1 CORINTIS 7
7
Sobre el matrimoni
1A propòsit de les coses que m’heu consultat per escrit. Pot ser positiu per a l’home prescindir del matrimoni,
2però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
3Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.
4La muller no pot disposar del propi cos, sinó el marit, com tampoc el marit no pot disposar del propi cos, sinó la muller.
5No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
6Tot això ho dic més com una conces-sió que no pas com un precepte.
7Jo voldria que tothom fos com jo; però cadascú rep de Déu el seu propi do, qui d’una manera, qui d’una altra.
8Als solters i a les viudes els dic que els seria bo si es quedaven com ara jo;
9però si no poden guardar continència, que es casin, perquè és millor casar-se que cremar-se.
10Als casats els dono aquest manament, que no és meu, sinó del Senyor: que la muller no se separi del marit,
11i si se’n separa, que no es torni a casar, o que faci les paus amb el marit; i el marit, que tampoc no deixi la muller.
12Als altres, els ho dic com a cosa meva i no pas del Senyor: si algun ger-mà és casat amb una no creient, i ella està d’acord a conviure amb ell, no té per què deixar-la.
13I si una dona és casada amb un no creient, i ell està d’acord a conviure amb ella, que no deixi el marit.
14Perquè el marit no creient és santificat per la muller, i la muller no creient és santificada pel marit creient. Altrament, els vostres fills formarien part del món pagà, i de fet són part del poble sant.
15Però, si el no creient es vol separar, que se separi, ja que, en aquest cas, el germà o la germana no han de sentir-se lligats: Déu els ha cridat a viure en pau.
16¿Saps tu, dona, si així salvaràs el marit? O bé, ¿saps tu, home, si així salvaràs la muller?
Viure en la condició assignada
17Fora d’això, que cadascú visqui en la condició que el Senyor li té assig-nada, en l’estat que Déu l’ha cridat. Aquesta és la norma que dono a totes les comunitats.
18¿Que algú és cridat essent circum-cidat? Que no ho dissimuli. ¿Que algú és cridat sense ser circumcidat? Que no es circumcidi.
19La circumcisió no val res, ni tampoc la incircumcisió; el que compta és el compliment dels manaments de Déu.
20Que cadascú continuï en la condició que tenia quan fou cridat.
21¿Eres esclau quan vas ser cridat? No n’estiguis capficat; però si encara pots aconseguir la llibertat, aprofita-ho.
22Perquè el qui era esclau quan fou cridat en el Senyor, és un llibert del Senyor; i així també el qui era lliure quan fou cridat, és un esclau del Crist.
23Heu estat comprats per un preu: no us feu esclaus dels homes!
24Que cadascú, germans, es mantingui davant Déu en la mateixa condició en què fou cridat.
Els solters i els casats
25Pel que fa al celibat, no he rebut cap manament del Senyor, però dono el meu parer com qui té prou credibilitat per la bondat del Senyor.
26Penso, doncs, que és una cosa bastant bona, atesa la situació present, perquè és millor per a l’home quedar-se com està.
27¿T’has unit a una dona? No busquis separar-te’n. Ets solter? No busquis dona.
28Amb tot, no faries cap mal si et casa-ves, i si la soltera es casava, tampoc. Però aquests tindran dificultats en la vida, i jo us ho voldria estalviar.
29El que vull dir, germans, és que el temps s’escurça; d’ara endavant cal que els qui tenen muller visquin com si no en tinguessin;
30els qui estan de dol, com si res no els entristís; el qui estan contents, com si res no els alegrés; els qui compren, com si no tinguessin res;
31els qui gaudeixen de la vida, com si no en gaudissin; perquè aquest món que veiem ara s’està desfent.
32Jo voldria que no tinguéssiu cap ne-guit. Els solters tenen ànsia per les coses del Senyor, i procuren agradar el Senyor.
33En canvi, els casats es preocupen de les coses del món, de com acontentar la muller; i han de dividir les atencions.
34També, la dona sense marit i la noia soltera tenen cura de les coses del Senyor, i s’hi consagren de cos i ànima; però la casada pensa en les coses del món, de com acontentar el marit.
35Tot això us ho dic pel vostre bé; no penseu que vull posar-vos restriccions, sinó que miro el que és més digne per a servir el Senyor amb una dedicació sense destorb.
36Si algú creu que no es comporta com cal amb la seva promesa, perquè se li passa l’edat en què convé casar-se, que faci el que vulgui, no peca: que es casin.
37Però, aquell qui ha meditat profun-dament la seva decisió sense que res no l’obligui en contra, ans és amo de fer la seva voluntat, si ha decidit quedar-se solter, farà ben fet.
38En tot cas, qui es casa amb la pro-mesa fa bé, i qui no es casa fa millor.
39La muller està lligada mentre el seu marit és viu, però, si el marit es mor, queda lliure per a casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor.
40Si bé em sembla que serà més feliç si es queda com està. Aquest és el meu parer, i em penso que també jo tinc l’Es-perit de Déu.
S'ha seleccionat:
1 CORINTIS 7: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya