos-trarà la qualitat de l’obra de cadascú.
14Si l’obra que un ha edificat resisteix, en rebrà recompensa;
15si l’obra d’algú es consumeix, es quedarà sense; amb tot, ell se salvarà, però com qui escapa de les flames.
16¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?
17Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.
18Que ningú no s’enganyi a si mateix: si algun d’entre vosaltres es creu savi a la manera d’aquest món, que es faci ignorant per esdevenir savi de debò.
19Perquè la saviesa d’aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l’Es-criptura: “Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.”
20I en un altre lloc: “El Senyor coneix els raonaments dels savis, i sap que són fútils.”
21Per tant, que ningú no es recolzi en els homes, perquè totes les coses són vostres:
22sigui Pau, Apol·ló o Cefes, com el món, la vida, la mort, el present o el futur, tot és vostre;
23i vosaltres sou de Crist, i Crist, de Déu.
S'ha seleccionat:
1 CORINTIS 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya