EZEQUIEL 1:4-9

Vaig mirar, i heus aquí que venia del nord un vent tempestuós i un gran núvol amb un foc llampegant envoltat de resplendor; i, dins del núvol, una mena de fulgència metàl·lica al bell mig del foc. I del centre emergia una forma de quatre éssers vivents. Aquest era el seu aspecte: tenien semblança d’home. Cadascun tenia quatre cares i quatre ales. Les seves cames eren rectes, i les plan-tes dels seus peus eren com les peülles d’un vedell; i centellejaven com el bron-ze brunyit. Unes mans humanes els sortien de sota les ales, als quatre costats, i tots quatre tenien les mateixes cares i ales. Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Quan caminaven, no es giraven, sinó que cadascun caminava de cara endavant.