GÈNESI 14
14
La guerra a la vall de Sidim
1Succeí, a l’època d’Amrafel, rei de Xinar; d’Arioc, rei d’Elassar; de Quedorlaómer, rei d’Elam; i de Ti-del, rei de Goïm,
2que aquests van fer la guerra a Bera, rei de Sodoma; a Birxà, rei de Gomorra; a Xinab, rei d’Admà; a Xeméver, rei de Seboiïm; i al rei de Bela, és a dir, de Sóar.
3Tots aquests es van concentrar a la vall de Sidim (que ara és la Mar Morta).
4Van estar sotmesos a Quedorlaómer durant dotze anys, però l’any tretzè es van rebel·lar.
5L’any catorzè, Quedorlaómer i els reis que li feien costat vingueren i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, el zuzites a Am, els emites a la plana de Quiriataim,
6i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, tocant al desert.
7De tornada van arribar a Enmixpat (que ara és Cadeix), conquerint tot el territori dels amalequites i el dels amor-reus, que habitaven Hassasson-Tamar.
8Llavors van sortir el rei de Sodoma, el de Gomorra, el d’Adamà, el de Seboïm i el de Bela (això és, Sóar), i van presentar batalla, a la vall de Sidim,
9contra Quedorlaómer, rei d’Elam, Tidal, rei de Goïm, Amrafel, rei de Xinar, i Arioc, rei d’Elassar: quatre reis contra cinc.
10Com que la vall de Sidim era plena de pous de betum, quan els reis de Sodoma i Gomorra emprengueren la fugi-da hi van caure dins, mentre els restants fugien a la muntanya.
11Els vencedors van saquejar totes les hisendes de Sodoma i Gomorra, amb totes les vitualles, i se n’anaren.
12També van agafar Lot, el nebot d’Abram, i tots els seus béns, perquè ell habitava a Sodoma.
Abram allibera Lot
13Un que va escapar va anar a fer-ho saber a Abram, l’hebreu, que s’estava a les Alzines de Mambré, l’amorreu, ger-mà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram.
14Així que Abram s’assebentà que ha-vien fet presoner el seu nebot, va mo-bilitzar la tropa de gent nascuda a casa seva, en nombre de tres-cents divuit, i els perseguí fins a Dan.
15En ser de nit, els va atacar amb els seus homes, derrotant-los i perseguint-los fins a Hobà, que és al nord de Damasc.
16Va recuperar tots els béns i també el seu nebot Lot, amb tota la seva hisenda, així com les dones i la gent.
Melquisedec beneeix Abram
17Quan tornava de batre Quedorlaó-mer i els seus reis aliats, li va sortir a l’encontre el rei de Sodoma a la vall de Xavé (que és la vall del Rei).
18Llavors Melquisedec, rei de Salem, que era sacerdot del Déu Altíssim, va treure pa i vi
19i pronuncià aquesta benedicció: “Be-neït sigui Abram pel Déu Altíssim, creador del cel i de la terra;
20i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot.
21Llavors el rei de Sodoma digué a Abram: “Dóna’m les persones i queda’t amb la hisenda.”
22Però Abram va contestar al rei de Sodoma: “He alçat la meva mà davant el Senyor, el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,
23prometent que des d’un fil fins a la corretja d’una sandàlia, res no t’haig d’acceptar del que és teu, perquè mai no puguis dir: ‘Jo he fet ric Abram’.
24No vull res per a mi, només el que han menjat els joves i el que correspon als homes que han vingut amb mi: Aner, Eixcol i Mambré; que ells prenguin la seva part.”
S'ha seleccionat:
GÈNESI 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 14
14
La guerra a la vall de Sidim
1Succeí, a l’època d’Amrafel, rei de Xinar; d’Arioc, rei d’Elassar; de Quedorlaómer, rei d’Elam; i de Ti-del, rei de Goïm,
2que aquests van fer la guerra a Bera, rei de Sodoma; a Birxà, rei de Gomorra; a Xinab, rei d’Admà; a Xeméver, rei de Seboiïm; i al rei de Bela, és a dir, de Sóar.
3Tots aquests es van concentrar a la vall de Sidim (que ara és la Mar Morta).
4Van estar sotmesos a Quedorlaómer durant dotze anys, però l’any tretzè es van rebel·lar.
5L’any catorzè, Quedorlaómer i els reis que li feien costat vingueren i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, el zuzites a Am, els emites a la plana de Quiriataim,
6i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, tocant al desert.
7De tornada van arribar a Enmixpat (que ara és Cadeix), conquerint tot el territori dels amalequites i el dels amor-reus, que habitaven Hassasson-Tamar.
8Llavors van sortir el rei de Sodoma, el de Gomorra, el d’Adamà, el de Seboïm i el de Bela (això és, Sóar), i van presentar batalla, a la vall de Sidim,
9contra Quedorlaómer, rei d’Elam, Tidal, rei de Goïm, Amrafel, rei de Xinar, i Arioc, rei d’Elassar: quatre reis contra cinc.
10Com que la vall de Sidim era plena de pous de betum, quan els reis de Sodoma i Gomorra emprengueren la fugi-da hi van caure dins, mentre els restants fugien a la muntanya.
11Els vencedors van saquejar totes les hisendes de Sodoma i Gomorra, amb totes les vitualles, i se n’anaren.
12També van agafar Lot, el nebot d’Abram, i tots els seus béns, perquè ell habitava a Sodoma.
Abram allibera Lot
13Un que va escapar va anar a fer-ho saber a Abram, l’hebreu, que s’estava a les Alzines de Mambré, l’amorreu, ger-mà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram.
14Així que Abram s’assebentà que ha-vien fet presoner el seu nebot, va mo-bilitzar la tropa de gent nascuda a casa seva, en nombre de tres-cents divuit, i els perseguí fins a Dan.
15En ser de nit, els va atacar amb els seus homes, derrotant-los i perseguint-los fins a Hobà, que és al nord de Damasc.
16Va recuperar tots els béns i també el seu nebot Lot, amb tota la seva hisenda, així com les dones i la gent.
Melquisedec beneeix Abram
17Quan tornava de batre Quedorlaó-mer i els seus reis aliats, li va sortir a l’encontre el rei de Sodoma a la vall de Xavé (que és la vall del Rei).
18Llavors Melquisedec, rei de Salem, que era sacerdot del Déu Altíssim, va treure pa i vi
19i pronuncià aquesta benedicció: “Be-neït sigui Abram pel Déu Altíssim, creador del cel i de la terra;
20i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot.
21Llavors el rei de Sodoma digué a Abram: “Dóna’m les persones i queda’t amb la hisenda.”
22Però Abram va contestar al rei de Sodoma: “He alçat la meva mà davant el Senyor, el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,
23prometent que des d’un fil fins a la corretja d’una sandàlia, res no t’haig d’acceptar del que és teu, perquè mai no puguis dir: ‘Jo he fet ric Abram’.
24No vull res per a mi, només el que han menjat els joves i el que correspon als homes que han vingut amb mi: Aner, Eixcol i Mambré; que ells prenguin la seva part.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya