HABACUC 1
1
1Profecia revelada en visió al pro-feta Habacuc.
Queixa per la injustícia
2¿Fins quan, Senyor, clamaré sense que m’escoltis, et cridaré a causa de la violència, sense que tu em salvis?
3Per què em fas veure la iniquitat i mires indiferent la maldat? L’opressió i la violència són davant meu, i tot són querelles i baralles.
4Per això la llei queda paralitzada i les sentències no són conformes al dret, perquè el dolent assetja l’innocent, i així es perverteix la justícia.
Els caldeus, flagell de Déu
5“Mireu les nacions i observeu: queda-reu atònits, esbalaïts, perquè vaig a rea-litzar un prodigi, en els vostres dies, que no el creuríeu si algú us l’explicava.
6Vet aquí que jo faig alçar els caldeus, poble cruel i fogós, que recorrerà el món de l’un cap a l’altre per apoderar-se de poblacions que no són seves.
7És formidable i terrible, no té altre llei que la pròpia, ni altra autoritat que la seva.
8Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més àgils que els llops al cap-vespre; els seus cavallers avancen orgu-llosos, els seus genets vénen de lluny: volen com l’àguila que es llança sobre la presa.
9Vénen plegats per lliurar-se al pillat-ge; l’avidesa dels seus rostres sembla el vent de l’est, apilen captius com si fossin sorra.
10Es burlen dels reis i fan escarni dels prínceps, es riuen de tota fortalesa: fan un terraplè i la capturen.
11Després es giren com el vent i se’n van. Esdevé culpable el qui de la seva força en fa un déu.”
Nova queixa del profeta
12¿No ets tu, Senyor, des de sempre, el meu Déu, el meu Sant? Tu que ets immortal! Tu, Senyor, els has fet sorgir per a fer justícia; tu, la Roca, els has destinat per a fer l’escarment.
13Els teus ulls són massa purs per a contemplar el mal, ni poden veure la injustícia; per què, doncs, contemples indiferent els criminals i guardes silenci mentre el malvat engoleix els qui són millors que ell?
14Tu tractes els humans com peixos del mar, com rèptils que no tenen amo.
15A tots els pesquen amb el seu ham, els agafen amb la seva xarxa i els aple-guen amb la seva teranyina. Per això s’alegren i s’enorgulleixen,
16per això ofereixen sacrificis a la seva xarxa i cremen encens a la seva teranyi-na, perquè pel seu mitjà tenen abundant provisió i bon menjar.
17¿Per això han de seguir buidant la seva xarxa i exterminant contínuament els pobles sense compassió?
S'ha seleccionat:
HABACUC 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
HABACUC 1
1
1Profecia revelada en visió al pro-feta Habacuc.
Queixa per la injustícia
2¿Fins quan, Senyor, clamaré sense que m’escoltis, et cridaré a causa de la violència, sense que tu em salvis?
3Per què em fas veure la iniquitat i mires indiferent la maldat? L’opressió i la violència són davant meu, i tot són querelles i baralles.
4Per això la llei queda paralitzada i les sentències no són conformes al dret, perquè el dolent assetja l’innocent, i així es perverteix la justícia.
Els caldeus, flagell de Déu
5“Mireu les nacions i observeu: queda-reu atònits, esbalaïts, perquè vaig a rea-litzar un prodigi, en els vostres dies, que no el creuríeu si algú us l’explicava.
6Vet aquí que jo faig alçar els caldeus, poble cruel i fogós, que recorrerà el món de l’un cap a l’altre per apoderar-se de poblacions que no són seves.
7És formidable i terrible, no té altre llei que la pròpia, ni altra autoritat que la seva.
8Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més àgils que els llops al cap-vespre; els seus cavallers avancen orgu-llosos, els seus genets vénen de lluny: volen com l’àguila que es llança sobre la presa.
9Vénen plegats per lliurar-se al pillat-ge; l’avidesa dels seus rostres sembla el vent de l’est, apilen captius com si fossin sorra.
10Es burlen dels reis i fan escarni dels prínceps, es riuen de tota fortalesa: fan un terraplè i la capturen.
11Després es giren com el vent i se’n van. Esdevé culpable el qui de la seva força en fa un déu.”
Nova queixa del profeta
12¿No ets tu, Senyor, des de sempre, el meu Déu, el meu Sant? Tu que ets immortal! Tu, Senyor, els has fet sorgir per a fer justícia; tu, la Roca, els has destinat per a fer l’escarment.
13Els teus ulls són massa purs per a contemplar el mal, ni poden veure la injustícia; per què, doncs, contemples indiferent els criminals i guardes silenci mentre el malvat engoleix els qui són millors que ell?
14Tu tractes els humans com peixos del mar, com rèptils que no tenen amo.
15A tots els pesquen amb el seu ham, els agafen amb la seva xarxa i els aple-guen amb la seva teranyina. Per això s’alegren i s’enorgulleixen,
16per això ofereixen sacrificis a la seva xarxa i cremen encens a la seva teranyi-na, perquè pel seu mitjà tenen abundant provisió i bon menjar.
17¿Per això han de seguir buidant la seva xarxa i exterminant contínuament els pobles sense compassió?
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya