FETS 20
20
Per Macedònia i Grècia
1Quan hagué passat l’aldarull, Pau féu venir els deixebles per exhortar-los i se n’acomiadà per dirigir-se cap a Macedònia.
2Després de passar per aquelles con-trades donant-los abundosos estímuls, anà a Grècia.
3S’hi va estar tres mesos, però com que els jueus preparaven un atemptat contra ell, quan anava a embarcar-se cap a Síria, va decidir de tornar per Macedònia.
4Anaven amb ell Sòpatros, fill de Pirrus, de Berea, i els tessalonicencs Aristarc i Segon, a més de Gaius, de Derbe, Timoteu i, de l’Àsia, Tíquic i Tròfim.
5Aquests s’avançaren i ens esperaven a Troas.
6Nosaltres ens vam embarcar després dels dies dels Àzims a Filips, i al cap de cinc dies els vam aconseguir a Troas, on vam quedar-nos set dies.
Pau ressuscita un jove a Troas
7El diumenge ens vam reunir a partir el pa. Pau els parlava, i com que se n’havia d’anar l’endemà, va allargar el discurs fins a mitjanit.
8A la sala de dalt on eren reunits hi havia moltes llànties.
9Un jove que es deia Eutic s’havia assegut a la finestra. Mentre Pau s’allar-gava parlant, s’endormiscà i, rendit per la son, caigué daltabaix del tercer pis, i quan l’alçaren ja era mort.
10Però Pau va baixar, se li abocà al damunt i, mentre l’abraçava, digué: “No us alarmeu, que ja té alè.”
11Llavors tornà a dalt, va partir el pa, en va prendre i s’estigué conversant llargament, fins a trenc d’alba, i va partir.
12El jove el van portar amb vida, amb el gran consol de tots.
De Troas a Milet. Comiat dels ancians d’Efes
13Nosaltres ens vam anticipar a embar-car-nos i ens vam dirigir a Assos, i d’allí vam anar a recollir Pau, ja que havia disposat que ell hi aniria a peu.
14Quan ens aconseguí, a Assos, vingué a bord i ens vam dirigir a Mitilene.
15D’allí salpàrem i l’endemà vam arri-bar a l’altura de Quios; el dia següent vam costejar Samos i el tercer dia vam atracar a Milet.
16Pau havia decidit estalviar l’escala d’Efes per no perdre temps a l’Àsia, ja que tenia pressa per ser a Jerusalem, si era possible, el dia de la Pentecosta.
17Des de Milet va avisar a Efes que vinguessin els ancians de l’església.
18Quan van ser reunits, els digué: “Vosaltres sabeu com m’he comportat tot el temps que he estat amb vosaltres des del primer dia que vaig trepitjar l’Àsia,
19com he servit el Senyor amb tota humilitat, entre penes i proves que han caigut damunt meu per les insídies dels jueus,
20i que no he defugit de predicar-vos i ensenyar-vos públicament i en privat tot el que us podia ser de profit,
21testificant de ferm, tant a jueus com a grecs, del penediment envers Déu i de la fe en nostre Senyor Jesús.
22I ara, com veieu, em dirigeixo a Jerusalem forçat per l’Esperit, sense saber què m’hi espera,
23si no és el que en cada ciutat l’Esperit Sant em ve advertint que m’esperen presons i tribulacions.
24Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l’evangeli de la gràcia de Déu.
25I ara, mireu, jo sé que ningú de vosaltres, entre els qui he passat proclamant el Regne, ja no veurà més el meu rostre.
26Per tant, us ben asseguro en aquest dia d’avui que estic net de culpa pel que fa a tots vosaltres,
27perquè no he defugit de declarar-vos el propòsit de Déu.
28Tingueu cura de vosaltres mateixos i de tot el ramat sobre el que l’Esperit Sant us ha posat com a vigilants perquè pastureu l’església de Déu, que ell ad-quirí amb la pròpia sang.
29Jo sé que, quan me n’hauré anat, entremig de vosaltres s’hi ficaran llops ferotges que no planyeran el ramat,
30i que fins i tot d’entre vosaltres mateixos sorgiran homes que propagaran perversitats a fi d’arrossegar els deixebles darrere seu.
31Per tant, estigueu alerta recordant que per tres anys seguits, de dia i de nit, no he parat d’aconsellar amb llàgrimes als ulls cadascun de vosaltres.
32I en l’actual situació us recomano al Senyor i a la paraula de la seva gràcia, que té poder per a edificar i donar l’herència a tots els santificats.
33De ningú no he cobejat ni diners ni vestits.
34Vosaltres sabeu prou bé que aquestes mans han proveït per a les meves neces-sitats i les dels qui van amb mi.
35En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
36En acabar de parlar s’agenollà i pregaren conjuntament.
37Hi hagué molts plors per part de tothom, i s’abraçaven a Pau i el besaven,
38afligits sobretot per allò que havia dit que mai més no li veurien el rostre. Des-prés l’acompanyaren fins al vaixell.
S'ha seleccionat:
FETS 20: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya