HABACUC 2
2
El Senyor respon a Habacuc
1Em posaré dalt la meva talaia, em situaré sobre la fortalesa i estaré a l’aguait per veure què em diu el Senyor, què respon a la meva queixa.
2I el Senyor em va contestar: “Escriu la visió i grava-la sobre unes tauletes, perquè es pugui llegir fàcilment.
3La predicció és per a un llarg termini, però el compliment s’acuita i no fallarà. Encara que trigui, espera-la, perquè és segur que vindrà, sense retard.
4Heus aquí l’insolent que no té l’ànima recta; però el just, per la seva fe, viurà.
5Així com el vi traïdor, així serà l’home superb, incansable, que eixampla la go-la com el sepulcre i com la mort és insaciable, que s’apodera de totes les nacions i sotmet tots els pobles.
6Però tots aquests entonaran cançone-tes contra ell, amb sàtires i burles, i diran: Ai del qui acapara el que no és seu! Fins quan seguirà carregant-se de deutes?
Imprecacions contra els injustos
7“¿No es llançaran de sobte damunt teu els creditors? ¿No es desvetllaran els teus rosegadors i esdevindràs la seva presa?
8Ja que tu has saquejat moltes nacions, també et saquejaran tots els pobles que queden, per causa de la sang humana i per l’espoliació de la terra, de la ciutat i de tots els seus habitants.
9Ai del qui omple la seva casa de guanys injustos, procurant posar ben alt el seu niu per lliurar-se de les urpes de la dissort!
10Has forjat la desgràcia per a la teva pròpia casa, destruint tants de pobles i pecant contra la teva pròpia ànima.
11Perquè la pedra clama des de la paret, i la biga respon des de l’empostissat.
12Ai del qui edifica una ciutat amb sang humana i fonamenta la vila sobre la iniquitat!
13¿No ve de part del Senyor Totpode-rós, que els pobles es fatiguin per a acabar al foc i les nacions es cansin en va?
14Però la terra serà plena del coneixement de la glòria del Senyor, com les aigües cobreixen la mar.
15Ai del qui fa beure metzina al seu proïsme! Ai de tu, que li aboques el teu fel i l’embriagues per descobrir les seves nueses!
16T’has sadollat d’infàmia, en comptes de glòria. Beu tu, també, i ensenya el teu prepuci! El calze de la dreta del Senyor es tomba contra tu, i la porqueria cobrirà la teva honra.
17Perquè la rapinya feta al Líban et caurà al damunt, i la mortaldat dels ani-mals t’esglaiarà; tot per raó de la sang humana i de l’espoliació de la terra, de les ciutats i de tots els seus habitants.
18De què serveix l’estàtua que ha es-culpit l’escultor? ¿I la imatge de fosa del mestre de mentides? Per què, fabricant ídols muts, l’artista confia en allò que és la seva pròpia obra?
19Ai del qui diu a la fusta: Desperta’t!; i a la pedra muda: Aixeca’t! Podrà re-velar-li res? Tot i que està coberta d’or i de plata, no hi ha esperit dintre seu.
20En canvi el Senyor està en el seu temple sant: que calli davant d’ell tota la terra!”
S'ha seleccionat:
HABACUC 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
HABACUC 2
2
El Senyor respon a Habacuc
1Em posaré dalt la meva talaia, em situaré sobre la fortalesa i estaré a l’aguait per veure què em diu el Senyor, què respon a la meva queixa.
2I el Senyor em va contestar: “Escriu la visió i grava-la sobre unes tauletes, perquè es pugui llegir fàcilment.
3La predicció és per a un llarg termini, però el compliment s’acuita i no fallarà. Encara que trigui, espera-la, perquè és segur que vindrà, sense retard.
4Heus aquí l’insolent que no té l’ànima recta; però el just, per la seva fe, viurà.
5Així com el vi traïdor, així serà l’home superb, incansable, que eixampla la go-la com el sepulcre i com la mort és insaciable, que s’apodera de totes les nacions i sotmet tots els pobles.
6Però tots aquests entonaran cançone-tes contra ell, amb sàtires i burles, i diran: Ai del qui acapara el que no és seu! Fins quan seguirà carregant-se de deutes?
Imprecacions contra els injustos
7“¿No es llançaran de sobte damunt teu els creditors? ¿No es desvetllaran els teus rosegadors i esdevindràs la seva presa?
8Ja que tu has saquejat moltes nacions, també et saquejaran tots els pobles que queden, per causa de la sang humana i per l’espoliació de la terra, de la ciutat i de tots els seus habitants.
9Ai del qui omple la seva casa de guanys injustos, procurant posar ben alt el seu niu per lliurar-se de les urpes de la dissort!
10Has forjat la desgràcia per a la teva pròpia casa, destruint tants de pobles i pecant contra la teva pròpia ànima.
11Perquè la pedra clama des de la paret, i la biga respon des de l’empostissat.
12Ai del qui edifica una ciutat amb sang humana i fonamenta la vila sobre la iniquitat!
13¿No ve de part del Senyor Totpode-rós, que els pobles es fatiguin per a acabar al foc i les nacions es cansin en va?
14Però la terra serà plena del coneixement de la glòria del Senyor, com les aigües cobreixen la mar.
15Ai del qui fa beure metzina al seu proïsme! Ai de tu, que li aboques el teu fel i l’embriagues per descobrir les seves nueses!
16T’has sadollat d’infàmia, en comptes de glòria. Beu tu, també, i ensenya el teu prepuci! El calze de la dreta del Senyor es tomba contra tu, i la porqueria cobrirà la teva honra.
17Perquè la rapinya feta al Líban et caurà al damunt, i la mortaldat dels ani-mals t’esglaiarà; tot per raó de la sang humana i de l’espoliació de la terra, de les ciutats i de tots els seus habitants.
18De què serveix l’estàtua que ha es-culpit l’escultor? ¿I la imatge de fosa del mestre de mentides? Per què, fabricant ídols muts, l’artista confia en allò que és la seva pròpia obra?
19Ai del qui diu a la fusta: Desperta’t!; i a la pedra muda: Aixeca’t! Podrà re-velar-li res? Tot i que està coberta d’or i de plata, no hi ha esperit dintre seu.
20En canvi el Senyor està en el seu temple sant: que calli davant d’ell tota la terra!”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya