DEUTERONOMI 10
10
El pacte renovat
1“En aquell temps, el Senyor em digué: Talla’t dues taules de pedra com les primeres, i puja fins a on sóc jo, a la muntanya. Fes-te també una arca de fusta.
2Jo escriuré sobre les taules les parau-les que hi havia a les primeres que tu vas esmicolar, i les dipositaràs a l’arca.
3Vaig fer una arca amb fusta d’acàcia i vaig tallar dues taules de pedra com les primeres, i vaig pujar a la muntanya portant les dues taules a la mà.
4Ell va gravar sobre les taules el mateix que havia escrit abans, els deu manaments que el Senyor us havia prescrit a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea, i me les va donar.
5Vaig baixar de la muntanya i vaig dipositar les dues taules dins l’arca que havia fet, i allí estan, tal com el Senyor em va ordenar.
6Després els fills d’Israel emprengue-ren la marxa des dels pous de Bené-Jaacan fins a Mosserà, on va morir Aaron i on fou enterrat. Llavors el seu fill Eleazar va ser constituït gran sacer-dot per a ocupar els seu lloc.
7D’allí van seguir la marxa fins a Gudgod, i de Gudgod fins a Jotbata, una regió de rierols d’aigua.
8En aquell temps, el Senyor va separar la tribu de Leví perquè dugués l’arca del Pacte del Senyor i perquè estigués a la presència del Senyor per ministrar davant seu i per beneir en nom seu, fins al dia d’avui.
9És per això que Leví no té part ni herència entre els seus germans; el Senyor és la seva herència, tal com el Senyor, el teu Déu, li ho va prometre.
10Jo vaig quedar-me a la muntanya, com la primera vegada, quaranta dies i quaranta nits. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i va renunciar a destruir-te.
11I el Senyor em va dir: Aixeca’t, vés i emprèn la marxa davant del poble perquè vagin a prendre possessió de la terra que vaig jurar als seus avantpassats que els donaria.
Les exigències del Pacte
12I ara, Israel, ¿què és el que el Senyor, el teu Déu, exigeix de tu, sinó úni-cament que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, que segueixis tots els seus camins, estimant-lo i servint el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima,
13que guardis els manaments del Senyor i els seus estatuts que avui et pres-cric, a fi que tot et vagi bé?
14Mira: al Senyor, el teu Déu, pertanyen el cel i el cel dels cels, la terra i tot el que conté;
15i amb tot, el Senyor va preferir els teus avantpassats per estimar-los, i va escollir la seva descendència després d’ells, que sou vosaltres, d’entre totes les nacions, fins al dia d’avui.
16Circumcideu, doncs, el prepuci dels vostres cors i no us entossudiu mai més;
17perquè el Senyor Etern, el vostre Déu, és Déu de déus i Senyor de senyors; Déu gran, poderós i terrible, que no fa accepció de persones ni accepta suborns;
18que fa justícia als orfes i a les viudes, i estima el foraster, i els dóna pa i vestit.
19Heu d’estimar el foraster, perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.
20Al Senyor, el teu Déu, reverenciaràs, a ell serviràs, seràs fidel i en el seu nom juraràs.
21Ell és el motiu de la teva lloança, ell és el teu Déu, ell ha fet per a tu aquells grans prodigis i aquelles obres terribles que els teus ulls han vist.
22Eren setanta persones, els teus avant-passats, quan van baixar a l’Egipte, i ara el Senyor, el teu Déu , t’ha fet nombrós com les estrelles del cel.”
S'ha seleccionat:
DEUTERONOMI 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya