1 REIS 19
19
Elies fuig a l’Horeb
1Acab va contar a Jezabel tot allò que Elies havia fet i com havia mort tots els profetes amb l’es-pasa.
2Llavors Jezabel va enviar un missatger a Elies amb aquest encàrrec: “Que els déus em castiguin severament si demà en aquesta hora no he fet de tu com un d’ells.”
3Ell, quan s’adonà del perill, es va alçar i va fugir per salvar la vida; i quan va arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat.
4Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!”
5I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.”
6Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s.
7L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.”
8Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu.
9Allà es va ficar en una cova on va passar la nit. Llavors tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Què fas aquí, Elies?”
10Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”
11Ell li digué: “Surt i posa’t dret a la muntanya davant del Senyor.” Llavors el Senyor va passar i un huracà tan fort que esberlava les muntanyes i trencava les pedres anava davant seu, però el Senyor no era en l’huracà. Després de l’huracà hi hagué un terratrèmol, però el Senyor no era en el terratrèmol.
12Rere el terratrèmol, un foc, però el Senyor tampoc no era en el foc. Després del foc, un so suau i delicat.
13Quan Elies el va sentir, es va cobrir el rostre amb el mantell i, sortint a fora, es va quedar dret davant de la cova. Amb això, una veu li digué: “Què fas aquí, Elies?”
14Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”
15El Senyor li digué: “Vés, torna al teu camí, pel desert, cap a Damasc; i quan hi arribis, ungiràs Hazael com a rei de la Síria.
16A Jehú, fill de Nimxí, l’ungiràs com a rei d’Israel. I a Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, l’ungiràs com a profeta en lloc teu.
17I serà que aquell qui escapi de l’es-pasa d’Hazael, el matarà Jehú; i aquell qui escapi de l’espasa de Jehú, el matarà Eliseu.
18Però a Israel en deixaré set mil: tots els genolls que no s’han doblegat davant Baal i tots els llavis que no l’han besat.”
Vocació d’Eliseu
19Elies se’n va anar d’allí i va trobar Eliseu, fill de Xafat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell menava la darrera. Elies se li apropà i li llançà el mantell al damunt.
20Eliseu va deixar els bous i va córrer darrere Elies i li digué: “Deixa’m que vagi a besar el meu pare i la meva mare i et seguiré.” Ell li respongué: “Vés i torna. Ja saps què t’he fet, jo.”
21Va marxar del seu costat, prengué una parella de bous, els va degollar i, amb els arnesos dels bous, en va coure la carn. Va convidar la gent del poble, i van menjar. Després es va alçar, va seguir Elies i es va posar al seu servei.
S'ha seleccionat:
1 REIS 19: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya