GÈNESI 15
15
L’aliança de Déu amb Abram
1Després d’aquests fets, el Senyor es dirigí a Abram en una visió i li digué: “No temis, Abram: Jo sóc per a tu un escut; la teva recompensa serà molt gran.”
2Abram va contestar: “Senyor, Déu Etern, què em pots donar, si me’n vaig sense fills i l’hereu de la meva casa és Elièzer, aquest de Damasc?”
3I afegí: “Heus aquí que no m’has do-nat descendència, i un servent de casa meva serà el meu hereu.”
4Llavors li fou adreçada la paraula del Senyor, que li digué: “No serà aquest el teu hereu, sinó que serà un que sortirà de les teves entranyes.”
5I fent-lo sortir a fora, li digué: “Ara guaita al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.” I afegí: “Així serà la teva descendència.”
6Abram va creure en el Senyor, i li ho fou comptat per a justícia.
7A més, li digué: “Jo sóc el Déu Etern, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquesta terra en propietat.”
8Ell respongué: “Senyor, Déu Etern, com sabré que serà meva?”
9El Senyor li digué: “Porta’m una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.”
10Ell els hi dugué i, partint-los pel mig, va posar cada meitat al davant de l’altra; en canvi, les aus, no les va partir.
11Les aus rapinyaires es van abatre damunt dels cadàvers, però Abram les va foragitar.
12I succeí que, quan el sol era a punt de pondre’s, a Abram li sobrevingué un son profund, i es sobresaltà enmig d’una gran foscúria.
13El Senyor li digué: “Has de saber que els teus descendents seran forasters en terra estranya, on els esclavitzaran i els oprimiran durant quatre-cents anys.
14Però també que jo jutjaré la nació que els haurà esclavitzat, i després en sortiran amb molts béns.
15Pel que fa a tu, et reuniràs amb els teus pares en pau i seràs sepultat després d’una feliç vellesa.
16Després, a la quarta generació, torna-ran aquí, perquè la iniquitat dels amor-reus encara no ha arribat al màxim.”
17I s’esdevingué que, quan el sol s’hagué post, es va estendre una densa te-nebra, i un forn fumejant i una torxa flamejant van passar antre els animals partits.
18Aquell dia, el Senyor va concloure una aliança amb Abram, i li digué: “A la teva descendència he donat aquesta terra, des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates;
19la terra dels quenites, dels quenazi-tes, dels cadmonites,
20dels hitites, dels perizites, dels ra-faïtes,
21dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 15: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 15
15
L’aliança de Déu amb Abram
1Després d’aquests fets, el Senyor es dirigí a Abram en una visió i li digué: “No temis, Abram: Jo sóc per a tu un escut; la teva recompensa serà molt gran.”
2Abram va contestar: “Senyor, Déu Etern, què em pots donar, si me’n vaig sense fills i l’hereu de la meva casa és Elièzer, aquest de Damasc?”
3I afegí: “Heus aquí que no m’has do-nat descendència, i un servent de casa meva serà el meu hereu.”
4Llavors li fou adreçada la paraula del Senyor, que li digué: “No serà aquest el teu hereu, sinó que serà un que sortirà de les teves entranyes.”
5I fent-lo sortir a fora, li digué: “Ara guaita al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.” I afegí: “Així serà la teva descendència.”
6Abram va creure en el Senyor, i li ho fou comptat per a justícia.
7A més, li digué: “Jo sóc el Déu Etern, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquesta terra en propietat.”
8Ell respongué: “Senyor, Déu Etern, com sabré que serà meva?”
9El Senyor li digué: “Porta’m una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.”
10Ell els hi dugué i, partint-los pel mig, va posar cada meitat al davant de l’altra; en canvi, les aus, no les va partir.
11Les aus rapinyaires es van abatre damunt dels cadàvers, però Abram les va foragitar.
12I succeí que, quan el sol era a punt de pondre’s, a Abram li sobrevingué un son profund, i es sobresaltà enmig d’una gran foscúria.
13El Senyor li digué: “Has de saber que els teus descendents seran forasters en terra estranya, on els esclavitzaran i els oprimiran durant quatre-cents anys.
14Però també que jo jutjaré la nació que els haurà esclavitzat, i després en sortiran amb molts béns.
15Pel que fa a tu, et reuniràs amb els teus pares en pau i seràs sepultat després d’una feliç vellesa.
16Després, a la quarta generació, torna-ran aquí, perquè la iniquitat dels amor-reus encara no ha arribat al màxim.”
17I s’esdevingué que, quan el sol s’hagué post, es va estendre una densa te-nebra, i un forn fumejant i una torxa flamejant van passar antre els animals partits.
18Aquell dia, el Senyor va concloure una aliança amb Abram, i li digué: “A la teva descendència he donat aquesta terra, des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates;
19la terra dels quenites, dels quenazi-tes, dels cadmonites,
20dels hitites, dels perizites, dels ra-faïtes,
21dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya