FETS 7
7
El discurs d’Esteve
1El gran sacerdot digué: “És veritat això?”
2Ell respongué: “Escolteu germans i pares: El Déu gloriós s’aparegué al nostre pare Abraham a Mesopotàmia, abans d’establir-se a Haran,
3i li digué: Surt del teu país i del teu clan, i vés cap a la terra que jo t’indi-caré.
4Ell se n’anà del país dels caldeus i habità a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el féu emigrar d’allí a aquesta terra on ara habiteu vosaltres.
5No li donà propietat en ella, ni tan sols una petjada de terra, però va prometre de donar-la-hi en possessió a ell i als seus descendents, tot i que no tenia fills.
6I Déu li anuncià que els seus descendents emigrarien en un país estranger, on serien esclavitzats i maltractats du-rant quatre-cents anys;
7però, faré justícia contra el poble que us haurà esclavitzat, digué Déu, i finalment se n’aniran i em serviran en aquest lloc.
8Li donà la circumcisió com a signe d’aliança. Per això, quan Abraham en-gendrà Isaac, el va circumcidar al cap de vuit dies. Isaac engendrà Jacob, i Jacob els dotze patriarques.
9Els patriarques, envejosos, van vendre Josep, com a esclau, a l’Egipte, però Déu l’afavoria
10i, després d’alliberar-lo de tots els seus infortunis, li concedí que, amb la seva saviesa, es guanyés el favor del faraó, rei d’Egipte, i aquest el nomenà governador de l’Egipte i de tota la seva casa.
11Llavors sobrevingué una fam espan-tosa per tota la terra d’Egipte i de Ca-naan, i els pares no trobaven queviures enlloc.
12Llavors Jacob envià els nostres pares en un primer viatge a l’Egipte, on havia sentit a dir que trobarien provisions.
13La segona vegada que hi van anar, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s’assabentà del llinatge de Josep.
14Josep va fer cridar el seu pare Jacob perquè baixés a l’Egipte amb tota la seva família, que era de setanta-cinc persones.
15Jacob va baixar a l’Egipte, on van morir ell i els nostres pares,
16i d’allà van ser traslladats a Siquem, on foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a pes de plata als fills d’Hamor.
17Mentre s’acostava el compliment de la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a l’Egipte,
18fins que va pujar un altre rei que no sabia res de Josep
19i, buscant amb males arts de perju-dicar la nostra gent, obligà els nostres pares a abandonar els seus nadons per tal que no sobrevisquessin.
20Per aquell temps nasqué Moisès, benvolgut per Déu; durant tres mesos el van criar a casa del seu pare
21i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i se’l va fer criar com a fill seu.
22Així Moisès va ser instruït en tots els coneixements dels egipcis i era prodi-giós amb la seva eloqüència i els seus fets.
23Quan tenia quaranta anys, se li acudí de visitar els seus germans israelites.
24En veure com en maltractaven un, el va defensar i va vindicar el qui era torturat matant l’egipci.
25Ell esperava que els seus germans comprendrien que Déu els portaria la salvació per mitjà d’ell; però no ho van entendre.
26L’endemà es va presentar mentre uns es barallaven i intentà que fessin les paus dient: ‘Homes, penseu que sou germans; per què us feriu l’un a l’al-tre?’
27Però el qui maltractava el company l’empentà tot dient: ‘Qui t’ha posat per cap i jutge entre nosaltres?
28Que potser em vols matar com ahir vas matar l’egipci?’
29En sentir aquelles paraules, Moisès va fugir i s’exilià al país de Madian, on va tenir dos fills.
30Passats quaranta anys, mentre era al desert de la muntanya del Sinaí, se li aparegué un àngel en la flama que sortia d’una bardissa.
31Moisès, meravellat del que veia, quan s’hi acostava per mirar va sentir la veu del Senyor:
32‘Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.’ Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.
33I el Senyor li digué: ‘Descalça’t, que el lloc que trepitges és terra sagrada.
34He vist el sofriment del poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat per alliberar-los. Vine, doncs, que t’en-viaré a Egipte.’
35Aquell mateix Moisès que ells ha-vien negat dient: ‘Qui t’ha posat per cap i jutge?’, Déu l’enviava com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li aparegué a la bardissa.
36Ell els va treure fent prodigis i senyals al país d’Egipte, al mar Roig i al desert, durant quaranta anys.
37Aquest és el Moisès que digué als israelites: ‘Déu farà que s’aixequi d’en-tre els vostres germans un profeta com jo.’
38Aquest és el qui, quan es trobaven aplegats al desert, va fer de mitjancer entre els nostres pares i l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí; el qui va rebre paraules de vida per a donar-vos-les.
39Però els nostres pares no el van voler escoltar, sinó que el van rebutjar, i amb el cor retornaren a Egipte,
40tot dient a Aaron: ‘Fes-nos uns déus que vagin de capdavanters nostres, que d’aquest Moisès que ens tragué de la terra d’Egipte no sabem què se n’ha fet.’
41Llavors van fabricar un vedell i van oferir un sacrifici a l’ídol, i feien festes honorant l’obra de les seves mans.
42Però Déu se’ls girà d’esquena i els va deixar que reverenciessin l’estelada, tal com diu el llibre dels profetes:
¿Que potser m’heu ofert víctimes i sacrificis
durant els quaranta anys al desert, casa d’Israel?
43Ans us vau emportar el tabernacle de Moloc i l’estrella del déu Re-fam,
les imatges que heu fet per adorar-les;
doncs ara jo us deportaré més enllà de Babilònia.
44Els nostres pares, al desert, tenien el Tabernacle del Testimoni, com havia manat de fer-lo el qui parlava amb Moisès, seguint el model que havia vist.
45Els nostres pares el van retenir fins que, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al territori conquerit a aquelles nacions que Déu expulsà de davant dels nostres pares. Així restà fins als dies de David,
46que va trobar gràcia davant Déu i li demanà de cercar-li estatge per a la casa de Jacob.
47Si bé fou Salomó qui li edificà una casa.
48Però l’Altíssim no resideix en cap lloc fet a mà, tal com diu el profeta:
49El cel és el meu tron,
i la terra l’escambell dels meus peus.
Quina casa m’edificareu, diu el Senyor,
o quin lloc, perquè m’hi estigui?
50¿No ha estat la meva mà que ho ha fet tot?
51Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l’Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares.
52Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui pro-fetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.
53Vosaltres, que vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, i no l’heu guardada.”
El martiri d’Esteve
54Sentint això, la ràbia els rosegava el cor, i cruixien de dents contra ells.
55Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu,
56i digué: “Veig el cel obert i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu.”
57Llavors ells es van posar a cridar escandalosament, es van tapar les ore-lles i, tots a l’una, es van llençar contra ell,
58el van treure fora de la ciutat i l’a-pedregaren. Els testimonis deixaven els mantells als peus d’un jove anomenat Saule.
59I mentre l’apedregaven, Esteve ana-va pregant, i deia: “Senyor Jesús, rep el meu esperit.”
60De genolls a terra va cridar amb veu forta: “Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.” I havent dit això expirà.
S'ha seleccionat:
FETS 7: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya