2 Reis 4:8-37
2 Reis 4:8-37 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En una ocasió que Eliseu passava per Xunem, una dona distingida que hi vivia li va insistir perquè es quedés a men-jar, i des d’aleshores sempre que passa-va per allí hi anava a menjar. Ella va comentar amb el seu marit: “A mi em sembla que aquest home que tot sovint passa per casa nostra és un sant home de Déu. Si et sembla bé, fem-li una petita habitació d’obra a dalt i parem-li un llit, una taula, una cadira i un canelobre, perquè quan vingui a casa s’hi pugui retirar.” Així, doncs, un dia Eliseu hi va arri-bar i es va retirar a l’habitació a des-cansar. Més tard va dir a Guehazí, el seu criat: “Fes venir aquesta xunemita.” La va cridar i ella es va presentar davant seu. Llavors ell digué a Guehazí: “Digues-li: Mira, tu t’has esforçat per ser-vir-nos amb tota aquesta sol·licitud; què voldries que fes jo per tu? ¿Vols que parli a favor teu al rei o al cap de l’exèrcit?” Però ella respongué: “Ja visc rodejada de la meva gent.” Ell comentà amb Guehazí: “Què po-dríem fer per ella?”, i aquest va contes-tar: “El cas és que ella no té fills i el seu marit ja és vell.” Llavors digué: “Fes-la venir.” La va cridar i ella es va aturar davant la porta. I Eliseu li digué: “L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.” Però ella li replicà: “No, senyor meu, no has de burlar-te de la teva serventa, home de Déu!” Però la dona va concebre i va infan-tar un fill l’any següent, per l’època que Eliseu li havia dit. El noi es va fer gran, i un dia que va anar on era el seu pare amb els segadors, exclamava: “Ai, el meu cap, el meu cap!” I ell digué a un mosso: “Agafa’l i portal a la seva mare.” Aquest el va agafar i el va dur a la seva mare, i ella el va tenir a la seva falda fins al migdia, i va morir. Llavors el va pujar per ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir. Després cridà el seu marit i li digué: “Envia’m un dels mossos amb una somera, que vaig corrents on és l’home de Déu i torno.” Ell digué: “Per què vas a veure’l avui? No és lluna nova ni dissabte.” Pe-rò ella només li respongué: “Adéu!” Va fer ensellar la somera i digué al mosso: “Vés guiant i no aturis la marxa fins que jo t’ho digui.” Va marxar i arribà on era l’home de Déu, a la muntanya del Carmel. En veure-la de lluny, l’home de Déu digué al seu criat Guehazí: “Mira, és la xunemita! Corre a rebre-la i pregunta-li: Com estàs? Com està el teu marit? I el teu noi, com està?” Ella li va contestar: “Bé.” Però així que va arribar a l’home de Déu, a la muntanya, se li va abraçar als peus. Guehazí se li va acostar per treure-la, però l’home de Déu digué: “Deixa-la, que té l’ànima adolorida, i el Senyor m’ho ha tingut ocult sense revelar-me res.” Llavors ella digué: “¿És que havia demanat jo cap fill al meu senyor? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?” Ell digué a Guehazí: “Vesteix-te, agafa el meu bastó i vés. Si et trobes amb algú, no el saludis, i si algú et sa-luda, no li contestis. I així que arribis, posa el bastó sobre el noi.” Però la mare del noi va replicar: “Per la vida del Senyor i per la teva vida que no et deixaré pas!” Ell, doncs, es va alçar i la va acompanyar. Guehazí havia marxat abans que ells i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però aquest no va recobrar la veu ni el sentit, de manera que va tornar al seu encontre i li digué: “El noi no es desvetlla.” Eliseu va arribar a la casa i va trobar el noi mort, estirat sobre el seu propi llit. Va entrar, va tancar la porta, amb ells dos a dins, i va orar al Senyor. Després va pujar al llit i s’ajagué damunt el noi, li va posar la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls i les mans sobre les mans; així es va quedar estirat sobre el noi, i el cos del noi es va es-calfar. Després es va retirar i es posà a ca-minar d’una banda a l’altra per dins la casa. Tornà a pujar i es va estirar damunt el noi un altre cop. Llavors el noi va esternudar set vegades i va obrir els ulls. Eliseu va cridar Guehazí i li digué: “Fes venir la xunemita.” La va cridar i ella va venir. Eliseu li digué: “Aquí tens el teu fill.” Ella va entrar i, deixant-se caure als seus peus, es prosternà fins a terra. Des-prés prengué el seu fill i se n’anà.
2 Reis 4:8-37 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. Ella va dir al seu marit: – Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui. Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. Llavors va dir al seu servent Guehazí: – Crida aquesta xunemita. El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. Eliseu va dir al servent: – Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?” Ella va respondre: – Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble. Però Eliseu insistia: – Què podríem fer per ella? Guehazí va respondre: – Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell. Eliseu va dir: – Crida-la. Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. Eliseu li digué: – L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: – Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat. El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, va exclamar: – Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap! El pare va dir a un criat seu: – Porta’l a la seva mare. El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir. Després va cridar el seu marit i li digué: – Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno. Ell va replicar: – Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. Ella simplement va contestar: – Adéu! La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat: – Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui. Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: – Mira, és aquella xunemita. Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?” Ella va respondre: – Tots bé. Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir: – Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat. Ella va exclamar: – ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis? Eliseu va dir a Guehazí: – Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant. Però la mare del noi insistia: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà: – El noi no s’ha despertat. Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. Eliseu va cridar Guehazí i li digué: – Fes venir la xunemita. La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué: – Emporta’t el teu fill. Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.