2 SAMUEL 20
20
La revolta de Xeba
1Hi havia allà un home pervers que es deia Xeba, fill de Bicrí, benjaminita. Aquest va fer sonar el corn i proclamà: “Nosaltres no tenim part amb David, ni heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, Israel!”
2Tots els soldats israelites van desertar de David i van passar-se a Xeba, fill de Bicrí. Però la gent de Judà va romandre lleial al seu rei, des del Jordà fins a Jerusalem.
3I quan David va arribar al seu palau de Jerusalem, el rei va agafar les deu concubines que havia deixat guardant el palau i les va confinar en una casa cus-todiada. Va proveir a les seves necessi-tats, però mai més no va cohabitar amb elles. Van quedar recloses en perpètua viduïtat fins al dia de la seva mort.
4Llavors el rei va ordenar a Amassà: “Convoca’m els homes de Judà per d’aquí a tres dies, i presenta’t tu, també, aquí.”
5Amassà va marxar per convocar Judà, però hi va trigar més del temps que se li havia fixat.
6I David digué a Abisai: “Ara Xeba, fill de Bicrí, pot ser més perillós per a nos-altres que el mateix Absalom. Agafa tu els servidors del teu senyor i vés darrere d’ell, no sigui que s’aculli en alguna ciutat fortificada i se’ns escapi.”
7Aleshores els homes de Joab es van posar en marxa darrere seu, amb els quereteus, els peleteus i tots els guer-rers, sortint de Jerusalem per perseguir Xeba, fill de Bicrí.
8Quan eren prop de la gran pedra de Gabaon, Amassà es va trobar amb ells. Joab duia el vestit de campanya, i sobre la túnica, cenyit al costat, portava el cinturó amb l’espasa dins la beina, que deixà caure quan avançava.
9Llavors Joab digué a Amassà: “¿Va tot bé, germà meu?”, mentre amb la mà dreta agafava la barba d’Amassà per besar-lo.
10Amassà no es va fixar en l’espasa que Joab duia a l’altra mà, i aquest la hi va enfonsar al ventre i li va escampar les entranyes pel terra; i no hagué de rema-tar-lo perquè morís. Després, Joab i el seu germà Abisai van continuar la persecució de Xeba, fill de Bicrí.
11Un dels soldats joves es va quedar al costat del ferit, i deia: “Qui prefereix Joab, i qui estigui per David, que se-gueixi Joab.”
12Amassà es rebolcava en la seva sang al mig del camí. Quan el soldat va veure que tota la gent s’hi parava, va apartar Amassà del camí cap al camp i el va cobrir amb una capa, perquè veia que tothom qui passava s’aturava prop d’ell.
13Així que el va apartar del camí, tots van continuar endavant, seguint Joab, per anar a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
14Joab recorregué totes les tribus d’Israel fins a Abel-Betmaacà, i tots els bicrites es van reunir i també el van seguir.
15Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè contra la ciutat, que així quedà encerclada. Quan tota la gent que anava amb Joab intentava es-botzar la muralla per fer-la caure,
16una dona molt astuta va cridar des de la ciutat: ”Escolteu, escolteu! Si us plau, digueu a Joab que vingui aquí, que li haig de parlar.”
17Quan ell s’hi va acostar, la dona va preguntar: “Ets Joab, tu?” I ell va con-testar: “Sóc jo.” Llavors ella li digué: “Escolta les paraules de la teva serventa.” I ell digué: “Ja t’escolto.”
18Ella va començar a parlar així: “An-tigament solien dir: ‘Qui vulgui saber que pregunti a Abel-Betmaacà’, i així acabaven qualsevol afer.
19Jo sóc d’una de les ciutats pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols destruir una ciutat que és mare d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?”
20Joab respongué: “Lluny de mi, lluny de mi intentar devastar o destruir!
21No és aquest el cas, sinó que hi ha un home de la muntanya d’Efraïm que es diu Xeba, fill de Bicrí, que ha alçat la mà contra el rei David. Doneu-nos només aquest, i jo em retiraré de la ciutat.” I la dona respongué a Joab: ”Bé, doncs, el seu cap et serà llençat des de la muralla.”
22La dona es va dirigir al poble amb la seva habilitat i ells van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el van llençar a Joab. Ell va tocar el corn i es van retirar de la ciutat, marxant cadascú a casa seva, mentre que Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
Els oficials de David
23Joab comandava tot l’exèrcit d’Is-rael, mentre que Benaiahu, fill de Je-hoiadà, comandava els quereteus i els peleteus;
24Adoram era el cap de la lleva; Je-hoixafat, fill d’Ahilud, era el cronista;
25Xebà era secretari; Sadoc i Abiatar eren sacerdots,
26i, a més, Irà de Jaïr era sacerdot personal de David.
S'ha seleccionat:
2 SAMUEL 20: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya