EZEQUIEL 3
3
Enviat a la casa d’Israel
1I em digué: “Fill d’home, menja això que tens a l’abast; menja’t aquest rotlle i vés a parlar a la casa d’Israel.”
2Vaig badar la boca, i ell em va fer menjar aquell rotlle
3mentre em deia: “Fill d’home, omple’t el ventre i nodreix les teves entranyes amb aquest rotlle que et dono.” Jo me’l vaig empassar, i, a la boca, m’era dolç com la mel.
4Després em digué: “Fill d’home, vés, presenta’t a la casa d’Israel, i els diràs les meves paraules.
5Perquè no t’envio a un poble de parla confusa i de llengua difícil, sinó a la casa d’Israel,
6ni a la multitud de pobles de parla confusa i llengua tan difícil que no pots entendre, tot i que, si t’hi enviava, de segur que ells t’escoltarien.
7Però la casa d’Israel no et voldrà es-coltar a tu, perquè no em volen escoltar a mi; i és perquè tota la casa d’Israel és de front dur i de cor obstinat.
8Però, mira, jo t’he endurit la cara com la cara d’ells, i t’he endurit el front com el seu front.
9T’he fet la cara com el diamant, més dura que una roca; no els tinguis por ni et desanimis per les seves cares, perquè són una casa rebel.”
Missió entre els deportats
10També em va dir: “Fill d’home, totes les paraules que vaig a dir-te les acolliràs en el teu cor i les escoltaràs amb les teves orelles,
11i després vés, presenta’t als exiliats, la gent del teu poble, i parla amb ells; els diràs: Això diu el Senyor!, tant si et fan cas com si no.”
12Tot seguit l’Esperit em va alçar, i vaig sentir darrere meu una immensa aclamació: “Beneïda sigui la glòria del Senyor, que surt del seu estatge!”,
13i la remor que feien les ales dels éssers vivents, quan batien l’una amb l’altra, el retruny de les rodes que ana-ven amb ells i el brogit d’una gran aclamació.
14Llavors l’Esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava a desgrat i disgustat, però la mà del Senyor em prenia amb tota la força.
15Així vaig arribar als deportats de Tel-Aviv, que vivien a la riba del riu Que-bar, al lloc on s’havien assentat, i em vaig estar allí, entre ells, atordit, durant set dies.
Ezequiel, sentinella d’Israel
16Al cap de set dies succeí que em fou adreçada la paraula del Senyor, que deia:
17“Fill d’home, jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel; per tant, escoltaràs la paraula de la meva boca i els advertiràs de part meva.
18Quan jo digui a l’impiu: Vas a mo-rir!, si tu no l’amonestes, ni dius res per advertir-lo del seu mal camí, a fi que conservi la vida, ell morirà per la seva iniquitat; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
19Però si tu amonestes l’impiu, i ell no es converteix de la seva iniquitat i del seu mal comportament, ell morirà per la seva iniquitat; però tu hauràs salvat la teva ànima.
20També, quan un just es desviï de la seva rectitud i cometi iniquitat, jo posa-ré un entrebanc davant seu i morirà. Morirà en el seu pecat perquè tu no l’havies amonestat, i no li seran tingu-des en compte les obres de justícia que hagi fet; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
21Però si tu amonestes el just perquè no pequi, i el just no peca, ell conservarà la vida gràcies a la teva amonestació, i tu hauràs salvat la teva ànima.”
Déu emmudeix Ezequiel
22Allà mateix, la mà del Senyor vingué sobre meu, i em digué: “Alça’t, surt a la plana i allà parlaré amb tu.”
23Em vaig alçar i vaig sortir a la plana, i allà hi havia la glòria del Senyor, com la glòria que jo havia vist a la vora del riu Quebar; i em vaig abocar de cara a terra.
24Però l’Esperit va entrar en mi i em va fer posar dret, i em digué: “Vés i tanca’t dins de casa teva.
25A tu, fill d’home, et carregaran de cordes i t’hi fermaran, i no podràs presentar-te davant d’ells.
26Jo faré que la llengua se t’encasti al paladar, i quedaràs mut i ja no seràs més l’home que els reprèn, perquè són una casa rebel.
27Però quan jo et parlaré, t’obriré la boca i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Qui vulgui escoltar, que escolti; i qui no vulgui escoltar, que no escolti. Perquè són una casa rebel.”
S'ha seleccionat:
EZEQUIEL 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
EZEQUIEL 3
3
Enviat a la casa d’Israel
1I em digué: “Fill d’home, menja això que tens a l’abast; menja’t aquest rotlle i vés a parlar a la casa d’Israel.”
2Vaig badar la boca, i ell em va fer menjar aquell rotlle
3mentre em deia: “Fill d’home, omple’t el ventre i nodreix les teves entranyes amb aquest rotlle que et dono.” Jo me’l vaig empassar, i, a la boca, m’era dolç com la mel.
4Després em digué: “Fill d’home, vés, presenta’t a la casa d’Israel, i els diràs les meves paraules.
5Perquè no t’envio a un poble de parla confusa i de llengua difícil, sinó a la casa d’Israel,
6ni a la multitud de pobles de parla confusa i llengua tan difícil que no pots entendre, tot i que, si t’hi enviava, de segur que ells t’escoltarien.
7Però la casa d’Israel no et voldrà es-coltar a tu, perquè no em volen escoltar a mi; i és perquè tota la casa d’Israel és de front dur i de cor obstinat.
8Però, mira, jo t’he endurit la cara com la cara d’ells, i t’he endurit el front com el seu front.
9T’he fet la cara com el diamant, més dura que una roca; no els tinguis por ni et desanimis per les seves cares, perquè són una casa rebel.”
Missió entre els deportats
10També em va dir: “Fill d’home, totes les paraules que vaig a dir-te les acolliràs en el teu cor i les escoltaràs amb les teves orelles,
11i després vés, presenta’t als exiliats, la gent del teu poble, i parla amb ells; els diràs: Això diu el Senyor!, tant si et fan cas com si no.”
12Tot seguit l’Esperit em va alçar, i vaig sentir darrere meu una immensa aclamació: “Beneïda sigui la glòria del Senyor, que surt del seu estatge!”,
13i la remor que feien les ales dels éssers vivents, quan batien l’una amb l’altra, el retruny de les rodes que ana-ven amb ells i el brogit d’una gran aclamació.
14Llavors l’Esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava a desgrat i disgustat, però la mà del Senyor em prenia amb tota la força.
15Així vaig arribar als deportats de Tel-Aviv, que vivien a la riba del riu Que-bar, al lloc on s’havien assentat, i em vaig estar allí, entre ells, atordit, durant set dies.
Ezequiel, sentinella d’Israel
16Al cap de set dies succeí que em fou adreçada la paraula del Senyor, que deia:
17“Fill d’home, jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel; per tant, escoltaràs la paraula de la meva boca i els advertiràs de part meva.
18Quan jo digui a l’impiu: Vas a mo-rir!, si tu no l’amonestes, ni dius res per advertir-lo del seu mal camí, a fi que conservi la vida, ell morirà per la seva iniquitat; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
19Però si tu amonestes l’impiu, i ell no es converteix de la seva iniquitat i del seu mal comportament, ell morirà per la seva iniquitat; però tu hauràs salvat la teva ànima.
20També, quan un just es desviï de la seva rectitud i cometi iniquitat, jo posa-ré un entrebanc davant seu i morirà. Morirà en el seu pecat perquè tu no l’havies amonestat, i no li seran tingu-des en compte les obres de justícia que hagi fet; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
21Però si tu amonestes el just perquè no pequi, i el just no peca, ell conservarà la vida gràcies a la teva amonestació, i tu hauràs salvat la teva ànima.”
Déu emmudeix Ezequiel
22Allà mateix, la mà del Senyor vingué sobre meu, i em digué: “Alça’t, surt a la plana i allà parlaré amb tu.”
23Em vaig alçar i vaig sortir a la plana, i allà hi havia la glòria del Senyor, com la glòria que jo havia vist a la vora del riu Quebar; i em vaig abocar de cara a terra.
24Però l’Esperit va entrar en mi i em va fer posar dret, i em digué: “Vés i tanca’t dins de casa teva.
25A tu, fill d’home, et carregaran de cordes i t’hi fermaran, i no podràs presentar-te davant d’ells.
26Jo faré que la llengua se t’encasti al paladar, i quedaràs mut i ja no seràs més l’home que els reprèn, perquè són una casa rebel.
27Però quan jo et parlaré, t’obriré la boca i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Qui vulgui escoltar, que escolti; i qui no vulgui escoltar, que no escolti. Perquè són una casa rebel.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya