GÈNESI 37
37
Josep i els seus germans. Els somnis de Josep
1Jacob es va establir a la terra on el seu pare havia sojornat, al país de Canaan.
2Aquesta és la història de la família de Jacob. Quan Josep tenia disset anys, pasturava les ovelles amb els seus germans, els fills de Bilhà i de Zilpà, les dones del seu pare. I Josep va assabentar el seu pare de la mala fama que ells tenien.
3Israel tenia un afecte més gran per Josep que no pas per tots els altres germans, perquè era el fill de les seves velleses. Li havia fet una túnica llarga amb mànigues.
4Els seus germans s’adonaven que el seu pare tenia predilecció envers ell, més que per cap altre dels seus fills, i el van avorrir tant que es féu impossible el tracte pacífic entre ells.
5Una vegada, Josep va tenir un somni i el va contar als seus germans, i això féu que encara l’odiessin més.
6Els digué: “Escolteu el somni que he tingut:
7Estàvem en ple camp lligant les gar-bes i, tot d’una, la meva garba es va aixecar i es va quedar dreta, mentre que les vostres garbes, fent un cercle al seu voltant, s’inclinaven davant la meva.”
8Els seus germans li van respondre: “Que potser vols regnar sobre nosaltres i ens vol sotmetre?” I el seu odi va créi-xer encara més a causa dels seus somnis i de les seves paraules.
9Encara va tenir un altre somni, que també va contar als seus germans: “He tingut un altre somni: succeïa que el sol, la lluna i onze estrelles s’inclinaven da-vant meu.”
10Ho va explicar al seu pare i als seus germans, i el seu pare el va renyar i li digué: “Quina mena de somni és aquest que has tingut? És que jo, la teva mare i els teus germans hem de venir a prostrar-nos als teus peus?”
11Els seus germans estaven dominats per l’enveja, però el seu pare reflexio-nava sobre aquest cas.
Josep és venut pels seus germans
12Els seus germans havien anat a Siquem a pasturar les ovelles del seu pare,
13i Israel digué a Josep: “¿No són els teus germans a Siquem, pasturant els ramats? Doncs, prepara’t que t’hi envia-ré.” Ell va contestar: “Ja estic a punt.”
14Li manà: “Vés a veure si estan bé els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies.” Així l’envià des de la vall d’Hebron, i es dirigí a Siquem.
15Quan anava desorientat pel camp, un home el va trobar i li preguntà: “Què busques?”
16Li respongué: “Busco els meus germans; digues-me si saps per on pasturen.”
17L’home li va dir: “Són fora d’aquí, però jo els vaig sentir dir: Anem cap a Dotan.” Josep va anar a cercar els seus germans i els va trobar a Dotan.
18Ells, de lluny estant, el van veure, i abans que se’ls apropés més, van cons-pirar contra ell per matar-lo,
19i es deien entre ells: “Mireu, aquí ve el somniador.
20Som-hi, anem a matar-lo i llencem-lo a qualsevol d’aquest pous, i després direm que una bèstia ferotge l’ha devo-rat. Així veurem com acaben els seus somnis!”
21Però Rubèn, que ho va sentir, el va lliurar de les seves mans tot dient: “Ma-tar-lo, no!”
22Rubèn els digué: “No vesseu sang! Llenceu-lo en aquella cisterna del de-sert, però no li poseu la mà al damunt!” Volia lliurar-lo de les seves mans per tornar-lo al seu pare.
23I succeí que quan Josep va arribar on eren els seus germans, ells el despulla-ren de la seva túnica, la túnica llarga amb mànigues que duia;
24el van agafar i el van llençar a la cisterna. Era una cisterna buida, sense aigua.
25Després van seure a menjar. En aquestes, van alçar la vista i veieren una caravana d’ismaelites que venien de Galaad amb els seus camells carregats d’espècies, bàlsam i mirra, que duien cap a l’Egipte.
26Llavors Judà digué als seus germans: “Què en traurem de matar el nostre germà i ocultar la seva mort?
27Anem i venguem-lo a aquests ismae-lites i no li posem la mà al damunt, perquè és germà nostre i de la mateixa carn.” I els seus germans hi van estar d’acord.
28De manera que, mentre els marxants s’acostaven, ells van treure Josep de la cisterna, alçant-lo, el van vendre als is-maelites per vint peces de plata, i aquells se’l van endur cap a l’Egipte.
29Quan Rubèn va tornar a la cisterna, es trobà que Josep ja no hi era. Llavors, es va esquinçar els vestits,
30i encarant-se amb els seus germans els digué: “El noi no hi és; i ara, què faré jo?”
31Aleshores prengueren la túnica de Josep, degollaren un cabrit i van tenyir la túnica amb la sang;
32i van enviar aquella túnica llarga amb mànigues al seu pare amb aquest encàrrec: “Hem trobat això; examina si és la túnica del teu fill o no.”
33Ell la va reconèixer i digué: “És la túnica del meu fill. Alguna bèstia ferotge l’ha devorat! Josep ha estat espedaçat!”
34Jacob va esquinçar-se els vestits, es va cenyir els lloms amb un sac i va fer dol pel seu fill durant molts dies.
35Tots els seus fills i les seves filles vingueren a consolar-lo, però ell no volia ser consolat i deia: “Seguiré endolat fins que baixi al sepulcre amb el meu fill.” Així el va plorar el seu pare.
36Els marxants, en ser a l’Egipte, el van vendre a Putifar, oficial del faraó i capità de la guàrdia.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 37: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya