2 CRÒNIQUES 35
35
Josies celebra la Pasqua
1Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua en honor del Senyor, i van sacrificar l’anyell pasqual el dia catorze del mes primer.
2Va restablir els sacerdots en les seves funcions i els encoratjà perquè aten-guessin el servei del temple del Senyor.
3També va ordenar als levites encarre-gats d’instruir tot Israel i que eren con-sagrats al Senyor: “Torneu a posar l’ar-ca santa al temple que va edificar Salo-mó, fill de David, rei d’Israel, perquè ja no haureu de dur-la a les espatlles. Ara serviu el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble d’Israel.
4Organitzeu-vos per famílies, segons les vostres classes, tal com ha prescrit David, rei d’Israel, i d’acord amb el de-cret de Salomó, el seu fill.
5Ocupeu els vostres llocs en el santuari segons els grups de les cases paternes dels vostres germans, els fills del poble, i d’acord amb la distribució de les fa-mílies dels levites.
6Sacrifiqueu l’anyell pasqual, purifi-queu-vos i prepareu-lo per als vostres germans, a fi de complir la paraula del Senyor transmesa per mitjà de Moisès.”
7Josies, de la seva pròpia hisenda, va reservar bestiar menut per a la gent del poble, anyells i cabrits en nombre de trenta mil, com a víctimes pasquals per a tots els qui es trobaven allí, i tres mil caps de bestiar gros.
8Els seus prínceps també van reservar ofrenes voluntàries per al poble, els sa-cerdots i els levites. I Hilquià, Zecariahu i Jehiel, prínceps del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut com a víctimes pasquals, i tres-cents caps de bestiar gros.
9Cananiahu i els seus germans Xemaiahu i Netanel, així com Haixabiahu, Jeiel i Jozabad, prínceps dels levites, van oferir als levites, com a víctimes pasquals, cinc mil caps de bestiar menut, i cinc-cents de bestiar gros.
10Disposada així la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs i els levites els seus grups respectius, tal com el rei havia manat.
11Després van immolar les víctimes pasquals, i mentre els levites escorxa-ven les víctimes els sacerdots espargien la sang que ells els passaven.
12Van posar a part l’holocaust per distribuir-lo a la gent del poble, segons els grups familiars, perquè fessin l’ofre-na al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisès. El mateix van fer amb el bestiar gros.
13Després van coure al foc els anyells pasquals, tal com és prescrit, però les coses santes les van coure en olles, en calderes i en perols, i de seguida ho van distribuir entre la gent del poble.
14En acabar, els levites van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, perquè els sacerdots de la nissaga d’Aaron s’ocupaven d’oferir l’holocaust i els greixos fins al vespre. Per això els levites hagueren de fer els preparatius per a ells i per als sacerdots de la nissaga d’Aaron.
15També els cantors, fills d’Assaf, ocu-paven el seu lloc, segons les disposicions de David, d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, el vident del rei. Igualment els porters es mantenien a les seves portes respectives; ningú no havia de deixar el seu servei, perquè els seus germans, els levites, els ho preparaven tot.
16Així es va organitzar, aquell dia, tot el culte en honor del Senyor per a ce-lebrar la Pasqua i oferir els holocaustos damunt l’altar del Senyor, tal com havia ordenat el rei Josies.
17Els fills d’Israel que es trobaven allí també van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies.
18Des dels dies del profeta Samuel mai no s’havia celebrat una Pasqua com aquesta a Israel; i cap rei d’Israel no va celebrar mai una Pasqua com la que va celebrar Josies, amb els sacerdots i els levites, amb la gent de Judà i els israe-lites que eren allí presents i amb els habitants de Jerusalem.
19Aquesta Pasqua es va celebrar l’any divuit del regnat de Josies.
Mort de Josies
20Després de tot això, quan Josies havia restaurat el temple, Necó, rei d’Egipte, va pujar a Carquemix, prop de l’Eufrates, per lluitar-hi, i el rei Josies li va sortir al pas.
21Llavors Necó li va enviar uns missat-gers perquè li diguessin: “Què tinc a veure jo amb tu, rei de Judà? No he vingut pas contra tu, avui, sinó contra la casa amb què sostinc una guerra; i Déu m’ha dit que m’hi afanyi. Així que, pel teu propi bé, deixa d’oposar-te a Déu, que és a favor meu, i evitaràs la teva destrucció.”
22Però Josies no es va retirar, sinó que es va disfressar per atacar-lo, sense fer cas de les paraules de Necó, que venien de part de Déu, i va presentar-li batalla a la vall de Meguidó.
23Els arquers van tirar contra el rei Josies, i el rei digué als seus servents: “Traieu-me, que estic greument ferit.”
24Els servents el van treure del seu carro de guerra, el van traslladar a un segon carro que ell tenia i el van portar a Jerusalem, on va morir. El van enterrar en el sepulcre dels seus avantpassats, i tots els de Judà i Jerusalem van fer dol per Josies.
25Jeremies va compondre una elegia sobre Josies, i tots els cantors i cantores parlen encara avui de Josies en les seves complantes, fins al punt que ja són tra-dicionals a Israel i es troben enregistra-des en les Lamentacions.
26La resta dels fets de Josies, les seves obres piadoses, fetes d’acord amb el que prescriu la Llei del Senyor,
27les seves accions, de les primeres fins a les darreres, ja són escrites en el llibre dels reis d’Israel i de Judà.
S'ha seleccionat:
2 CRÒNIQUES 35: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya