En una ocasió que Eliseu passava per Xunem, una dona distingida que hi vivia li va insistir perquè es quedés a men-jar, i des d’aleshores sempre que passa-va per allí hi anava a menjar.
Ella va comentar amb el seu marit: “A mi em sembla que aquest home que tot sovint passa per casa nostra és un sant home de Déu.
Si et sembla bé, fem-li una petita habitació d’obra a dalt i parem-li un llit, una taula, una cadira i un canelobre, perquè quan vingui a casa s’hi pugui retirar.”
Així, doncs, un dia Eliseu hi va arri-bar i es va retirar a l’habitació a des-cansar.
Més tard va dir a Guehazí, el seu criat: “Fes venir aquesta xunemita.” La va cridar i ella es va presentar davant seu.
Llavors ell digué a Guehazí: “Digues-li: Mira, tu t’has esforçat per ser-vir-nos amb tota aquesta sol·licitud; què voldries que fes jo per tu? ¿Vols que parli a favor teu al rei o al cap de l’exèrcit?” Però ella respongué: “Ja visc rodejada de la meva gent.”
Ell comentà amb Guehazí: “Què po-dríem fer per ella?”, i aquest va contes-tar: “El cas és que ella no té fills i el seu marit ja és vell.”
Llavors digué: “Fes-la venir.” La va cridar i ella es va aturar davant la porta.
I Eliseu li digué: “L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.” Però ella li replicà: “No, senyor meu, no has de burlar-te de la teva serventa, home de Déu!”
Però la dona va concebre i va infan-tar un fill l’any següent, per l’època que Eliseu li havia dit.
El noi es va fer gran, i un dia que va anar on era el seu pare amb els segadors,
exclamava: “Ai, el meu cap, el meu cap!” I ell digué a un mosso: “Agafa’l i portal a la seva mare.”
Aquest el va agafar i el va dur a la seva mare, i ella el va tenir a la seva falda fins al migdia, i va morir.
Llavors el va pujar per ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.
Després cridà el seu marit i li digué: “Envia’m un dels mossos amb una somera, que vaig corrents on és l’home de Déu i torno.”
Ell digué: “Per què vas a veure’l avui? No és lluna nova ni dissabte.” Pe-rò ella només li respongué: “Adéu!”
Va fer ensellar la somera i digué al mosso: “Vés guiant i no aturis la marxa fins que jo t’ho digui.”
Va marxar i arribà on era l’home de Déu, a la muntanya del Carmel. En veure-la de lluny, l’home de Déu digué al seu criat Guehazí: “Mira, és la xunemita!
Corre a rebre-la i pregunta-li: Com estàs? Com està el teu marit? I el teu noi, com està?” Ella li va contestar: “Bé.”
Però així que va arribar a l’home de Déu, a la muntanya, se li va abraçar als peus. Guehazí se li va acostar per treure-la, però l’home de Déu digué: “Deixa-la, que té l’ànima adolorida, i el Senyor m’ho ha tingut ocult sense revelar-me res.”
Llavors ella digué: “¿És que havia demanat jo cap fill al meu senyor? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?”
Ell digué a Guehazí: “Vesteix-te, agafa el meu bastó i vés. Si et trobes amb algú, no el saludis, i si algú et sa-luda, no li contestis. I així que arribis, posa el bastó sobre el noi.”
Però la mare del noi va replicar: “Per la vida del Senyor i per la teva vida que no et deixaré pas!” Ell, doncs, es va alçar i la va acompanyar.
Guehazí havia marxat abans que ells i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però aquest no va recobrar la veu ni el sentit, de manera que va tornar al seu encontre i li digué: “El noi no es desvetlla.”
Eliseu va arribar a la casa i va trobar el noi mort, estirat sobre el seu propi llit.
Va entrar, va tancar la porta, amb ells dos a dins, i va orar al Senyor.
Després va pujar al llit i s’ajagué damunt el noi, li va posar la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls i les mans sobre les mans; així es va quedar estirat sobre el noi, i el cos del noi es va es-calfar.
Després es va retirar i es posà a ca-minar d’una banda a l’altra per dins la casa. Tornà a pujar i es va estirar damunt el noi un altre cop. Llavors el noi va esternudar set vegades i va obrir els ulls.
Eliseu va cridar Guehazí i li digué: “Fes venir la xunemita.” La va cridar i ella va venir. Eliseu li digué: “Aquí tens el teu fill.”
Ella va entrar i, deixant-se caure als seus peus, es prosternà fins a terra. Des-prés prengué el seu fill i se n’anà.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
