FETS 26
26
Pau davant Agripa
1Agripa digué a Pau: “Se’t permet de parlar a favor teu.” Lla-vors Pau, estenent la mà, va començar la defensa:
2“Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de tots els càrrecs que m’imputen els jueus,
3especialment perquè tu ets un bon co-neixedor de tots els costums i contro-vèrsies dels jueus, per la qual cosa et prego que tinguis la bondat d’escoltar-me.
4La vida que jo he dut, la coneixen tots els jueus des de la meva joventut, pas-sada en un principi en el meu país i després a Jerusalem.
5Coneixent-me des de fa tant de temps poden testificar, si volen, que com a fariseu he viscut d’acord amb la secta més estricta de la nostra religió.
6I ara sóc processat a causa de l’espe-rança en la promesa feta per Déu als nostres pares,
7que és la mateixa que esperen obtenir les nostres dotze tribus mantenint gelo-sament el culte nit i dia. És sobre aques-ta esperança que sóc acusat, oh rei, pels jueus.
8Per què es considera increïble entre vosaltres que Déu ressusciti els morts?
9Jo estava ben cregut que tenia l’obli-gació d’emprendre fortes accions contra el nom de Jesús, el Natzarè,
10cosa que vaig fer a Jerusalem. I jo, amb l’autoritat delegada pels principals sacerdots, no solament he tancat a la presó molts creients, sinó que quan els anaven a matar, jo hi vaig donar el meu vot de consentiment.
11Sovint, anant per totes les sinagogues, els maltractava per obligar-los a renegar i, enfurismat de mala manera contra ells, els perseguia fins i tot per les poblacions de l’estranger.
12En això estava quan, en un viatge cap a Damasc, autoritzat i amb poders dels principals sacerdots,
13a ple migdia vaig veure pel camí, oh rei, una llum que venia del cel, més brillant que el sol, que resplendia envoltant-me a mi i als qui m’acompanyaven.
14Tots nosaltres vam caure per terra i vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perse-gueixes? Et resulta dur tirar guitzes contra els agullons.”
15Jo vaig dir: “Qui ets, Senyor?” I el Senyor digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
16Però aixeca’t i posa’t dret. Justament m’he aparegut a tu per això: per desig-nar-te ministre i testimoni del que has vist de mi i del que et faré veure
17deslliurant-te del teu poble i dels gentils, als qui jo t’envio
18perquè els obris els ulls a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del domini de Satanàs a Déu, perquè ells puguin rebre el perdó dels pecats i l’herència entre els qui han estat santificats per la fe en mi.”
19Per tant, rei Agripa, no vaig ser desobedient a la visió celestial.
20Al contrari, de primer als qui eren a Damasc, però també a Jerusalem i per tota la regió de Judea i als gentils, els he predicat que es penedeixin i es converteixin a Déu, fent obres que acreditin el penediment.
21Per causa d’això, uns jueus em van agafar al temple i em volien matar.
22Però amb l’ajut de Déu em mantinc ferm fins al dia d’avui, donant testimo-niatge igual a petits que a grans, sense afegir res al que, tant els profetes com Moisès, van anunciar que passaria:
23que el Crist havia de patir, que sent el primer a ressuscitar de la mort por-taria un missatge de llum tant al seu poble com als gentils.”
24Quan era en aquest punt del seu al-legat, Festus, cridant fort, digué: “Ets boig, Pau! Les moltes lletres et tornaran boig!”
25Però Pau respongué: “No sóc boig, excel·lentíssim Festus, sinó que pronun-cio paraules de veritat i de seny.
26El rei entén en això. Per això li parlo tan francament, perquè estic segur que no ignora cap dels fets, ja que no han ocorregut en un racó del món.
27Creus en els profetes, rei Agripa? Sé que hi creus.”
28Agripa respongué a Pau: “Per poc em convences de fer-me cristià.”
29I Pau digué: “Jo demanaria a Déu que tant si és per poc com si és per molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolteu poguéssiu arribar a ser com sóc jo, si bé sense aquestes cade-nes.”
30Es van aixecar el rei, el governador i Bernice, amb els qui seien amb ells,
31i mentre es retiraven anaven comentant entre ells: “Aquest home no ha fet res que mereixi la mort o la presó.”
32Agripa digué a Festus: “Aquest home podria haver estat alliberat si no hagués apel·lat al Cèsar.”
S'ha seleccionat:
FETS 26: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya