2 TIMOTEU 1
1
1Pau, apòstol de Crist Jesús per de-signi de Déu, segons la promesa de vida que radica en Crist Jesús,
2a Timoteu, fill estimat: gràcia, miseri-còrdia i pau de part de Déu Pare i de Crist Jesús, Senyor nostre.
Una fe ben arrelada
3Dono gràcies a Déu, a qui tributo l’a-doració que em ve dels avantpassats, amb netedat de consciència, quan en les meves oracions et tinc present constantment nit i dia.
4Encara veig les teves llàgrimes de co-miat i enyoro de veure’t per a omplir-me de goig.
5Tinc el record d’aquella fe tan sincera que hi ha en tu, aquella fe que va arrelar primer en la teva àvia Lois, després en la teva mare Eunice i, estic segur, també en tu.
No t’avergonyeixis de l’evangeli
6Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva impo-sició de mans.
7Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
8Així, doncs, que no et faci vergonya testificar del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Al contrari, disposa’t a compartir sofrences per causa de l’e-vangeli, amb el suport poderós de Déu;
9ell ens ha salvat i ens ha cridat amb vocació santa, no pels nostres mèrits, sinó perquè tal ha estat la seva pròpia decisió, i per la gràcia que ens havia concedit en Crist Jesús, ja abans que el temps existís,
10però manifestada ara per mitjà de l’aparició del nostre Salvador, Crist Jesús, que primer ha anul·lat la mort i després ha irradiat la vida i la im-mortalitat per mitjà de l’evangeli,
11del qual jo sóc constituït predicador, apòstol i mestre;
12per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.
Fidelitat i deserció
13Pren com a norma les paraules salu-dables que has après de mi, referents a la fe i l’amor que són en Crist Jesús.
14Guarda el valuós dipòsit amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en nosaltres.
15Ja deus saber que tots els de l’Àsia m’han abandonat, fins i tot Figel i Her-mògenes.
16Que el Senyor afavoreixi Onesífor i família, perquè m’ha reconfortat moltes vegades i no s’ha avergonyit que jo es-tigués pres,
17al contrari, quan va arribar a Roma, em va buscar per tot arreu fins que em va trobar.
18Que el Senyor li faci assequible en aquell dia la misericòrdia que ve del Senyor. I els serveis que va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.
S'ha seleccionat:
2 TIMOTEU 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya