FETS 17
17
A Tessalònica
1Travessant Amfípolis i Apol-lònia van arribar a Tessalòni-ca, on hi havia una sinagoga dels jueus.
2Pau, com tenia per costum, s’hi presentà, i durant tres dissabtes polemitzà amb ells sobre les Escriptures,
3explicant i demostrant que el Crist havia de patir i ressuscitar de la mort, i deia: “Aquest és el Crist Jesús, el qui jo us anuncio.”
4Alguns d’ells van creure i es van ajuntar a Pau i Siles, així com una gran comunió de grecs devots, amb no po-ques dones distingides.
5Però els jueus, engelosits, van reunir una colla de malvats d’entre els perdularis, i provocant tumults avalotaren la ciutat i van irrompre a casa de Jasó, buscant-los per presentar-los al poble;
6i, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns germans a presència dels regidors de la ciutat, cridant: “Aquests que han revolucionat el món també han vingut aquí,
7i Jasó els ha allotjat. Tots ells van contra els decrets del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.”
8Amb això van esverar la gent i els regidors,
9però, acceptant la fiança de Jasó i els altres, els van deixar anar.
A Berea
10Els germans, sense torbar-se gens, van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Ells, així que hi van arribar, es van dirigir a la sinagoga dels jueus.
11Aquests, més tractables que els de Tessalònica, van acollir la paraula amb bona disposició, examinant les Escrip-tures cada dia per comprovar si això era així.
12De manera que molts d’ells cregue-ren, i dels grecs, moltes dones distingi-des, i d’homes, no pocs.
13Però en assabentar-se els jueus de Tessalònica que Pau anunciava també la paraula de Déu fins i tot a Berea, s’hi van presentar agitant i revoltant la gent.
14Llavors els germans van fer sortir de seguida Pau camí cap a la costa, mentre que Siles i Timoteu es van quedar allí.
15Els qui guiaven Pau el van acompanyar fins a Atenes, i retornaren amb l’encàrrec que Siles i Timoteu es reunis-sin amb ell tan aviat com poguessin.
Pau a Atenes
16Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols.
17De manera que, a la sinagoga dis-cutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava.
18Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció.
19Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques?
20Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.”
21I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves.
22Llavors Pau, dret al mig de l’Areò-pag, digué: “Atenesos, en tots els aspec-tes veig que sou extremadament reli-giosos,
23ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio.
24El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà,
25ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses.
26D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge,
27a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres.
28De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.»
29Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’as-sembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana.
30Ara bé, Déu, passant per alt les èpo-ques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se,
31ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat da-vant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.”
32En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.”
33Així Pau va sortir d’entre ells.
34Però hi hagué alguns homes que el van seguir i van creure, entre ells Dio-nisi, l’areopagita; i una dona que es deia Dàmaris; i uns quants més.
S'ha seleccionat:
FETS 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya