2 SAMUEL 14
14
Joab aconsegueix el retorn d’Absalom
1Joab, fill de Seruià, va notar que el cor del rei es decantava a favor d’Absalom.
2Aleshores envià a buscar a Tecoa una dona astuta, i li digué: “Has de fingir que estàs de dol; posa’t vestits apropiats i no et perfumis, a fi que semblis una dona que ja fa molts dies que porta dol per un difunt.
3Després aniràs a veure el rei i li par-laràs com ara et diré.” I Joab li va ex-plicar el que havia de dir.
4Quan aquella dona de Tecoa va anar a parlar amb el rei, es va prostrar fins a terra, fent reverència, i li digué: “Aju-da’m, oh rei!”
5El rei li preguntà: “Què et passa?” Ella respongué: “És que jo sóc viuda, ja que se m’ha mort el marit.
6Jo, la teva serventa, tenia dos fills, i els dos van barallar-se quan eren al camp, on no hi havia ningú per a des-compartir-los, i l’un va ferir l’altre i el matà.
7I tota la família es va alçar contra la teva serventa, dient-me: “Dóna’ns el fratricida perquè el castiguem amb la mort per la vida del seu germà, que ell va assassinar, i eliminarem també l’he-reu.” Així volen apagar la brasa que encara em queda, i no deixaran al meu marit ni nom ni descendència sobre la terra.”
8El rei digué a la dona: “Vés-te’n a casa, que jo donaré ordres pel que fa al teu cas.”
9La dona de Tecoa digué al rei: “Rei i senyor meu, que la culpa recaigui sobre mi i sobre la meva casa paterna, però que el monarca i el seu tron quedin innocents.”
10El rei hi afegí: “Si algú t’amenaça, fes-me’l venir, que ja no et molestarà més.”
11Ella digué: “Suplico al rei que invo-qui el Senyor, el seu Déu, perquè impe-deixi que el venjador de la sang no augmenti el desastre destruint el meu altre fill.” Ell respongué: “Per vida del Senyor, que ni un sol cabell del teu fill no caurà a terra.”
12Aleshores la dona digué: “Prego al rei, senyor meu, que permeti a la seva servidora afegir algunes paraules.” I el rei digué: “Parla.”
13I la dona digué: “Per què, doncs, mantens uns propòsits iguals que aquests contra el poble de Déu? Perquè quan el rei pronuncia aquesta sentència es fa culpable de no deixar que torni aquell qui el rei va desterrar.
14És un fet que tots hem de morir; com l’aigua vessada a terra, que ja no es pot recollir. Però Déu no vol treure la vida, sinó que ha posat mitjans perquè el desterrat no segueixi allunyat d’ell.
15I si he vingut ara a dir això al rei, el meu senyor, és perquè el poble m’ha atemorit, i la teva servidora ha pensat: Vaig a parlar amb el rei; potser el rei complirà el que la seva servidora demana.
16Ja que el rei escoltarà la seva servidora i l’alliberarà de les mans de l’home que vol bandejar-me, a mi i al meu fill de l’heretatge de Déu.
17La teva servidora desitja que la res-posta del rei, el meu senyor, sigui tran-quil·litzadora, ja que com un àngel de Déu és el meu senyor, el rei, per com-prendre el bé i el mal. Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu!”
18Per resposta, el rei digué a la dona: “Et demano que no m’amaguis res del que vaig a preguntar-te.” La dona respongué: “Que parli el rei, senyor meu.”
19El rei li digué: “¿No hi ha la mà de Joab amb tu, en tot aquest afer?” I la dona, responent, li digué: “Per vida te-va, rei i senyor meu, que ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra de tot allò que ha dit el meu senyor, el rei. El mateix Joab m’ho ha manat i ha posat a la boca de la teva servidora totes aquestes paraules.
20Ha estat per dissimular la realitat de l’afer que el teu servidor Joab ha fet això, però el meu senyor és tan intel·li-gent com un àngel de Déu i coneix tot el que passa al país.”
21Llavors el rei digué a Joab: “Mira, he decidit acabar aquest afer. Vés i fes tornar el jove Absalom.”
22Joab es va abocar fins a terra, fent reverència, i beneí el rei i li digué: “Avui el teu servent reconeix que ha trobat gràcia als teus ulls, rei i senyor meu, pel fet que el rei hagi concedit la petició del seu servent.”
23Joab es va alçar, va anar a Gueixur i va portar Absalom a Jerusalem.
24Però el rei havia manat: “Que es retiri a casa seva i que no vingui a veure’m.” De manera que va tornar a casa seva sense haver vist el rei.
25En tot Israel no hi havia ningú com Absalom, tan ben plantat i digne d’ad-miració; de la planta dels peus a la punta del cap, no tenia cap defecte.
26I quan es rapava el cabell (que això era en acabar l’any, perquè el cabell li pesava massa i se l’havia de tallar), la seva cabellera solia arribar a pesar uns dos-cents sicles del pes oficial.#14,26 uns dos quilos.
27Va tenir tres fills i una filla, que es deia Tamar i era una dona de bellesa excepcional.
28Durant dos anys complets, Absalom va viure a Jerusalem sense veure el rostre del rei.
29Llavors Absalom va cridar Joab que vingués per enviar-lo al rei, però no hi va voler anar. El va cridar per segona vegada, i tampoc no hi va voler anar.
30Aleshores digué als seus servents: “Mireu, el camp de Joab és tocant al meu, i allà hi té plantat ordi; aneu i caleu-hi foc.” I els servents d’Absalom van calar-hi foc.
31Llavors Joab es va alçar i va anar a trobar Absalom, a casa seva, i li digué: “Per què els teus servents han calat foc al meu camp?”
32Absalom respongué a Joab: “Saps que et vaig fer cridar, dient-te: ‘Vine aquí, que et vull enviar al rei perquè li diguis: Per què he vingut des de Gueixur? Millor estaria si m’hi hagués quedat.’ Ara, doncs, que jo pugui veure el rostre del rei, i si sóc culpable de res, que em faci morir!”
33Joab va anar a trobar el rei i li donà l’encàrrec. El rei va cridar Absalom i aquest es va presentar al rei i es va abocar fins a terra davant seu; i el rei va besar Absalom.
S'ha seleccionat:
2 SAMUEL 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya