2 CRÒNIQUES 33
33
Regnat de Manassès
1Manassès tenia dotze anys quan començà a regnar, i va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem.
2Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, segons les abominacions de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.
3Perquè tornà a edificar els llocs alts que Ezequies, el seu pare, havia en-derrocat, i erigí altars per als Baals, va fer pilars sagrats, va adorar tota l’este-lada i li donà culte.
4També va construir altars dins el tem-ple del Senyor, del qual el Senyor havia declarat: “A Jerusalem posaré el meu nom per sempre.”
5Va erigir altars per a tota l’estelada als dos atris del temple del Senyor.
6També va fer passar els seus fills pel foc, a la Vall de Benhinnom, observava els presagis, es dedicà a la màgia, practi-cava encanteris, va instituir nigromants i endevinadors; va prodigar la maldat als ulls del Senyor, provocant-li l’enuig.
7Fins i tot arribà a posar l’estàtua de l’ídol que havia fet dins el temple de Déu, del qual Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: “En aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel, posaré el meu nom per sempre;
8i no tornaré a permetre que el peu d’Israel es mogui de la terra que he des-tinat als vostres pares, mentre tinguin cura de complir tot el que els he manat per mitjà de Moisès referent a la llei, els estatuts i els preceptes.”
9Manassès va desencaminar Judà i els habitants de Jerusalem, fent que actues-sin pitjor que les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.
10El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en van fer cas.
11Per això el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’As-síria, que van aferrar Manassès amb garfis, el van subjectar amb cadenes de bronze i se l’endugueren a Babilònia.
12Quan estava enmig de l’aflicció, va provar de calmar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus avantpassats.
13El va implorar, i ell el va atendre; escoltà la seva oració i va fer que tornés a Jerusalem per continuar el seu regnat. Aleshores comprengué Manassès que el Senyor és Déu.
14Temps després, Manassès va edificar una muralla exterior a la ciutat de David, al cantó occidental de Guihon, a la vall, en direcció a l’entrada de la porta dels Peixos, amb l’Ófel enclòs. La va construir molt alta. I a totes les places fortes de Judà hi destacà comandaments militars.
15Va eliminar del temple del Senyor els déus estrangers, l’estàtua de l’ídol i tots els altars que havia edificat, tant a la muntanya del temple del Senyor com a Jerusalem, i els llençà fora de la ciutat.
16Va restaurar l’altar del Senyor i va immolar-hi les ofrenes pacífiques i les d’acció de gràcies, i ordenà a Judà que donés culte al Senyor, el Déu d’Israel.
17Tot i així, el poble va continuar oferint sacrificis en els llocs alts, si bé els oferien només al Senyor, el seu Déu.
18La resta de la història de Manassès, així com la seva pregària i els missatges que els vidents li van transmetre en nom del Senyor, el Déu d’Israel, ja consten en la Crònica dels Reis d’Israel.
19Pel que fa a la seva pregària i a com va ser escoltat, al seu pecat i a la seva prevaricació, als llocs alts que va edifi-car, als punts on erigí columnes sagra-des i estàtues, abans d’humiliar-se, tot és escrit en les Cròniques dels seus vidents.
20Manassès s’adormí amb els seus avantpassats i va ser enterrat al seu mateix palau. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Amon.
Curt regnat d’Amon
21Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a regnar, i va regnar dos anys a Jerusalem.
22Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet Manassès, el seu pare. Amon va oferir sacrificis a tots els ídols que Manassès, el seu pare, havia fet, i els donà culte.
23Però no es va humiliar davant el Senyor, com havia fet Manassès, el seu pare; al contrari, aquest Amon va come-tre encara més pecats.
24Els seus servidors van conspirar contra ell i el van matar al seu mateix palau.
25Però la gent del país va matar tots els que havien conspirat contra el rei Amon, i en lloc d’ell van proclamar rei el seu fill Josies.
S'ha seleccionat:
2 CRÒNIQUES 33: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
2 CRÒNIQUES 33
33
Regnat de Manassès
1Manassès tenia dotze anys quan començà a regnar, i va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem.
2Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, segons les abominacions de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.
3Perquè tornà a edificar els llocs alts que Ezequies, el seu pare, havia en-derrocat, i erigí altars per als Baals, va fer pilars sagrats, va adorar tota l’este-lada i li donà culte.
4També va construir altars dins el tem-ple del Senyor, del qual el Senyor havia declarat: “A Jerusalem posaré el meu nom per sempre.”
5Va erigir altars per a tota l’estelada als dos atris del temple del Senyor.
6També va fer passar els seus fills pel foc, a la Vall de Benhinnom, observava els presagis, es dedicà a la màgia, practi-cava encanteris, va instituir nigromants i endevinadors; va prodigar la maldat als ulls del Senyor, provocant-li l’enuig.
7Fins i tot arribà a posar l’estàtua de l’ídol que havia fet dins el temple de Déu, del qual Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: “En aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel, posaré el meu nom per sempre;
8i no tornaré a permetre que el peu d’Israel es mogui de la terra que he des-tinat als vostres pares, mentre tinguin cura de complir tot el que els he manat per mitjà de Moisès referent a la llei, els estatuts i els preceptes.”
9Manassès va desencaminar Judà i els habitants de Jerusalem, fent que actues-sin pitjor que les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.
10El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en van fer cas.
11Per això el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’As-síria, que van aferrar Manassès amb garfis, el van subjectar amb cadenes de bronze i se l’endugueren a Babilònia.
12Quan estava enmig de l’aflicció, va provar de calmar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus avantpassats.
13El va implorar, i ell el va atendre; escoltà la seva oració i va fer que tornés a Jerusalem per continuar el seu regnat. Aleshores comprengué Manassès que el Senyor és Déu.
14Temps després, Manassès va edificar una muralla exterior a la ciutat de David, al cantó occidental de Guihon, a la vall, en direcció a l’entrada de la porta dels Peixos, amb l’Ófel enclòs. La va construir molt alta. I a totes les places fortes de Judà hi destacà comandaments militars.
15Va eliminar del temple del Senyor els déus estrangers, l’estàtua de l’ídol i tots els altars que havia edificat, tant a la muntanya del temple del Senyor com a Jerusalem, i els llençà fora de la ciutat.
16Va restaurar l’altar del Senyor i va immolar-hi les ofrenes pacífiques i les d’acció de gràcies, i ordenà a Judà que donés culte al Senyor, el Déu d’Israel.
17Tot i així, el poble va continuar oferint sacrificis en els llocs alts, si bé els oferien només al Senyor, el seu Déu.
18La resta de la història de Manassès, així com la seva pregària i els missatges que els vidents li van transmetre en nom del Senyor, el Déu d’Israel, ja consten en la Crònica dels Reis d’Israel.
19Pel que fa a la seva pregària i a com va ser escoltat, al seu pecat i a la seva prevaricació, als llocs alts que va edifi-car, als punts on erigí columnes sagra-des i estàtues, abans d’humiliar-se, tot és escrit en les Cròniques dels seus vidents.
20Manassès s’adormí amb els seus avantpassats i va ser enterrat al seu mateix palau. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Amon.
Curt regnat d’Amon
21Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a regnar, i va regnar dos anys a Jerusalem.
22Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet Manassès, el seu pare. Amon va oferir sacrificis a tots els ídols que Manassès, el seu pare, havia fet, i els donà culte.
23Però no es va humiliar davant el Senyor, com havia fet Manassès, el seu pare; al contrari, aquest Amon va come-tre encara més pecats.
24Els seus servidors van conspirar contra ell i el van matar al seu mateix palau.
25Però la gent del país va matar tots els que havien conspirat contra el rei Amon, i en lloc d’ell van proclamar rei el seu fill Josies.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya