EZEQUIEL 1
1
1S’esdevingué l’any trenta, el dia cinc del mes quart, quan jo em trobava entre els deportats vora el riu Quebar, que el cel es va obrir i vaig veure visions divines.
2Era l’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes,
3quan el sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, tingué la revelació expressa del Senyor, al país dels caldeus, vora el riu Quebar, i allà la mà del Senyor vingué sobre ell.
Visió de la glòria divina
4Vaig mirar, i heus aquí que venia del nord un vent tempestuós i un gran núvol amb un foc llampegant envoltat de resplendor; i, dins del núvol, una mena de fulgència metàl·lica al bell mig del foc.
5I del centre emergia una forma de quatre éssers vivents. Aquest era el seu aspecte: tenien semblança d’home.
6Cadascun tenia quatre cares i quatre ales.
7Les seves cames eren rectes, i les plan-tes dels seus peus eren com les peülles d’un vedell; i centellejaven com el bron-ze brunyit.
8Unes mans humanes els sortien de sota les ales, als quatre costats, i tots quatre tenien les mateixes cares i ales.
9Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Quan caminaven, no es giraven, sinó que cadascun caminava de cara endavant.
10Pel que fa a l’aspecte de les seves cares, era: cara d’home al davant de tots quatre, cara de lleó al cantó dret, cara de toro al cantó esquerre, i cara d’àguila al darrere.
11Així eren les seves cares. Les seves ales eren desplegades cap amunt. Dues ales es tocaven l’una amb l’altra, i amb dues es cobrien el cos.
12I cadascun caminava de dret enda-vant, cap allà on l’esperit els feia anar, sense girar-se quan caminaven.
13L’aspecte dels éssers vivents era semblant a brases enceses, com si fossin torxes que corrien refulgents per entre-mig dels éssers vivents. El foc era res-plendent, i del foc en sortien llampecs.
14Els éssers vivents anaven i venien ràpids, com un llamp.
15Mentre jo mirava els éssers vivents, vaig veure unes rodes a terra, al costat de cada un.
16L’aspecte de les rodes i la seva es-tructura era radiant com el crisòlit. Les quatre tenien la mateixa forma; la seva estructura i disposició era com si una roda estigués entrecreuada dintre l’al-tra.
17Quan avançaven podien rodar en les quatre direccions, i no s’havien de girar per avançar.
18La seva circumferència era d’una alçada impressionant, i les llantes de les quatre rodes eren plenes d’ulls tot al voltant.
19Quan els éssers vivents caminaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els éssers vivents s’aixecaven de terra, les rodes també s’aixecaven.
20Anaven cap allà on l’esperit els im-pulsava; cap allà on els empenyia a anar, les rodes també s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
21Quan ells avançaven, elles avança-ven; quan ells s’aturaven, elles s’atura-ven; i si ells s’aixecaven de terra, s’aixe-caven també les rodes; perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
22Per damunt dels éssers vivents hi havia una mena de volta, resplendent com un cristall encegador, estesa da-munt dels seus caps.
23I sota la volta, les seves ales s’alçaven rectes, l’una al nivell de l’altra; i cadascun en tenia dues que li cobrien el cos.
24Quan caminaven vaig sentir la remor de les seves ales, semblant al brogit de les aigües impetuoses, com el tro de l’Omnipotent; era un estrèpit tumultuós com la fragor d’un exèrcit. I quan s’atu-raven, plegaven les ales.
25Una veu va ressonar dalt de la volta que era sobre els seus caps, i, en aturar-se, van plegar les ales.
26Per damunt la volta que hi havia sobre els seus caps aparegué una cosa amb aspecte de pedra de safir, en forma de tron; i sobre aquella mena de tron hi seia una figura semblant a la d’un home.
27I vaig veure com una refulgència de bronze brunyit, amb una mena de foc al mig, que l’embolcallava des d’allò que semblava la seva cintura en amunt; i des d’allò que semblava la seva cintura en avall, vaig veure com una mena de foc que resplendia tot al voltant.
28Semblant a l’arc iris que apareix entre els núvols en dia de pluja, així era l’aspecte del resplendor que l’envol-tava. Tal era la visió de la imatge de la glòria del Senyor. Quan la vaig veure, em vaig abocar de cara a terra, i vaig sentir una veu que parlava.
S'ha seleccionat:
EZEQUIEL 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
EZEQUIEL 1
1
1S’esdevingué l’any trenta, el dia cinc del mes quart, quan jo em trobava entre els deportats vora el riu Quebar, que el cel es va obrir i vaig veure visions divines.
2Era l’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes,
3quan el sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, tingué la revelació expressa del Senyor, al país dels caldeus, vora el riu Quebar, i allà la mà del Senyor vingué sobre ell.
Visió de la glòria divina
4Vaig mirar, i heus aquí que venia del nord un vent tempestuós i un gran núvol amb un foc llampegant envoltat de resplendor; i, dins del núvol, una mena de fulgència metàl·lica al bell mig del foc.
5I del centre emergia una forma de quatre éssers vivents. Aquest era el seu aspecte: tenien semblança d’home.
6Cadascun tenia quatre cares i quatre ales.
7Les seves cames eren rectes, i les plan-tes dels seus peus eren com les peülles d’un vedell; i centellejaven com el bron-ze brunyit.
8Unes mans humanes els sortien de sota les ales, als quatre costats, i tots quatre tenien les mateixes cares i ales.
9Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Quan caminaven, no es giraven, sinó que cadascun caminava de cara endavant.
10Pel que fa a l’aspecte de les seves cares, era: cara d’home al davant de tots quatre, cara de lleó al cantó dret, cara de toro al cantó esquerre, i cara d’àguila al darrere.
11Així eren les seves cares. Les seves ales eren desplegades cap amunt. Dues ales es tocaven l’una amb l’altra, i amb dues es cobrien el cos.
12I cadascun caminava de dret enda-vant, cap allà on l’esperit els feia anar, sense girar-se quan caminaven.
13L’aspecte dels éssers vivents era semblant a brases enceses, com si fossin torxes que corrien refulgents per entre-mig dels éssers vivents. El foc era res-plendent, i del foc en sortien llampecs.
14Els éssers vivents anaven i venien ràpids, com un llamp.
15Mentre jo mirava els éssers vivents, vaig veure unes rodes a terra, al costat de cada un.
16L’aspecte de les rodes i la seva es-tructura era radiant com el crisòlit. Les quatre tenien la mateixa forma; la seva estructura i disposició era com si una roda estigués entrecreuada dintre l’al-tra.
17Quan avançaven podien rodar en les quatre direccions, i no s’havien de girar per avançar.
18La seva circumferència era d’una alçada impressionant, i les llantes de les quatre rodes eren plenes d’ulls tot al voltant.
19Quan els éssers vivents caminaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els éssers vivents s’aixecaven de terra, les rodes també s’aixecaven.
20Anaven cap allà on l’esperit els im-pulsava; cap allà on els empenyia a anar, les rodes també s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
21Quan ells avançaven, elles avança-ven; quan ells s’aturaven, elles s’atura-ven; i si ells s’aixecaven de terra, s’aixe-caven també les rodes; perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
22Per damunt dels éssers vivents hi havia una mena de volta, resplendent com un cristall encegador, estesa da-munt dels seus caps.
23I sota la volta, les seves ales s’alçaven rectes, l’una al nivell de l’altra; i cadascun en tenia dues que li cobrien el cos.
24Quan caminaven vaig sentir la remor de les seves ales, semblant al brogit de les aigües impetuoses, com el tro de l’Omnipotent; era un estrèpit tumultuós com la fragor d’un exèrcit. I quan s’atu-raven, plegaven les ales.
25Una veu va ressonar dalt de la volta que era sobre els seus caps, i, en aturar-se, van plegar les ales.
26Per damunt la volta que hi havia sobre els seus caps aparegué una cosa amb aspecte de pedra de safir, en forma de tron; i sobre aquella mena de tron hi seia una figura semblant a la d’un home.
27I vaig veure com una refulgència de bronze brunyit, amb una mena de foc al mig, que l’embolcallava des d’allò que semblava la seva cintura en amunt; i des d’allò que semblava la seva cintura en avall, vaig veure com una mena de foc que resplendia tot al voltant.
28Semblant a l’arc iris que apareix entre els núvols en dia de pluja, així era l’aspecte del resplendor que l’envol-tava. Tal era la visió de la imatge de la glòria del Senyor. Quan la vaig veure, em vaig abocar de cara a terra, i vaig sentir una veu que parlava.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya