DEUTERONOMI 14
14
Senyals de dol prohibides
1“Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort;
2perquè ets un poble sant per al Senyor, el teu Déu, i el Senyor t’ha escollit a fi que siguis per a ell un poble d’exclusiva propietat entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra.
Animals purs i animals impurs
3No heu de menjar cap cosa que sigui abominable.
4Aquests són els animals que podreu menjar; el vedell, el moltó, la cabra,
5el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina.
6Tots els animals de peülla partida, els que tenen la peülla dividida en dos un-glots i que siguin remugants, d’entre els animals terrestres, aquests podreu menjar.
7Però, d’entre els remugants que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, la llebre i el conill, que si bé són remugants, no tenen la peülla par-tida; els tindreu per immunds.
8Igualment el porc, perquè, si bé té peülla partida, no remuga; el tindreu per immund. No menjareu la carn d’aquests animals ni tocareu els seus cadàvers.
9Aquests podreu menjar d’entre tots els animals que viuen a les aigües: Tots els que tinguin aletes i escates, els podreu menjar;
10però els que no tinguin aletes i escates, no els podreu menjar; els tindreu per immunds.
11De totes les aus pures, en podreu menjar;
12però de les següents no en podreu menjar: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany,
13l’astor, el falcó, el milà, amb els de la seva espècie;
14els corbs, en tota la seva varietat;
15l’estruç, el mussol, la gavina, l’es-parver, amb els de la seva espècie;
16el duc, l’ibis, el cigne,
17el pelicà, el voltor, el corb marí,
18la cigonya, la garsa, amb els de la seva espècie; la puput i el ratpenat.
19També considerareu immund tota mena d’insecte volador; no en men-jareu.
20De totes les aus pures, en podreu menjar.
21No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
Els delmes
22Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any,
23i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.
24Si el camí és massa llarg per a tu, fins al punt que no ho pots transportar perquè el lloc que el Senyor, el teu Déu, ha triat per posar-hi el seu nom queda massa lluny d’on ets, i per haver-te om-plert de benediccions el Senyor, el teu Déu,
25llavors ho canviaràs per diner, i amb el diner que hagis aconseguit aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat;
26allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, mol-tons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho po-dràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família,
27amb els levites que estiguin dintre de les teves portes; no els desemparis, perquè no tenen part ni heretat amb tu,
28Cada tres anys separaràs tot el delme de la collita d’aquell any i el reservaràs dins de les teves portes,
29perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin men-jar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.”
S'ha seleccionat:
DEUTERONOMI 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya