2 CRÒNIQUES 34
34
Regnat de Josies
1Josies tenia vuit anys quan començà a regnar, i va regnar trenta-un anys a Jerusalem.
2Es comportà rectament davant els ulls del Senyor, i va seguir el camí de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra.
3L’any vuitè del seu regnat, quan encara era jove, va començar a buscar el Déu de David, el seu avantpassat, i l’any dotzè va començar a eliminar de Judà i de Jerusalem els llocs alts, les columnes sagrades, les estàtues i les imatges de fosa.
4Davant seu van destruir els altars dels Baals i les imatges del sol que hi havia al damunt, van esmicolar els pilars sagrats, les escultures i les imatges de fosa; ho va reduir tot a pols i ho escampà sobre les sepultures dels qui els havien ofert sacrificis.
5Va cremar els ossos dels seus sacer-dots sobre els mateixos altars. Així pu-rificà Judà i Jerusalem.
6El mateix va fer a les ciutats de Ma-nassès, d’Efraïm i de Simeó, fins a Nef-talí, a tot arreu, en els terrenys del voltant.
7I quan hagué enderrocat els altars i les imatges de les columnes sagrades, i trencat i esmicolat les escultures, fins a fer-ho tot pols, i hagué destruït tots els ídols arreu del país d’Israel, llavors va tornar a Jerusalem.
Descoberta del llibre de la Llei
8L’any divuit del seu regnat, un cop purificat el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d’Assaliahu, i Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l’encàrrec de reparar el temple del Senyor, el seu Déu.
9Aquests van anar a trobar el gran sacerdot Hilquià i li van donar els diners oferts al temple de Déu i que els levites porters havien recollit dels de Manas-sès, dels d’Efraïm, de tota la resta d’Is-rael, de tot Judà, de Benjamí i dels ha-bitants de Jerusalem.
10Els van posar a disposició dels mes-tres d’obra que eren intendents del tem-ple del Senyor, i els mestres d’obra que treballaven al temple del Senyor els van emprar per a la reparació i consolidació del temple.
11També en van donar als fusters i als paletes per a comprar pedres de talla i fustes per a l’embigat i l’empostissat dels edificis que els reis de Judà havien deixat malmetre.
12El obrers feien la seva feina acura-dament. Tenien com a prefectes els le-vites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí; i per a dirigir-los, Zecarià i Mei-xul·lam, descendents de Quehat. Els levites, tots entesos en instruments de música,
13supervisaven els traginers i dirigien tots els treballadors dels diferents oficis. Entre els levites hi havia també escri-bes, inspectors i porters.
14Mentre retiraven els diners que ha-vien ingressat al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor, transmesa per mitjà de Moisès.
15Llavors Hilquià ho va comunicar a Xafan, el secretari, dient-li: “He trobat el llibre de la Llei en el temple del Senyor.” I Hilquià va donar el llibre a Xafan,
16que el portà al rei i li va explicar: “Els teus servents han complert tot allò que els fou manat.
17Han abocat els diners aconseguits al temple del Senyor, i els han posat a disposició dels intendents i dels en-carregats de les obres.”
18El secretari Xafan va seguir informant el rei i li digué: “Hilquià, el sacer-dot, m’ha donat un llibre.” I Xafan es posà a llegir-lo davant del rei.
Consulta al Senyor
19Quan el rei sentí les paraules del llibre de la Llei, es va esquinçar els vestits.
20Llavors va donar ordres a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, a Xafan, el secretari, i a Assaià, servidor reial, dient-los:
21“Aneu, consulteu el Senyor per mi i per la resta d’Israel i de Judà, referent al que diu aquest llibre que ha estat trobat. Perquè la còlera del Senyor que s’ha abocat damunt nostre és molt forta, ja que els nostres avantpassats no han guardat les paraules del Senyor per po-sar en pràctica tot el que ens era prescrit en aquest llibre.”
22Llavors Hilquià i els designats pel rei van anar a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill de Hasrà, encarregat del vestuari, que vivia a Jerusalem, al segon barri, i li van exposar el cas.
23I ella els respongué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Digueu a l’home que us ha fet venir a mi:
24El Senyor diu: Heus aquí que faré venir la desgràcia sobre aquest lloc i sobre els seus habitants, amb totes les malediccions escrites en aquest llibre que s’ha llegit davant del rei de Judà.
25Perquè m’han rebutjat i han cremat encens a déus forasters, han provocat la meva indignació amb totes les obres de les seves mans. Per això s’ha abocat la meva còlera damunt d’aquest lloc, i no s’apagarà.
26Però, al rei de Judà, que us ha enviat a consultar el Senyor, li parlareu així: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel, re-ferent a les paraules que has sentit:
27Ja que el teu cor s’ha commogut i t’has humiliat davant de Déu quan has sentit les seves paraules contra aquest lloc i contra els seus habitants, i t’has humiliat davant meu, i t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat, diu el Senyor.
28Heus aquí que jo et reuniré amb els teus avantpassats, seràs recollit al sepulcre en pau i els teus ulls no veuran tot el mal que jo faré venir sobre aquest lloc i sobre els seus habitants.” Ells van por-tar aquesta resposta al rei.
Compromís davant el Senyor
29Llavors el rei va fer reunir tots els ancians de Judà i Jerusalem.
30Va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà i els habitants de Jerusalem, amb els sacerdots, els levites i tota la gent del poble, del més gran fins al més petit, i va llegir davant d’ells totes les paraules del Llibre del Pacte que havien trobat al temple del Senyor.
31El rei, dempeus en el seu lloc, es va comprometre davant el Senyor a seguir-lo i a guardar els seus manaments, els seus testimonis i els seus estatuts amb tot el cor i amb tota l’ànima, i a mantenir les paraules d’aquest pacte escrites en aquell llibre.
32I va fer que tots els qui eren presents a Jerusalem i els de Benjamí s’hi adhe-rissin. I els habitants de Jerusalem van complir amb el pacte de Déu, el Déu dels seus avantpassats.
33A més, Josies va fer desaparèixer totes les abominacions de tots els terri-toris pertanyents als fills d’Israel, i va sotmetre tothom qui es trobés a Jerusalem a servir el Senyor, el seu Déu. Mentre ell visqué, no es van apartar del Senyor, el Déu dels seus avantpassats.
S'ha seleccionat:
2 CRÒNIQUES 34: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
2 CRÒNIQUES 34
34
Regnat de Josies
1Josies tenia vuit anys quan començà a regnar, i va regnar trenta-un anys a Jerusalem.
2Es comportà rectament davant els ulls del Senyor, i va seguir el camí de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra.
3L’any vuitè del seu regnat, quan encara era jove, va començar a buscar el Déu de David, el seu avantpassat, i l’any dotzè va començar a eliminar de Judà i de Jerusalem els llocs alts, les columnes sagrades, les estàtues i les imatges de fosa.
4Davant seu van destruir els altars dels Baals i les imatges del sol que hi havia al damunt, van esmicolar els pilars sagrats, les escultures i les imatges de fosa; ho va reduir tot a pols i ho escampà sobre les sepultures dels qui els havien ofert sacrificis.
5Va cremar els ossos dels seus sacer-dots sobre els mateixos altars. Així pu-rificà Judà i Jerusalem.
6El mateix va fer a les ciutats de Ma-nassès, d’Efraïm i de Simeó, fins a Nef-talí, a tot arreu, en els terrenys del voltant.
7I quan hagué enderrocat els altars i les imatges de les columnes sagrades, i trencat i esmicolat les escultures, fins a fer-ho tot pols, i hagué destruït tots els ídols arreu del país d’Israel, llavors va tornar a Jerusalem.
Descoberta del llibre de la Llei
8L’any divuit del seu regnat, un cop purificat el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d’Assaliahu, i Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l’encàrrec de reparar el temple del Senyor, el seu Déu.
9Aquests van anar a trobar el gran sacerdot Hilquià i li van donar els diners oferts al temple de Déu i que els levites porters havien recollit dels de Manas-sès, dels d’Efraïm, de tota la resta d’Is-rael, de tot Judà, de Benjamí i dels ha-bitants de Jerusalem.
10Els van posar a disposició dels mes-tres d’obra que eren intendents del tem-ple del Senyor, i els mestres d’obra que treballaven al temple del Senyor els van emprar per a la reparació i consolidació del temple.
11També en van donar als fusters i als paletes per a comprar pedres de talla i fustes per a l’embigat i l’empostissat dels edificis que els reis de Judà havien deixat malmetre.
12El obrers feien la seva feina acura-dament. Tenien com a prefectes els le-vites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí; i per a dirigir-los, Zecarià i Mei-xul·lam, descendents de Quehat. Els levites, tots entesos en instruments de música,
13supervisaven els traginers i dirigien tots els treballadors dels diferents oficis. Entre els levites hi havia també escri-bes, inspectors i porters.
14Mentre retiraven els diners que ha-vien ingressat al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor, transmesa per mitjà de Moisès.
15Llavors Hilquià ho va comunicar a Xafan, el secretari, dient-li: “He trobat el llibre de la Llei en el temple del Senyor.” I Hilquià va donar el llibre a Xafan,
16que el portà al rei i li va explicar: “Els teus servents han complert tot allò que els fou manat.
17Han abocat els diners aconseguits al temple del Senyor, i els han posat a disposició dels intendents i dels en-carregats de les obres.”
18El secretari Xafan va seguir informant el rei i li digué: “Hilquià, el sacer-dot, m’ha donat un llibre.” I Xafan es posà a llegir-lo davant del rei.
Consulta al Senyor
19Quan el rei sentí les paraules del llibre de la Llei, es va esquinçar els vestits.
20Llavors va donar ordres a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, a Xafan, el secretari, i a Assaià, servidor reial, dient-los:
21“Aneu, consulteu el Senyor per mi i per la resta d’Israel i de Judà, referent al que diu aquest llibre que ha estat trobat. Perquè la còlera del Senyor que s’ha abocat damunt nostre és molt forta, ja que els nostres avantpassats no han guardat les paraules del Senyor per po-sar en pràctica tot el que ens era prescrit en aquest llibre.”
22Llavors Hilquià i els designats pel rei van anar a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill de Hasrà, encarregat del vestuari, que vivia a Jerusalem, al segon barri, i li van exposar el cas.
23I ella els respongué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Digueu a l’home que us ha fet venir a mi:
24El Senyor diu: Heus aquí que faré venir la desgràcia sobre aquest lloc i sobre els seus habitants, amb totes les malediccions escrites en aquest llibre que s’ha llegit davant del rei de Judà.
25Perquè m’han rebutjat i han cremat encens a déus forasters, han provocat la meva indignació amb totes les obres de les seves mans. Per això s’ha abocat la meva còlera damunt d’aquest lloc, i no s’apagarà.
26Però, al rei de Judà, que us ha enviat a consultar el Senyor, li parlareu així: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel, re-ferent a les paraules que has sentit:
27Ja que el teu cor s’ha commogut i t’has humiliat davant de Déu quan has sentit les seves paraules contra aquest lloc i contra els seus habitants, i t’has humiliat davant meu, i t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat, diu el Senyor.
28Heus aquí que jo et reuniré amb els teus avantpassats, seràs recollit al sepulcre en pau i els teus ulls no veuran tot el mal que jo faré venir sobre aquest lloc i sobre els seus habitants.” Ells van por-tar aquesta resposta al rei.
Compromís davant el Senyor
29Llavors el rei va fer reunir tots els ancians de Judà i Jerusalem.
30Va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà i els habitants de Jerusalem, amb els sacerdots, els levites i tota la gent del poble, del més gran fins al més petit, i va llegir davant d’ells totes les paraules del Llibre del Pacte que havien trobat al temple del Senyor.
31El rei, dempeus en el seu lloc, es va comprometre davant el Senyor a seguir-lo i a guardar els seus manaments, els seus testimonis i els seus estatuts amb tot el cor i amb tota l’ànima, i a mantenir les paraules d’aquest pacte escrites en aquell llibre.
32I va fer que tots els qui eren presents a Jerusalem i els de Benjamí s’hi adhe-rissin. I els habitants de Jerusalem van complir amb el pacte de Déu, el Déu dels seus avantpassats.
33A més, Josies va fer desaparèixer totes les abominacions de tots els terri-toris pertanyents als fills d’Israel, i va sotmetre tothom qui es trobés a Jerusalem a servir el Senyor, el seu Déu. Mentre ell visqué, no es van apartar del Senyor, el Déu dels seus avantpassats.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya